Inici Etiquetes Alcalà de Xivert-Alcossebre

Etiqueta: Alcalà de Xivert-Alcossebre

Alcalà de Xivert és un municipi del Baix Maestrat a Castelló. Té un seu municipi el nucli de població turísitic d'Alcossebre.

Alcalà de Xivert

Alcalà de Xivert s'emmarca dins del territori històric del Maestrat, a nord de la província de Castelló. Presideix el seu casc urbà la Torre Campanar, de 68 metres d'altura. Esta monumental obra, construïda al segle XVIII, es troba al costat de l'església de Sant Joan Baptista, d'estil barroc classicista valencià. El seu Museu Parroquial exposa una valuosa col·lecció de pintura i peces d'orfebreria.

L'Ordre de Montesa, que va administrar estees terres durant l'Edat Mitjana per delegació del rei Jaume II, va deixar la seua particular empremta al Castell de Xivert, plaça fortificada erigida en plena Serra d'Irta.
Altres monuments d'interès són la capella de la Mare de Déu dels Desemparats (s. XVIII), l'edifici renaixentista de la Casa de la Cultura i la barroca ermita de el Calvari, entre d'altres.

Alcossebre

Alcossebre s'estén des de les muntanyes d'Irta i de Murs, una gran esplanada d'al·luvió es dispersa fins arribar a la mar ia les seues platges. Allotjaments de qualitat i unes excel·lents platges al que s'afegeix una magnifica oferta de restauració, s'han situat este espai com una destinació turística privilegiada, molt apreciat pels visitants i en què és possible gaudir alhora de les activitats a l'aire lliure i de l'descans d'unes vacances.

Alcossebre és hui dia un dels llocs més acollidors de la Costa de Castelló, la bellesa del seu entorn, vorejada de paratges naturals protegits, platges i cales de fina sorra, i una cura urbanisme que no deixa espai a la massificació, converteix Alcossebre en un perfecte destí per als que busquen un lloc de vacances tranquil i de variats espais per gaudir.

Història

La història d'Alcalà de Xivert és rica i diversa, fruit dels nombrosos pobles i cultures que al llarg dels mil·lennis han poblat esta terra de l'est de la península ibèrica.

Prehistòria

Si ens retrotraiem a la Prehistòria, cal ressenyar que destaquen nombroses troballes arqueològiques que permeten afirmar la presència humana en l'actual Alcalà de Xivert des de molt antic, i dispersos per tot el terme municipal. Així, s'ha trobat indústria lítica epipaleolítica d'entorn de l'any 9000 a. C. a la Cova dels Diablets, juntament amb ceràmica de l'neolític mitjà i indústria lítica de l'neolític final.

També s'han trobat vestigis arqueològics en forma de restes ceràmiques de l'eneolític a la Cova de la Torrera; i les excavacions que hui dia s'estan desenvolupant en diferents enclavaments, com als voltants de l'ermita de Santa Llúcia, estan fent créixer el patrimoni arqueològic local, demostrant la importància de l'ocupació humana en estees terres ja en èpoques tan llunyanes.

edat Antiga

De l'edat Antiga trobem múltiples vestigis en tot el terme d'Alcalà. Destaquen en primer lloc la presència de materials forans portats pels pobles comerciants de la Mediterrània oriental, com per exemple un escarabeu egipci a la necròpolis de la Solivella així com ceràmica fenícia i grega en diversos jaciments.

Este aspecte demostra la fluïdesa dels contactes i interrelació entre els habitants de tota la conca mediterrània durant l'edat de l'Bronze i l'edat del Ferro; contactes que constituiran el nucli fonamental que permetrà l'aparició de la cultura ibèrica al litoral mediterrani, fruit justament d'esta relació entre la població autòctona i els comerciants i colonitzadors fenicis i grecs, tal com estees restes materials constaten en el cas d'Alcalà.

època ibèrica

Precisament, d'època ibèrica i de la posterior romanització es troben abundants restes arqueològiques per tot el terme: poblats com el del Palau i El Tossalet; làpides amb inscripcions, restes ceràmiques i metalls al Corral de Royo, Polpís, Irta i Xivert; monedes romanes en Regalfarí, Alcalà i en Xivert; i enterraments dispersos en Capicorb, Palaba i Alcossebre, que demostren una densa xarxa de poblament en esta època.

Especial importància té el jaciment de la necròpolis de la Solivella, excavat d'urgència el 1961 després del seu descobriment fortuït llaurant un camp i que constitueix una de les necròpolis ibèriques més antigues, d'entre els segles VI-V aC, de tot l'àmbit cultural ibèric . En l'actualitat es conserven les restes arqueològiques, compostos per urnes funeràries i aixovar divers (armes, fíbules, braçalets, etc.) en el Museu de Prehistòria de València.

