La literatura no salvarà al litoral de la corrupció urbanística

Opinió de V.Bisquert, regidor de Benitatxell sobre el Pla Pativel i la necessitat de prohibir urbanitzar en espais naturals i primeres línies de platja, com a mesura de i protecció de l'medi ambient

Si hi ha un element que sempre ha estat intrínsec a la literatura és el fet de tenir la llibertat i la capacitat de denunciar les misèries humanes que ni l'opinió mediàtica ni els poders públics s'han atrevit a qüestionar. A el menys públicament.

Així, fruit de l'silenci còmplice de la classe política, els mitjans i altres sectors de poder contra l'extermini sistemàtic de les costes i els ecosistemes marins que patim des de fa dècades, autors tan il·lustres com Manuel Vázquez Montalban amb la seua obra Els mars de sud o, més recentment, l'escriptor de Benitatxell Josep Buigues Colomer amb la seua novel·la Les espines de l'peix, Han hagut d'utilitzar algunes de les històries que nodrien els seus llibres per fer visible a el públic lector un problema social, ambiental i massa endèmic en este país com és l'especulació urbanística i la destrucció de litoral marítim. Un problema que, a més, va unit massa vegades a la corrupció. Però malgrat això i que es tracta d'un tema crucial que ens ha de preocupar, se segueix parlant molt poc en els telenotícies ia les xarxes socials.

És per això que la notícia apareguda el passat 11 de febrer en què el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) anul·lava el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda de l'Litoral de la Comunitat Valenciana (Pativel) aprovat el 2018 per el Consell, és una notícia immensament trista i dolorosa per a les persones que tenim una certa consciència mediambiental i ens preocupa que el nostre litoral segueixi sense una legislació clara que el protegeixi, mentre el maó i el formigó van esprement, a poc a poc, els pocs espais naturals que ens queden.

Perquè el Pativel, tot i que arriba tard i és, com sempre, millorable, havia de permetre establir una normativa supramunicipal clara per crear una infraestructura verda que protegís més de 7.500 ha. de litoral d'una costa, la valenciana, on segons recull l'informe "A tota Costa" de Greenpeace, el 22,9% de litoral valencià ja ha estat urbanitzat. Sent la segona comunitat d'Espanya amb més costa urbanitzada. I això, com assenyala el mateix informe, té greus efectes sobre la biodiversitat, el canvi climàtic i, també, sobre l'economia, ja que destruir el litoral suposa acabar amb la possibilitat de passar d'un turisme de masses destructiu i esgotat a un turisme sostenible i en connexió amb els espais naturals no transformats.

D'esta manera, i més enllà de la decisió presa pel TSJCV i dels recursos que es vagin a presentar per a la seua esmena, la devastació dels hàbitats costaners que es produeix des de finals dels anys seixanta i la possibilitat de seguir urbanitzant sense control en un litoral cada vegada menys verd i més artificial ha de preocupar enormement a la ciutadania. I és per això que hem de fer que la protecció i conservació de l'litoral es converteixi en una reivindicació social primordial i urgent. Una reivindicació que obri telenotícies, que estigui present en els debats parlamentaris i que inundi les xarxes socials de denúncies públiques.

Perquè, com tots sabem, el soroll mediàtic que vivim diàriament amb els casos de corrupció, famílies reals, cantants empresonats i amb una pandèmia pel mig, fa que un problema ambiental com és la destrucció de litoral quedi desdibuixat en la consciència col·lectiva i no siga una preocupació nacional. Només cal analitzar les dades que ens brinden les enquestes de l'CIS per observar que no és un neguit de primer nivell per a la ciutadania.

Però encara que ara pugui semblar un problema secundari, la destrucció de litoral ens ha de començar a preocupar a totes ia tots i hem de treballar des dels nostres espais i des de les nostres xarxes de contactes perquè es converteixi en una exigència ciutadana capital que siga present i visible a la opinió pública. Perquè de la major o menor conservació i regeneració de litoral marítim depenen qüestions tan transcendentals per a la nostra supervivència com a espècie i la del nostre planeta com és la disminució dels efectes de determinats desastres naturals sobre les poblacions que els pateixen, o la capacitat de seguir mantenint els necessaris equilibris d'hàbitats i d'espècies animals i vegetals i així reduir considerablement els efectes de l'canvi climàtic que patim.

Però a més, com vénen exposant experts biòlegs des de fa temps, l'augment d'espais naturals modificats per l'acció humana, com poden ser les urbanitzacions a primera línia de costa, també provocarà un augment de el risc de patir noves pandèmies i epidèmies al futur.

D'esta manera, i encara que és cert que la salvaguarda dels espais litorals depèn en gran part de l'acció política i de l'aprovació i execució de normatives clares i eficients, com assenyala el ja esmentat informe de Greenpeace, no podem deixar la solució de este problema només en mans de la política, com tampoc ho deixaríem tot en mans de la literatura. Si volem salvar les nostres costes i també els nostres mars és més necessari que mai tornar a apel·lar a l'acció col·lectiva.

Hem de posar-nos des de ja a treballar perquè la destrucció que pateixen els litorals marítims siga una tema que torni a estar present, de forma constant, en l'opinió pública. Cal que es parli i es discuteixi sobre esta problemàtica mediambiental i que, per tant, les administracions públiques acabin prenent decisions reals i efectives.

Però perquè això passi necessitem la protesta i l'acció al carrer ia les xarxes socials. Necessitem una societat organitzada en moviments veïnals i ecologistes que torni a establir la protecció dels litorals com una de les seues grans lluites a curt termini. A més, també necessitem que este problema entre de forma clara i es treballi en els centres educatius, perquè les nenes i nens que eduquem hui seran el reflex de la societat de demà.

En definitiva, ens cal fer un gran treball de pedagogia social i, sobretot, que se'ns escolti de veritat, alt i clar. Perquè per molt que els llibres ens permetin somiar, evadir-nos de la realitat i imaginar-mons idíl·lics, la literatura no salvarà la destrucció de litoral. Però la protesta i l'acció col·lectiva organitzada si.

Víctor Bisquert, regidor del Poble Nou de Benitatxell

CatalanSpanish