Per primera vegada es reconeix a una dona sumar els permisos de maternitat i paternitat

Esta sentència és pionera a la Comunitat Valenciana i reconeix el dret a les famílies monomarentals a gaudir dels dos permisos.

El sindicat CSIF ha guanyat una sentència pionera a la Comunitat Valenciana que reconeix el dret d'una mare en família monoparental a gaudir, després de donar a llum, dels permisos de maternitat i paternitat.

La resolució l'ha dictat el Jutjat del Social nombre 16 de València i condemna a l'Institut Nacional de la Seguretat Social ia la Tresoreria General, que es van negar a concedir el permís de paternitat.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) explica que la demandant va presentar sol·licitud de maternitat a l'octubre de 2020, que li va ser acceptada fins a finals de gener de 2021. Després va demanar ampliar el temps de cura, ja que, a l'ésser família monoparental, "Li correspon un període total d'entre 28 i 32 setmanes", escrit que va ser desestimat per la Direcció Provincial de l'Institut Nacional de Seguretat Social a València.

CSIF argumenta, en la demanda interposada davant esta negativa de l'Administració, que "la regulació de la prestació es troba en els articles 177 i 178 de la Llei General de la Seguretat Social, que estableix que per als fills nascuts el 2020, la mare tindrà una prestació de 16 setmanes i el pare, de 12, 4 immediatament posteriors a el part-huit després ". Per este motiu al·lega que "en cas d'estimar la demanda només li concedeixin les huit setmanes addicionals de el permís, ja que les restants quatre han de ser immediatament posteriors a el part".

El sindicat recalca que la sentència de l'Jutjat del Social, emesa el passat 10 de maig, subratlla que la Convenció sobre els Drets del Nen no fa "cap distinció per la condició de l'infant, dels seus pares o dels seus representants legals", i aclareix que "s'han d'adoptar totes les mesures perquè el nen estigui protegit contra tota forma de discriminació o càstig per mor de les condició de seus pares ".

En definitiva, considera "primordial l'interès superior de l'infant". En esta línia aprofundeix el Tribunal Suprem, en una sentència de 2016, quan ressalta que "les normes de protecció de la maternitat han de ser interpretades a la llum de el principi general de l'interès superior de l'menor".

El Jutjat també apel·la a la única resolució judicial similar a Espanya, dictada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc. "Si es denega la prestació a la beneficiària en els termes que ho demana, hi ha una conculcació de el dret d'igualtat que consagra la Convenció sobre els Drets de l'Infant", esgrimeix en una sentència de 2020, al que afegeix que "el menor afectat patiria una clara minva quant atenció, cura o desenvolupament que aquells altres enquadrats en un model de família biparental van a rebre ".

CSIF explica que el dictamen de l'Jutjat del Social 16 de València remarca que la negativa de la Seguretat Social provoca que "les llars monoparentals, i indirectament la dona, quedin discriminats". Per este motiu conclou que "pel fet de ser una família monoparental no es pot veure minvat este temps de cura que el menor té garantit per llei".

El tribunal resol que "no pot ser admissible la diferència per ser família monoparental acord amb la normativa internacional i constitucional", per la qual declara "el dret de la demandant a gaudir de huit setmanes addicionals de prestació per naixement i cura de fill". En este cas es troben altres treballadores de famílies monoparentals, per als que la sentència guanyada per CSIF obre una via a la millora de la cura dels seus fills després del naixement.

CatalanSpanish