època romana

En concret pel que fa a el procés de la romanització, esta es constata principalment amb la presència de làpides funeràries al Corral de Royo, Corral Blanc i Almedíxer, així com amb l'esmentada presència de monedes en diferents punts de terme municipal, que testifiquen el trànsit de persones i mercaderies que es produïa per tota la costa, aprofitant la proximitat de la Via Augusta al seu pas per Cabanes i les Coves.

edat Mitjana

De l'Edat Mitjana ressalta en gran manera l'espectacular castell de Xivert, dominant des de dalt de les muntanyes homònimes l'estratègic pas ja en època medieval entre València i Barcelona.

Les excavacions realitzades durant les últimes dècades han confirmat l'antiguitat de l'poblament a l'àrea de Xivert, però el seu veritable esplendor i importància el trobem amb la construcció de la fortalesa i medina àrab en època islàmica, a partir dels segles X-XI, i que constitueix un dels castells i poblats islàmics més ben conservats de tot l'antic Regne de València, amb una magnífica inscripció en àrab a la muralla exterior de la fortalesa.

Amb la conquesta cristiana del territori a principis de segle XIII, en 1234 el castell passa a mans de l'Ordre de l'Tremp, qui l'administra en nom de la Corona d'Aragó després de la rendició pacífica de la població islàmica de Xivert. Així, els templers procedeixen a remodelar i ampliar la fortalesa, ocupant-la ells mentre que la població civil islàmica ocupa el poblat a peu de la fortalesa.

Precisament en estees dècades de conquesta i repoblació del territori s'organitza la batllia de Xivert amb la concessió de la carta de poblament a la població musulmana de Xivert en 1234, i també als nous assentaments cristians que s'estableixen a la plana d'Alcalá (1251) , a Alcossebre (1261) i en els ja despoblats Almedíxer i Castellnou (1261). D'entre elles aviat destacarà Alcalá, que es convertirà en cap de l'encomana. Després de la dissolució de l'Ordre de l'Tremp, la nova Ordre de Montesa passa a exercir la senyoria de l'encomana al segle XIV.

edat Moderna

En època moderna destaquen una sèrie d'atacs que van assolar el terme d'Alcalà recaient sobre el conjunt de la població, tant cristiana com musulmana: així, el poblat mudèjar de Xivert va ser saquejat i cremat durant les Germanies de València per Estellés en 1521, reconstruint-se posteriorment ; en 1547 un atac de pirates berberiscos instigats per l'Imperi Otomà és rebutjat per la població d'Alcalà en els mateixos carrers de la vila després d'intentar saquejar els pirates la població (episodi que encara es recorda al poble amb una inscripció en pedra al lloc de els fets) així com un altre d'estes atacs pirates encara es produiria a la torre guaita de Capicorb en 1586.

A la fi de el segle XVI la població morisca de Xivert comptava amb diversos centenars de pobladors, els qui havien reconstruït i repoblat el poblat després del saqueig de dècades anteriors. Esta població, però, va haver d'exiliar juntament amb la resta de moriscos d'Espanya després de la signatura de l'decret d'expulsió per Felip III el 1609. Després d'esta expulsió es va intentar repoblar amb cristians el poblat de Xivert, el que va fracassar, i es va haver d'afegir este, juntament amb Santa Magdalena de Polpís, a Alcalá a 1632. També Alcossebre, que havia obtingut la seua segona carta de població en 1330 després del fracàs de l'poblament inicial va ser incorporat a Alcalá a 1663. a la fi de segle XVII el castell i poblat de Xivert es trobava ja en ruïnes.

Després de la destrucció i desastre que va comportar la Guerra de Successió a principis de segle XVIII, la població d'Alcalà comença a créixer i expandir-se, concentrant-se en el nucli d'Alcalà principalment. Serà tot i això al segle XIX quan es produja la segregació de Santa Magdalena de Polpís, d'ara endavant un municipi diferenciat, i el gran creixement de la població de la vila, que va passar dels 800 veïns (uns 3.200 habitants) en temps de Cavanilles, a la fi de segle XVIII, als més de 6.000 habitants de 1900.

segle XIX

Al segle XIX també tindrà gran protagonisme al poble d'Alcalà pel seu suport a la causa tradicionalista, aportant fins i tot militars de renom a la causa carlina (d'entre els quals destaca en la tercera guerra el general Pascual Cucala), raó per la qual serà reprimida la vila després de la victòria liberal.

segle XX

Ja en el segle XX i després dels desastres de la Guerra Civil, el front bèl·lic de la qual va arribar a el poble d'Alcalà amb l'avanç de les tropes franquistes cap a València després de la Batalla de l'Ebre, l'economia local es va veure sumida en una tremenda regressió, propiciada a més pel declivi de l'agricultura de secà tradicional, situació que començaria a revertir a partir dels anys 60-70 amb l'extensió de l'regadiu i, sobretot, amb el gran auge de l'turisme a partir d'estees dècades, que transformarien radicalment tot el litoral i afavoririen el gran creixement i desenvolupament urbanístic de l'nucli d'Alcossebre.

CatalanSpanish