1:36 am - Wednesday, 27 May 2020

Capella de Ministrers ret homenatge a Lucrecia Borja amb un disc en el 500 aniversari de la seua mort 

- Publicidad -Reciplasa Vila-real

El treball, número 58 de la formació de música antiga, mostra la fascinació de les corts renaixentistes italianes i l'esdevenir de Lucrecia (1480-1519) en el seu context històric.

- Publicitat -AVL
- Publicidad -Coronavirus Matriculació
- Publicidad -Escalante GVAMobilitat
- Publicidad -CastelloTributs CaixaOntinyent
- Publicidad -CoronavirusOnda mascarillas
- Publicidad -
Borriana

El més llegit

L’Ajuntament publica una recopilació dels articles periodístics de Carles Salvador

Vicent Pitarch, Lluís Meseguer i Jaume Garcia arrepleguen l'obra del mestre de Benassal divulgada en quatre diaris castellonencs.

Les Juntes de Districte exerciran el control en l’execució dels pressupostos participatius

La Comissió Permanent de Participació Ciutadana i les Juntes seran informades contínuament del compliment de les obres.

Troben ceràmiques en el Torrelló del Boverot d’Almassora després de 16 anys

Trobades noves restes de ceràmica i ossos en el jaciment del Torrelló d'Almassora. Les excavacions permetran datar amb exactitud la construcció de la muralla que envolta l'assentament.

La llista dels morosos de la província de Castelló amb Hisenda

Aquesta es la llista de morosos publicada pel Ministeri d'Hisenda, hem triat només els que corresponen a la província de Castelló.

Capella de Ministrers publica Lucrecia Borgia, entre la història, el mite i la llegenda, un disc-llibre basat en la música coetània de la filla del papa Alexandre VI que és un homenatge allunyat de clixés, prejudicis i rumors sobre la vida d’aquesta figura culta i refinada pertanyent a l’estirp dels Borja (Borgia en la seua transcripció italiana), una influent família valenciana en el Renaixement. Aquest treball discogràfic és el número 58 d’una formació de referència en la música antiga amb més de 30 anys de presència en el panorama internacional.

Carles Magraner, director de la formació, aborda en aquest treball la fascinació de les corts renaixentistes italianes i l’esdevenir de Lucrecia Borja (1480-1519) en el seu context històric i l’any en el qual es commemora el 500 aniversari de la seua mort. El disc inclou 21 temes en 7 blocs que fan un recorregut que comença amb el seu naixement en Subiaco (Roma), els casaments amb Giovanni Sforza, Alfonso de Este i Alfons d’Aragó, les relacions amb Pietro Bembo, Isabella i la cort de Ferrara i músics com Bartolomeo Tromboncino o Joan Ambrosio Dalza i acaba amb el seu refugi en la devoció al final de la seua vida i la seua defunció amb només 39 anys.

Capella de Ministers ha comptat per a aquest repertori amb prestigiosos músics i intèrprets com Èlia Casanova (soprano), Hugo Bolívar (contratenor), Jorge Morata (tenor), Pablo Acosta (baríton), Carles Magraner (vihuela d’arc), David Antich (flautes), Sara Águeda (arpa), Robert Cases (guitarra renaixentista i viola) i Pau Ballester (percussions).

Acurada formació
La recreació de l’entorn musical de Lucrecia segons Maricarmen Gómez Muntané (Universitat Autònoma de Barcelona), “obliga a referir-se als tres cercles en els quals va transcórrer la seua vida: Roma i la seua cort papal, Pésaro –després de contraure matrimoni amb Giovanni Sforza en 1493– i la cort ducal de Ferrara després de les seues terceres noces amb Alfonso de Este en 1502, una vegada vídua d’Alfons d’Aragó, príncep de Salern”.

Lucrecia va tindre una acurada formació i educació i la seua afició pel ball jalona tota la seua biografia. Gómez Muntané afirma que “va aprendre a cantar, a tocar el llaüt i segurament el clavicordi, per l’adquisició que va fer en Ferrara d’un d’aqueixos instruments a través del famós orguener Lorenzo da Pavia”.

