La cara B de la Constitució Espanyola

Després de 40 anys de vigència encara hi ha molts articles que no es coneixen o que s’apliquen de forma qüestionable

Estem d’aniversari, avui la Carta Magna espanyola compleix ni més ni menys que quaranta anys i ho fa vigent i amb a penes modificacions. Quan es va redactar este text, l’any 1978, eren altres temps. El Premi Nobel de literatura Camilo José Cela va ser l’encarregat de corregir-lo i feina va tindre ja que la Constitució Espanyola és de les més llargues d’Europa.

Moltes vegades hem sentit últimament la paraula “anticonstitucionalista”, i és que, per a alguns la Constitució és sagrada. Tot i això, la seua aplicació té matisos, i molts dels articles estan tan lluny de la nostra realitat diària que no sabem ni que existeixen (com el 155 fins que es va utilitzar).

Per posar uns exemples, l’article 15 cita textualment “tots tenen dret a la vida i la integritat física i moral, sense que, en cap cas, puguen ser sotmesos a tortura ni penes o tracte inhumà o degradant” i segons l’informe anual de 2017 de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, van haver 224 situacions de agressions, tortures i maltractament per part de funcionaris públics a l’estat espanyol. O l’article 16 (el següent), on podem llegir sobre la llibertat ideològica i religiosa que “cap confessió tindrà caràcter estatal” encara que és un fet el poder a Espanya de l’església catòlica i s’evidencia amb la casella de la declaració de la renda.

Sobre l’educació, l’article 27, diu en el paper que “els poders públics garantiran el dret de tots a l’educació mitjançant programació general de l’ensenyament i amb la participació efectiva de tots els sectors afectats” però en la pràctica els sindicats d’estudiants porten anys denunciant la mercantilització de l’educació pública i la impossibilitat de molts de poder finançar els seus estudis a causa de la pujada de les taxes. O el de la llengua (article 3): “la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Sense anar més lluny, la periodista Núria Cadenes, va denunciar públicament el cas de discriminació lingüística que va patir el passat mes d’octubre en Torrent quan no va ser atesa per la metgessa per parlar en valencià, com va al·legar la pròpia metgessa a l’informe mèdic.

Fa només deu dies, una dona es suïcidava a Madrid quan anava a ser desnonada, paradoxalment a l’article 47 es pot llegir “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’una vivenda digna i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”. I per últim, una altra notícia recent que contradiu la Constitució de forma evident, la imputació de l’humorista Dani Mateo per mocar-se amb una bandera d’Espanya en el programa de televisió El Intermedio quan al text (article 20) està reconegut el dret a la llibertat d’expressió i a la creació literària i artística.

Aquestes situacions qüestionen directament la Constitució Espanyola o, almenys, la seua aplicació real. De moment, el que sembla inqüestionable és que continuarem convivint amb ella i no sabem quant de temps.