L'esperança com a relat

L'opinió de Vicente Cornelles, periodista i escriptor

L'esperança és el relat anticipat que et passin coses boniques. Una fabulació mental per la qual vols que els teus somnis es façan realitat. A més, com és l'últim que es perd, les possibilitats que passi allò que més ànsies són màximes. Per segon any consecutiu, els castellonencs no hem pogut gaudir de les festes de la Magdalena (Castelló lidera el trist honor de el rànquing de festes majors suspeses per la pandèmia, amb dos edicions), però això no vol dir que durant esta setmana que s'acaba, i que haguessin estat els dies de celebració dels festejos, no hàgim inoculat al cor el color verd magdalener i la llum de les gaiates, màxim símbol dels nostres festes, i que en un any torni el tercer diumenge de Quaresma amb la seua realitat tangible.

No han faltat al llarg d'estees jornades els cants de sirena maximalistes i maniqueus, -és un clàssic tots els anys en una ciutat acomplejada-, de canviar la data de celebració dels rituals i cerimònies que acompanyen la festivitat, amb més força des l'argumentari arraconat de part de l'esquerra i de la burgesia nacionalista contra l'origen religiós de la mateixa, i reivindicar una Magdalena laica, (una fal·làcia, perquè totes les festes populars d'este país té el segell de la religió, des dels Carnestoltes, que es manifesten, perquè després arriba la Quaresma, a les Falles ... de Sant Josep i les Fogueres ... de Sant Joan), i la qualificació equivocada "franquista" de l'estructura actual de les festes, quan molts dels que la 'fabricar 'no eren addictes a el règim, i van canalitzar les seues inquietuds a través del desenvolupament de la nova arquitectura magdalenera.

Però, a més, caldria recordar l'axioma de Sant Ignasi de Loiola quan diu que "En temps de tribulació mai fer mudança, i més estar ferm i constant en els propòsits i determinació " , I vulguem o no, seguim -i seguirem molt de temps- amb esta pandèmia, com a mínim amb la utilització de la mascareta, que ha arribat per quedar-se. Per això, estees esperances adquireixen molt més valor. Les de lliurar-nos de nou a l'remolí de sensacions que s'inicien el dissabte de el Pregó a les 12.00 hores, i finalitzen quan les reines criden l'Magdalena que és contestat amb fervor amb el Vítol! per part dels castellonencs. Perquè Castelló és tan castellonera que decideix ella mateixa quan comença i es consagra la primavera: el tercer diumenge de Quaresma. I perquè l'esperança és de color verd, el de l'mocador magdalener.

CatalanSpanish