La seua labor de mecenatge és coneguda, “entre 1505 i 1508 van estar al servei seu tres sonadors de llaüt, Bartolomeo Tromboncino, Dionisio da Mantova i Niccolò, i un altre de flauta i tamborí que alhora era el seu mestre de dansa, Ricciardetto Tamborino. A part donava ocupació a dos cantants, Paolo Poccino i Dalida de’ Putti”. El disc inclou dues obres de Tromboncino, “el més excel·lent de tots aquests músics” i cèlebre compositor de frottola (cançó seglar en llengua italiana per excel·lència, precedent del madrigal), i una de Niccolò que va escriure peces notables d’aquest gènere.

Magraner ha volgut amb aquest treball, que engrosseix la seua discografia entorn del repertori vinculat als Borja (Mai va ser pena major, Plaser i Gasajo i Borgia), “fer una reivindicació de Lucrecia i de la dona, un mite renaixentista, des de la música que va interpretar, va escoltar i va promoure amb sensibilitat, així com posar en valor a una dona culta i amant de l’art però maltractada per la història”. El violagambista i musicòleg considera que “estem davant una persona fascinant utilitzada pel poder que ha sigut abordada profusament per la literatura, cinema, sèries de televisió i música com l’òpera Lucrezia Borgia de Donizetti a partir de l’obra de Víctor Hugo”.

Llegenda negra

Rodrigo de Borja, nebot del papa Calixt III (Alfons de Borja) i pare de Lucrecia, va ser nomenat cardenal i vicecanceller de l’església amb 25 anys i en 1492 papa Alexandre VI amb 60 anys. Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg i sociòleg, assegura que va posar en marxa un projecte familiar i una acció política “en el qual els casaments dels fills serien la peça central. I ací comença la gran aventura, la gran història, i la llegenda” trufada d’amants, assassinats, ànsia de poder i una “complicada política matrimonial” que va començar amb un casament estratègic de Lucrecia que va establir l’aliança amb els ducs Sforza de Milà.

Mira, autor del llibre Borja Papa i l’assaig Els Borja: família i mite, exposa en el llibret del disc de Capella de Ministrers que Lucrecia, “instrument de la política paterna, va passar a formar part de la llegenda negra com a encarnació de la perversitat femenina de la Roma del Renaixement. No ho mereixia.”

Capella de Ministrers ha actuat en prestigiosos auditoris nacionals i internacionals i treballat en la recuperació d’un llegat musical que ha rescatat i difós en 1.500 concerts, un llegat que ha recollit en 58 discos propis i en diverses participacions, recopilatoris i cds promocionals. En aquesta labor ha abordat, amb un gran treball musicològic, la música de la corona de Castella i d’Aragó, àrab-andalusí, sefardita, cristiana, de l’Espanya virregnal del Nou Món, el Misteri d’Elx, els Borja, medieval, renaixentista, el Segle d’Or, barroca, del Mediterrani, sarsuela…

Esta publicació està disponible en : Valencià

Rovira

També te pot interessar

Últimes notícies

Sanitat incorpora 283 noves morts per Covid-19 a l’informe diari de dades, 35 en els últims 7 dies

En total s'han produït 27.117 defuncions pel nou coronavirus a Espanya i s'han notificat 236.259 casos d'infecció.

Metges d’atenció primària de la Comunitat i de tot l’estat qüestionen què passarà i com serà este servei en “l’era COVID”

El Col·legi de Metges de Castelló (COMCAS) organitza este dimecres, 27 de maig, a les 18 hores, un debat en línia sobre "Present i...

STEPV rebutja la tornada a les aules al juny dels últims cursos de cada cicle

El sindicat de treballadors de l'ensenyament del país valencià, STEPV, "rebutja" la mesura que es preveu adoptarà la conselleria d'Educació de què a...

Quatre detinguts per simular el segrest d’un pacient ingressat per un presumpte positiu per coronavirus

De forma paral·lela, els segrestadors també es van posar en contacte amb els pares i un altre germà del suposat segrestat, que es trobaven a Algèria, exigint-los el pagament d'un rescat.

Detingut a Callosa de Segura per estafar 48.000 euros en material agrícola

Detingut a Callosa de Segura per estafar 48.000 euros en material agrícola a dos empreses de Múrcia.

Esta publicació està disponible en : Valencià