Inici Etiquetes Algemesí

Etiqueta: Algemesí

Algemesí és un municipi de la Comunitat Valenciana, situat a la comarca de la Ribera Alta, província de València.

El terme municipal d'Algemesí limita a nord amb Alginet i Sollana, a l'est amb Albalat de la Ribera i Polinyà de Xúquer, a sud amb Alzira i a l'oest amb Guadassuar.

A causa de el desenvolupament demogràfic i urbanístic de l'últim segle, els cascos urbans de Algemesí, Alzira i Carcaixent es troben pràcticament units, formant de fet una conurbació amb prop de 95.000 habitants.

Barris i pedanies

els barris d'Algemesí són: el barri de Santa Bàrbara, el qual és el casc antic del municipi; El Teular, la zona entorn de la Plaça de la Ribera; l'Eixample de Bernat Guinovart; l'eixample del Pla; i Txetxena, el qual està en projecte.

També és important destacar que el municipi compta amb dos pedanies en el terme municipal: el Carrascalet i el Raval de Sant Roc. A més d'estees pedanies, Algemesí té diversos poblats: Pardines, Cotes, Segreña i Fàtima.

Història d'Algemesí

La plana orografia de l'actual terme municipal d'Algemesí és el resultat d'un procés històric d'agregació de terres molt antic: el senyoriu de Cotes, amb restes arqueològiques ibèriques, i el de Pardines també amb restes ibèriques, romans i musulmans.

L'alqueria musulmana d'Algemesí apareix citada com a tal en el Llibre de l'Repartiment el 23 de novembre de 1243 i molt aviat va ser inclosa dins el terme general de la vila d'Alzira.

Els temps de màxima esplendor es donen entre 1560 i 1620, quan una burgesia consolidada desplega tot un ventall d'activitats diverses, consistents en la construcció d'el nou temple parroquial, l'església nova i la casa abadia (1550-1582).

El procés de segregació de la vila d'Alzira amb l'obtenció onerosa d'el títol d'Universitat en 1574 i de Vila Real (1608) amb els quals es va erigir en municipi independent.

L'arròs i els cítrics

La crisi que va seguir a l'expulsió dels moriscs (1609) va afectar amb força el desenvolupament econòmic, agreujat encara més per la posterior despoblació; però la mateixa situació va provocar una reorientació en la producció agrícola; l'arròs, un article de primera necessitat, seria el producte cultivat i exportat als mercats, aprofitant les antigues rutes de distribució de la seda.

El creixement de població va obligar les autoritats municipals a encarregar a l'arquitecte Lluís Ferreres el projecte d'eixamplament urbà (1893) tenint com a eix principal l'actual carrer dels Arbres.

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va tallar en sec el creixement, i la postguerra, amb l'aïllament i l'autarquia, el van recloure en un pur i dur agrarisme on l'arròs es va convertir en l'únic producte de subsistència.

Amb l'etapa de transició i l'arribada dels ajuntaments democràtics, els poc més de 28.000 habitants que constitueixen actualment la població d'Algemesí han sabut conciliar harmònicament tradició i modernitat.

monuments religiosos

Basílica Menor de Sant Jaume Apòstol

Construïda de 1550 a 1582 per Domènec Gamieta en col·laboració amb Joan d'Alacant i Joan Matalí.

La Basílica Menor de Sant Jaume i el seu entorn van ser proposats i catalogats com Bé d'Interès Cultural, en la categoria de monument, per la seua gran riquesa històrica i arquitectònica en 1980.

Es diu que esta Basílica suporta el seu Campanar sense pilars. El que la fa realment especial.

Convent de Fons Salutis

Monestir cistercenc de les Bernardes. És un típic element modernista d'Algemesí, situat a la mateixa Ronda d'Alzira, davant el calvari.

Antic convent Sant Vicent Ferrer

Erigit per ordre de patriarca Ribera en 1590. Ha sofert diverses reformes i s'ha destinat a diferents usos des de la caserna de la Guàrdia Civil fins asil.

Entre els anys 2000 i 2002 va ser totalment restaurat per l'escola taller de la localitat, per a usar-lo com seu del Museu Valencià de la Festa.

L'ermita de Sant Onofre Anacoreta

Este edifici es va construir al llarg dels segles XVI-XVIII, al carrer València, a l'entrada del municipi, lloc on segons la tradició es va aparèixer Sant Onofre en l'any 1571.

