Aquesta carta oberta és per dir, que han fet falta 13.800 milions d’història de l’univers, perquè en un planeta de grandària mitjana, perdut en la immensitat del cosmos, es desenvolupés una ment material i complexa per pensar-ho i saber de la seua existència. Tenir constància d’aquesta excepcionalitat, és el que ens fa únics, d’acord amb els últims estudis sobre vida extrasolar i extragalàctica. És molt possible que estiguem sols en tot l’univers visible, quant a espècies que puguen comunicar-se per l’espai, com la nostra, que para més complexitat, existeix, perquè altres éssers vius, com les algues i les plantes, van desenvolupar mitjançant la fotosíntesi, una atmosfera protectora per a l’evolució de les espècies, les quals van poder sortir dels oceans i mars i multiplicar-se per tota la terra. Així es va poder respirar un aire compost per molècules d’oxigen, nitrogen i petites traces d’altres gasos, fabricats per les plantes. Sota aquest paraigua químic, els animals i plantes, van conquistar tota la terra ferma. Les molècules d’ozó, compostes per tres àtoms d’oxigen, els protegirien dels mortals rajos ultravioleta que quedaven retinguts i “capturats”, en les seues fines capes protectores.
Actualment hem enverinat l’aire, les aigües i els aliments, si bé és cert que és un verí “homeopàtic”, acabarà assortint un efecte demolidor sobre tots els que depenem d’aquesta gran casa per a llogar, que hem sumit en ruïnes “domèstiques”. Perquè, no som il·lusos, la nostra “postmoderna” civilització solament es fa mal a si mateixa, al nostre planeta solament li suposa un xarampió passatger. Aquesta espècie nostra, “intel·ligent”, passarà prompte, perquè el que menja, la qual cosa respira, la qual cosa beu, la qual cosa somia, l’està tornant malalta, asmàtica i estèril, la interlocutòria extinció de gran part de la vida, la sisena extinció, està en marxa i porta la signatura humana; i per si faltava alguna cosa, la naturalesa li ha dit PROU!, a aquest nan mandarí; i li va manar les ones, al fet que es passegen pels deserts, les calamarsades més exquisides, els tornados elevats al cub, calors infernals, glaciacions, inundacions …, ja saben, agafen els seus flamants automòbils i seguisquen cremant l’aire; i utilitzen llumins per als matolls secs dels boscos…, per molt que vulgueu ferir a aquest cos celeste, no aneu aconseguir acabar amb gens, solament acabarem amb vosaltres, amb nosaltres,,, i amb ells, els beneficiats, que no podran fugir a cap altre planeta jove, dels quals hi ha per aquí fora, perquè no han tingut la paciència d’esperar.
El nostre cos celeste ha sobreviscut a moltes catàstrofes naturals i còsmiques: erupcions de supervolcans, xocs de grans asteroides, subduccions de plaques tectòniques. Des de fa uns 4.000 milions d’anys, que va començar la vida, hi ha hagut unes cinc grans extincions. Al planeta li queden altres 4.000 milions d’anys, la qual cosa aguantarà el sol brillant com ara. Quan la civilització humana desaparega i haja estat una espècie fallida i passatgera, la resta d’espècies es refarà i aquest món tornarà a ser un planeta net sa i lluent amb prou feines uns pocs milers d’anys. Després, seguirà parint espècies, però sense nosaltres/as.
