El jove director

L'opinió de Vicente Cornelles, periodista i escriptor

Com sempre, excepcional. Marcoel Ortega, Director de l' Banda Municipal de Castelló, ho va brodar a el front de la primera institució musical castellonenc en el concert que va obrir les festes de Lledó, el Cantant Mariae, amb obres de Musorgsky, Gotkovsky, i un gospeliano Omar Thomas.

Amb una mica més de 31 anys, no només és el membre més jove de la més que centenària agrupació bandística de la capital de la Plana, una de les senyes d'identitat de la ciutat, en paral·lel amb El Fadrí, la basílica de Lledó, l'Església Major, la Societat Castellonenca de Cultura o la Filharmònica, sinó que des del seu primer concert, el 4 de gener de 2019, ha mostrat una categoria professional que transcendeix el purament artístic per endinsar-se en el pedagògic -el projecte Escola Canta s'ha unit nens i acords en una meravellosa experiència-, i en el virtuosisme més exacerbat de les grans vetllades enfervorides quan sonen els vents, la percussió, les cordes i el metall.

Marcoel podria estar a Londres o Viena, però aprovar el concurs oposició de titular de l'entitat castellonenca, després d'un període d'ambigüitat legal que tal col·lectiu arrossegava fa temps, i se sent feliç en esta terra.

Rebut escèpticament i amb cares llargues per part d'alguns sectors socials per la seua ideologia (la burgesia que es creu il·lustrada és de vegades molt ignorant), el mestre s'ha consagrat com un músic d'alta gamma, amb una formació i currículum de vertigen.

És titulat en Direcció d'Orquestra i Cor per Musikane, una mena de 'Alla Scala' d'educands superiors al País Basc, però, a més, amb estudis complementaris a Bolonya (centre Martini) i Ginebra (Alta Escola Superior de Música) i ocupa plaça de batuta a l'Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de la Jove Orquestra Intercomarcal. Però, per si fos poc va ser nen cantor a l'Escolania de Montserrat ( 'virolai' tantes vegades cantat, 'rosa d'abril, rosa morena ...'), i en la Capella Gregoriana de la catedral de Bolonya.

Renaixentista de segle XXI, la seua humanitat és envejable. Sensible a dojo, i especialista en afinació, la seua versatilitat li permet un ventall d'interpretacions que van des del més popular, -encara ressonen els ecos de l'Festival de Marxes Templarias-, al més profund, sofisticat i palpable, com la música de Mozart o la dissonant avantguarda. La Banda Municipal ha recobrat una qualitat que la retornen als seus furs triomfals de ressonància internacional.

El 'mestre' Ortega ha intercanviat les oliveres i avellaners de la Secuita natal, al Tarragonès, pels tarongers daurats de les terres de la Plana, i ambdos són fonts d'inspiració en cadascuna de les seues aparicions a el front de la Banda Municipal. La de Castelló. La de Marcoel.

CatalanSpanish