Capella de la Troballa

Esta ermita és una construcció neogòtica, Aixecada de nou després de la seua destrucció durant la Guerra Civil, sobre els fonaments de l'antiga església romànica, lloc on segons diu la tradició es va trobar la imatge de la patrona.

Capella dels Sants Abdó i Senén

L'ermita dedicada als sants de la pedra, es deu a la promesa realitzada per un carlista a la primera meitat de segle XIX.

Acull les imatges dels titulars Sant Abdó i Sant Senén, obra de l'escultor Innocenci Pérez Costa, restituïdes després de la guerra civil.

monuments civils

casa consistorial

La simètrica façana eclecticista és el resultat de el disseny fet per Lluís Ferreras el 1902 sobre la antigua façana neoclàssica preexistent de JB Lacoste datada el 1805.

L'any 2003 es va construir un nou edifici d'arquitectura moderna, el qual concentra gran part de regidories.

En un annex hi ha la Policia Local i la Comissaria Nacional, així com un quiròfan complet per a urgències durant les festes taurines.

Casino liberal

Edifici modernista, de principis de segle XX (1911), ha estat restaurat entre els anys 2006 i 2008, i en ell s'ubiquen diferents departaments de l' Ajuntament d'Algemesí.

Monuments als diferents balls

Actualment hi ha tres monuments (obra de l'escultor desaparegut Fernando García Monzó) dedicats a la Muixeranga, a l'Tornejant i a el Bolero.

la Muixeranga està ubicada des de l'any 1997 en una de les rotondasa l'entrada del municipi des Alginet, està composta per 19 figures fent la Muixeranga de 5 pisos titulada l'Alta, té una alçada de 14,50 mi pesa 9500 kg.

el Tornejant està situat, també des de l'any 1997, al carrer Abadia, i té una alçada de 3,25 metres i un pes de 530 kg.

El Bolero, està situat a la plaça de l'Carbó (des del 2000), té una alçada de 3,50 mi una amplada de 2 m, i pesa 850 kg.

Monument a l'agricultor

Es troba a la cruïlla entre l'avinguda de la Generalitat Valenciana i el Parc Bernat Guinovart.

Es tracta d' dos eines de treball gegants i de ferro, com les que utilitzaven els agricultors per llaurar la terra amb l'ajuda de l'cavall. El monument a l'agricultor és obra d'l'escultor Leonardo Borrás.

Monument a l'organista Cabanilles

L'organista Cabanilles va ser el fill de un ferrer mallorquí que fa uns 400 anys va arribar a Algemesí i es va convertir en l'organista més important de l'Espanya de al segle XVII.

El monument està posat al Parc Salvador Castell, a la part posterior de la Capella de la Troballa. També és una obra de l'escultor Leonardo Borrás.

Paret de Pardines

Es tracta de l'únic que queda d'un antiquíssim poble de cristians denominat Pardines, i esta paret és una de les parets de la seua Església. El retaule d'esta església es conserva a la Basílica Menor de Sant Jaume a la Plaça Major d'Algemesí.

A prop d'allà es va establir un poble anomenat Albalat de Pardines, el qual amb el temps s'ha convertit en Albalat de la Ribera.

La Paret es troba en el marge de el camí de Pardines (CV-516), just a la baixada de l'viaducte que sobrepassa l'AP-7.

Paret de Cotes

És l'única resta històric d'este poble desaparegut, anomenat Cotes. Segons Escolano, este lloc va arribar a tenir prop de 300 cases a més d'una fonda i un castell.

La paret es troba a mig camí entre el nou cementiri municipal d'Algemesí i la carretera de Benifaió (CV-42).

La plaça de toros

El Coso taurí d'Algemesí és de fusta, i es munta i desmunta cada any.

Però a més d'això, cal destacar que té una forma rectangular característica que la dota de singularitat en el món dels toros.

Sants Patrons

Mare de Déu de la Salut

Segons explica la llegenda, l'any 1247, en el lloc que hui ocupa el pou anomenat de la Mare de Déu de la Salut, a l'horta de la partida de Berca, hi havia una morera buida.

En aquell lloc, un veí d'Algemesí va observar que dins del seu tronc hi havia la figura d'una persona, i a l'apropar-va veure que era la imatge de la Mare de Déu.

