“Carmen Martorell: la transparència es consuma en incoherència” per Santiago Calaforra

Carmen Martorell va anunciar fa setmanes l’inici de la seua campanya per a aconseguir la presidència de l’Ateneu de València venent-se als mitjans com la exdirectora General d’Universitats en època del Partit Popular, càrrec que equiparava al de l’actual presidenta Carmen de Rosa, qui va anar en l’etapa de govern autonòmic del PP com a Directora General de Qualitat Ambiental.

No obstant açò, Martorell ha cercat a la dona de Joan Lerma, Mariví Abad, forjant-se una aliança en la seua campanya per a conquistar el control de la primera institució de la societat civil valenciana i arrossegar un altre mercat de vots sense sacrificar la seua faceta “popular”. El modus operandi de la candidatura de Martorell ha sigut el de tractar de paralitzar les eleccions per la via judicial. Demanda que va haver de retirar per un acord extrajudicial instat pel jutge.

Carmen Martorell és la història de la venjança sense consumar: sent membre de l’Executiva de l’Ateneu va ser expulsada, segons consta en l’acta de la Junta Directiva de 24 de setembre de 2003, per impagament dels rebuts de la quota. En 2008, la candidata va tornar a donar-se d’alta com a sòcia de l’Ateneu, però una vegada més, la Junta va haver de declarar la seua expulsió en 2011 per no pagar els rebuts, tal com s’estableix en el punt 4.1 de l’informe de Secretària de l’acta del 22 de març del citat any.

El Reglament en vigor és clar ja que en el segon punt de l’article 9 s’estableix que és “causa de baixa en l’Associació, no satisfer les quotes fixades, si el soci deixara de fer-ho durant tres mesos consecutius”. Una vegada es comprova que el soci ha incorregut en situació de mora, la Secretaria requereix el pagament en diverses ocasions abans de formalitzar la baixa.

La creença que si s’ostenta un càrrec ja no es té les mateixes obligacions que un soci de base, és, i ha sigut, la porta a la corrupció.

No em cap, com a valencià i ateneísta, que algú que no s’acosta a la “exemplaritat” ni de lluny, quan no ha sigut capaç d’estar al corrent dels pagaments de les quotes vulga entrar a liderar aquest organisme. Quan és membre en una falla, una confraria, una associació o un partit tot el món sap que ha de contribuir amb el seu sosteniment des del president fins l’últim. Que un directiu, com l’era Carmen Martorell en aquell moment, obviara el pagament de les quotes indica una trista realitat: que pel càrrec que ostenta se sent eximida de les seues obligacions socials i civils, i per tant ètiques.

Durant molts dies en els últims anys, com un degoteig d’àcid, hem vist com desfilaven pels nostres telenotícies gent que havia pensat que eren éssers superiors tan sols pel càrrec que ostentaven: pensaven que les seues targetes black eren merescudes, que els seus impostos no necessitaven ser declarats o que els seus tripijocs eren un plus ben merescut. Si la candidata a presidenta arriba al cim. Quin exemple tinc jo per a seguir pagant les meues quotes?

Carmen Martorell, com a mà dreta del condemnat Jaume Matas, hauria de saber tot açò. No obstant açò, aquest fosc currículum no em deixa més elecció que pensar que alguna cosa greu amaga aquesta candidatura. Demanar “transparència en cada acció de l’Ateneu” quan els antecedents fan mala olor és com escoltar a Mario Conde presentar-se a les eleccions sota el lema “el vici està en el sistema” sembla ser que qui estava viciat era el candidat.

CatalanSpanish