Despertar amb la notícia que havies marxat, no és el que un esperava. Sobretot, perquè no estava llunyana, aqueixa última xarrada que vam mantenir.
Si ho hagués sabut, no sé si haguera pogut dir una cosa diferent del que parlem. Perquè les nostres converses sempre mantenien, la direcció del que ens va fer conéixer-nos allà per l’any 2010. Les nostres festes i especialment nostres gaiates.
Si haguera sabut que aqueixes serien les últimes paraules de l’u cap a l’altre, potser aqueixa conversa s’haguera allargat hores, simplement pel fet de no acomiadar-me de tu.
On ara estàs, no podràs compartir amb nosaltres. Però no estàs només, allá tindràs llargues converses, riuràs i aplicaràs de manera pausada bons consells.
A més, estaràs envoltat de grans festers m’arriben venen al cap : Pepe Rovira, Lorenzo Ramírez, nostra Geles, o la meua estimada Maria Jesús Suarez.
Ells gaudien, Castelló i les seues festes de la mateixa forma que sabies fer-ho i per descomptat nostres gaiates.
No dubte que la llum que diuen que es veu quan arriba el moment de partir. Eixa llum, la teua llum haurà sigut la d’un monument gaiater. Eixe centelleig pel qual malbarataves passió i treball.
no seré jo qui parle del teu currículum fester, no és necessari, ja que de sobres és sabut per tots només pretenc recordar a Andrés Bort com la gran persona que va ser.
Ací, ens deixes amb sensació que te n’has anat massa prompte, encara que els últims anys vas haver de baixar el ritme, encara tenies coses a fer.
De tu queda el meu record: la teua passió, serenitat, el teu afecte cap als quals et van envoltar, el treball i la disponibilitat absoluta per a nosaltres; per a la teua gent de gaiates. Les teues bromes feien que nosaltres usàrem els teus cognoms per a cridar-te “rebord”,” Andrés Bort i rebord”, “ma que ets rebord” déiem. Res més lluny de la realitat.
Posaves la pausa a les meues arrancades en els moments de nervis, de tu vaig agafar el relleu en la presidència de la Gestora De Gaiates i amb tu vaig aprendre a viure les nostres millors tradicions.
Estic molt agraït per poder escriure’t estes línies per què és la millor manera de dir-te quan t’aprecie i intentar acomiadar-me de tu.
Només desitjar a la teua família la mateixa serenitat que la teua transmeties i que en estos durs moments prevalga el teu millor record.
Et tirarem molt de menys “MAGNÍFIC”
