L'angoixa dels ramaders de bous braus

Germà Vidal: "Serà molt difícil viure dignament com la meva família de l'bestiar brau, si no tornen els bous a al carrer".

"Serà complicat viure dignament de la ramaderia i les caps de bestiar braus, com la meva família", Així comença este article que pretén reflectir com ho està passant actualment el món del bou i concretament la ramaderia, I qui millor que un home que s'ha dedicat tota la vida a això i que estima els toros com si fossin de la seua família, tot i que molta gent cregui, "jo no em considero un assassí".

Germà Vidal Segarra és un ramader de la província de Castelló, concretament té als seus caps de bestiar a Cabanes, En una ramaderia que compta ja amb més de 100 anys d'història, Que va ser fundada pel seu avi el 1914. Germán és de la tercera generació i el responsable de la ramaderia després de morir el seu pare el 1999.

Els animals de Germà Vidal són gairebé a el cent per cent per al bou a al carrer, a excepció que realitzi alguna becerrada.

Fins aquí tot normal, el problema arriba amb la pandèmia i la crisi del Coronavirus, Quan el ramader en este moment té gairebé 900 animals, I s'anul·len tots els actes taurins a la Comunitat Valenciana, en este moment es planteja, ¿I ara que faig amb els meus animals?

Marzà

"El coronavirus ha suposat un desastre, perquè el nostre sector és diferent, ja que no vam facturar res i seguim tenint les mateixes despeses", explica Germán amb molta frustració.

El ramader afegeix que "a més fa més d'un any que no hem pogut fer res, el que ha suposat no tenir ingressos".

Amb molta pena Vidal compte que "hem anat sobrevivint la majoria dels ramaders, matant bestiar i venent-lo a l'escorxador, Una sortida que no és viable econòmicament, però no podem fer més, només pensem en poder sobreviure ".

A l'parlar de el futur, Germán ho veu "bastant incert", ja que l'única esperança que els queda és que s'avanci amb les vacunacions per poder començar a planejar com fer que els toros tornin als carrers.

Quan Vila-real l'any passat va decidir muntar una plaça de bous portàtil al municipi per ajudar a al sector taurí a poder tenir algun tipus d'ingressos per la gran crisi que estan vivint arran de la pandèmia, molts ramaders van pensar que anava a ser la solució, però lamentable no va ser així, ja que com explica Germán "la idea era bona, tot i que l'aforament molt reduït, tan sols 400 persones, Jo vaig ser dos tardes, però el problema és que la gent vol el toro als carrers ia més pagant els costa molt més anar ".

Vidal ho té molt clar, el problema de l'bou a al carrer és que "la gent vol el bou cerril als carrers, que reuneix una gran afluència d'aficionats, cosa que no es pot controlar, per això és tan complicat que tornin les festes ".

decisió dràstica

Una de les decisions més dràstiques i dures que ha hagut de prendre Germà Vidal en la seua vida ha estat la d'acabar amb una gran quantitat de bestiar, "l'any passat vam matar uns 300 animals i ara encara hauré de fer-ho amb 500 més, Fet que em fa molt mal, però no em queda altre remei perquè les despeses sigan menors, ja que és l'única manera d'obtenir ingressos ".

Per al ramader "esta pandèmia et reorganitza la vida perquè has tingut molt de temps per pensar, fins i tot canviar d'ofici, però els meus sentiments m'ho impedeixen, ja que he nascut envoltat de braus i la meva vida és aquí".

Com qualsevol negoci, Vidal també ha hagut de prendre decisions dràstiques, ja que hi havia dos persones fixes treballant i ara tan sols queda una, "per restar despeses". A més, a l'estiu contractava a huit o deu treballadors més durant tres o quatre mesos, perquè era quan més festejos taurins es realitzaven, en conclusió "és un peix que es mossega la cua, perquè al no haver bous a al carrer, esta gent no et ha calgut este any, de manera que no l'has pogut contractar ".

Política i món de l'bou a la Comunitat Valenciana

El ramader Germán Vidal no té pèls a la llengua i pensa que "els polítics de la Generalitat Valenciana s'estan encebant amb el món de l'bou, ja que van sortir ajudes per a tots els sectors menys per al bestiar brau, ens sentim totalment discriminats", a més afegeix que "ho hem passat molt malament sense rebre un ajut coherent".

Vidal tan sols ha cobrat una "ajuda simbòlica" de la Diputació de Castelló, que "no val per sobreviure", a més d'una altra de l'ajuntament de Cabanes, que "ens va allargar una mà", de manera que està "molt agraït" amb les dos institucions públiques.

Respecte a este tema, cal destacar que la Unió de Ramaders de el Llevant ha presentat una querella criminal contra la consellera Mireia Mollà Herrera per un suposat delicte de prevaricació i per suposada desviació de poder a l'hora de concedir ajudes Covid a les explotacions ramaderes durant l'any anterior.

El motiu de la querella a la Conselleria d'Agricultura que presideix Mireia Mollà es deu al fet que la mateixa hauria exclòs "de manera deliberada" a este col·lectiu de ramaders de bous braus de l'accés d'ajudes a explotacions ramaderes afectades pel COVID de la Generalitat Valenciana aprovat mitjançant DECRET 59/2020 de 8 de maig, de Consell.

futur Ramaderia

"El futur per a la ramaderia ho veig carn de porc perquè cada dia tenim més enemics, no només els antitaurins, sinó també molts polítics ", assegura Vidal. També afegeix amb contundència "no em sento cap assassí".

Així mateix, ho té molt clar, "la gent deu mentalitzar que si no hagués festejos populars o curses de braus, la raça de l'bou brau s'extingiria".

Per finalitzar la nostra conversa, amb la veu entretallada el ramader pensa que "serà molt difícil viure dignament com la meva família, penso que hauré de diversificar perquè veig molt difícil subsistir tan sols amb el bestiar brau".

Les fotos que apareixen en el reportatge són de Marzà.

CatalanSpanish