Capar en ous d’un altre

Hi ha un refrany que diu: “Que fàcil és capar en ous d’un altre”. I no trobe paral·lelisme que millor descriga la situació que estan vivint els afectats pel Pla d’Erradicació contra la plaga de la Xylella Fastijosa que està aplicant la Conselleria d’Agricultura i que està tenint conseqüències nefastes per al territori, els agricultors i els ciutadans d’Alacant.
I és que, quin fàcil és opinar, trobar solucions i sacrificar als altres quan a tu l’assumpte no et toca gens. Tant la Conselleria d’Agricultura com la resta d’organitzacions del sector agrari amb seu a València, han apostat i pres la decisió d’acabar amb la Xylella a costa de sacrificar tots els ametlers de secà del nord de la província. I ho han fet perquè no són afectats directes. Presumisc que una altra cosa molt diferent i més suport tindríem si el cultiu afectat, en lloc de ser ametlers, anaren cítrics. No obstant això, per a Alacant l’ametler de secà és pilar bàsic per a molts territoris i famílies que tenen en aquest cultiu el seu sustente laboral i econòmic. Molts pobles viuen d’un turisme atret per l’explosiva floració d’aquest arbre que es produeix a la primavera i entorn de la qual giren les principals activitats dels nostres enclavaments d’interior, com les rutes, la restauració, les activitats a l’aire lliure, els hotels rurals…
A hores d’ara de la pel·lícula, amb sis focus publicats, ja ha quedat palés que no ens trobem davant casos aïllats. La Xylella Fastijosa afecta ja a 1.250 hectàrees en tres comarques, on pel pla d’Erradicació de la Conselleria es van arrancar 35.000 arbres, la qual cosa suposa un de cada quatre de la província o, la qual cosa és el mateix, el 30% de les parcel·les de la Marina Alta (sobretot Xaló), la Marina Baixa i El Comtat. Tot açò, sense tenir la mínima certesa que amb totes aquestes mesures d’erradicació hi haja garantia que s’estiga controlant la plaga. El Pla d’Erradicació és innecessari, ineficaç i un atemptat mediambiental. Un Pla de Contenció rigorós i amb el suport de l’agricultor afectat evita la propagació de la plaga. No és necessari destruir el 100% de l’ametler de secà en les tres comarques. La contenció està funcionant en altres països i continents on fa anys que existeix la Xylella. El problema ve per interessos econòmics, atés que per a la contenció no hi ha fons europeus i el pes del sector viverista es veuria afectat si passem a una estratègia de contenció. La part més feble econòmicament és la que han decidit sacrificar: els agricultors, com sempre.
Recentment he hagut de llegir en mitjans de comunicació com el representant de l’organització agrària La Va unir de Llauradors en la Marina Baixa, Josep Antoni Ferri, ens acusa falsament per coacció. Davant aquest teatre, m’incline a pensar que l’única cosa que pretenen és contaminar i desviar l’atenció de l’únic assumpte que a ASAJA i als afectats ens interessa, que és detenir l’arrencada dels arbres sans i la massacre paisatgística i econòmica que s’està cometent en la zona. Encara no s’ha assabentat que ells no són les víctimes d’aquesta situació. Les úniques víctimes d’aquesta crisi de sanitat vegetal són els agricultors als quals arranquen, trituren els ametlers i els lleven el seu mitjà de vida.
Des d’ASAJA som conscients que ens enfrontem a moments difícils. Que defensar als agricultors de la zona i advocar per un pla de contenció ens està servint per a llaurar-nos enemics amb el poder i determinades esferes polítiques que ens assenyalen amb el dit públicament pel nero fet de qüestionar la versió oficial. No hi ha ni un sol cas en el món en el qual l’erradicació haja tingut èxit Per què ací ens la volen imposar?
Però senyors polítics, defensar a l’agricultor, al paisatge i a la nostra agricultura és la nostra única raó de ser. El camí més llarg és quedar-se parat. Som fidels als nostres principis, li malgrat que qui li pese, i arribarem fins a on faça mancada per defensar una causa que creiem que és la més justa i assenyada, que no és una altra, reitere, que no arrancar els arbres sans simplement per estar dins del perímetre demarcat. Perquè creiem i està avalat per tècnics experts que hi ha altres solucions menys agressives, invasives i nocives, com la contenció, l’estudi i l’experimentació… arribant a conviure amb aquesta plaga, com fem amb moltes altres.
Des d’ASAJA advoquem perquè escolten als afectats, hi haja col·laboració amb l’Administració i es restablisca el diàleg. Aquest és l’únic camí. El fet de comptar amb el suport agricultor-Administració per a evitar la propagació de la plaga és vital. No poden acabar amb la Xylella amb l’agricultor en contra, perquè serà contraproduent. En conseqüència, és necessari revisar el Pla de Contingència perquè l’erradicació és una aixecada de camisa.
Si les organitzacions agràries no defensem als agricultors i al territori, què fem ací?, on queda la nostra funció? De fer el contrari no tindríem sentit de ser. Encara cree a mirar als ulls i cree menys en protocols elaborats per persones en despatxos que no han trepitjat el camp i que estan influenciats per lobbistes.