A l'observar-la, es va adonar que estava asseguda sobre un banc de fusta, que sobre la cuixa esquerra tenia assegut a l'infant Jesús, i que a la mà dreta tenia agafat un lliri.

Segons diu la tradició, tres vegades se la van endur a la vila d'Alzira, i altres tantes vegades va tornar a trobar-se en la morera, motiu pel qual la imatge es va quedar a Algemesí.

En els primers moments no se li va donar cap invocació a la imatge, ja que uns l'anomenaven la Mare de Déu i altres la Verge dels Dolors. Finalment va ser el atzar qui va triar la invocació, guanyant la denominació "Mare de Déu de la Salut".

Sant Onofre

Una llegenda oblidada, recollida per Benet Ballester i el rector Belda, ens diu que la devoció a Sant Onofre va ser motivada per l'aparició de el sant, en el mateix dia i hora, al lloc on hi ha l'ermita i en dos pobles de l'Horta de València: Quart de Poblet i Museros.

Tot i que el patronat de Sant Onofre realment es va iniciar l'any 1643. El Consell Municipal, va designar i va batejar a Sant Onofre com Sant Patró de la localitat.

festes locals

Les Falles

De l'17 a l'19 de març, com altres municipis valencians, les onze comissions falleres de la localitat celebren estees festes en honor a el patró dels fusters, Sant Josep.

Estes festes concentren múltiples i variats actes que es realitzen per tota la ciutat, entre els quals destaquen la presentació i exaltació de les falleres majors, la crida, la plantà, l'ofrena de flors a la Mare de Déu de la Salut, les despertaes, les mascletaes i la cremà.

La Fira de Sant Onofre

L'origen de la celebració del dia de l'patró era fonamentalment religiós, però a poc a poc la tradició s'ha tornat més civil.

Antigament, l'acte festiu més important era la processó, en la qual es traslladava a el patró des de la capella de la basílica on se celebrava la missa major.

Actualment, de l'1 a l'12 de juny, s'instal·len al parc Salvador Castell, diverses atraccions firals, així com llocs de venda ambulants.

Les Festes de la Mare de Déu de la Salut

Els dies 7 i 8 de setembre se celebren tres processons en honor a la patrona del municipi, on es poden observar diverses danses, com: els Bastons, la Carxofa, els Arquers, els Llauradors, els Pastorets, els Tornejats i la "Muixeranga" (castells humans i balls).

Esta festa es va declarar el 22 de febrer de 1977 com Festa d'Interès Turístic Nacional i el 27 d'agost de 2010 Bé d'Interès Cultural.

La Setmana Taurina

Durant 9 dies es toregen vedells, explicant un dia amb l'actuació de dos toreros de renom.

Esta festa ha resultat especialment polèmica a causa de les curses de vedells que se celebren durant esta setmana.

Estes consisteixen en que els "cadafaleros", una espècie de membres de penyes taurines i breguen a diversos vedells, per al que es preparen durant mesos per aprendre l'art de la tauromàquia juntament amb professionals de l'toreig.

espais naturals

El parc natural de l'Albufera

L'extrem nord-est de terme municipal, concretament la partida de l'Barranco, està dins de el Parc natural de l'Albufera.

Allí està situada la Reserva de l'samaruc, una llacuna artificial d'11 800 m², que es dedica a la recuperació d'esta espècie que es troba en perill d'extinció.

El Paratge Natural Municipal Bosc de Ribera de La Chopera

És un espai natural d'Algemesí situat a la desembocadura del riu Magre en el Xúquer.

En relació amb les espècies que trobem en este paratge, predominen en el substrat arbori els pollancres, oms, salzes, lledoner, arbustos com avellanillos i esbarzers i en una antiga repoblació es van plantar nombrosos exemplars d'eucaliptus a la zona recreativa.

El "bosc" de cítrics

L'agricultura que trobem a Algemesí és de regadiu, i predomina fonamentalment la taronja, la qual és la fruita primordial del municipi, ja que tant per a la Comunitat Valenciana, en general, com per a la Ribera d'el Xúquer, en particular, ha suposat el motor econòmic des de finals de segle XIX.

Encara que a causa de la devaluació econòmica de l'taronger en els últims anys s'està substituint este cultiu per un altre més nou, el caqui.

Malgrat això, el municipi segueix ple de camps de tarongers, els quals a l'florir inunden tota la ciutat amb el seu aroma a tarongina.

CatalanSpanish