Mentre la Junta Electoral Central ha celebrat este dimecres 25 la primera reunió després de la convocatòria de les eleccions del 10 de Novembre, i Mas País, el partit d’Errejón, coqueteja obertament amb Compromís, sense que la relació siga encara formal, a Castelló, www.actualitatvalenciana.com, llança una mirada més propera i tira d’història electoral recent per consultar les hipòtesis, obertes, del comportament de la província en unes circumstàncies tan especials com estes.
El professor titular de la Jaume I, Ramón Feenstra, investigador en la teoria de la
Democràcia, apunta, en primer lloc, que l’elevat índex de participació de Castelló ja el converteix en “un cas interessant”, sobretot si es té en conter que l’última vegada que es van haver de tornar a repetir eleccions la caiguda en la participació va ser molt més baixa del que s’esperava, encara que els resultats, en aquell moment poc van variar.
LA PARTICIPACIÓ A CASTELLÓ
“Entre 2015 i 2016, aquelles eleccions van tindre una reducció bastant mínima enfront de la resta de l’Estat. Ací, als segons comicis menys de 3% va deixar de votar, i això és interessant perquè vol dir que la mitjana de participació, tot i repetir-se eleccions és bastant elevada”, explica el professor. “Va haver-hi un descens d’uns 11.000 vots però superava els 300.000 votants. Va estar per damunt del 77%”
Tot i això, caldrà saber si esta vegada, la “frustració” que senten molts castellonencs es cobrarà en forma d’abstenció. Una situació que si es té en conter que al cap i a la fi, a la província únicament li pertoquen 5 diputats, podria tindre una rellevància “relativa” encara que el sistema electoral, tal com està concebut podria donar alguna sorpresa en els resultats. “Quan hi ha repetició d’eleccions sempre hi ha una situació de decepció i enuig, per part del votant i una predisposició a l’abstenció que es generalitza però en este cas podria ser distint. El votant pensa que ell ja ha fet la seua feina, i no entén per què no ha tingut resultats”, puntualitza.
LA FRAGMENTACIÓ “JUGANT” NOMÉS AMB 5 DIPUTATS
D’altra banda, l’expert del Departament de Filosofia i Sociologia, recorda que tot i el “cansament” que pot superar esta repetició “venim de 4 eleccions generals, i això es nota”, un altre element a considerar “són els nous actors amb la fragmentació de vots que implica, a les últimes va aparèixer VOX i ara Mas País que si finalment es presenten ací, juntament amb Compromís també canviarà el panorama. Com més fragmentació més dificultat per obtenir representació, però d’altra banda quan apareixen noves formacions i els votants estan desencantats, de vegades també poden veure’s com una alternativa a eixa abstenció, això és difícil de preveure”, matisa.
Així des d’un altre punt de vista, Feenstra també planteja la variable de què “més actors polítics”, tot i la fragmentació que suposen, en un cas com este, “poden augmentar la participació i això sempre és important sobretot si parlem únicament de 5 escons, com és el nostre cas. Ara, després caldrà saber a qui beneficien els resultats”.
LES ESTRATÈGIES PER RECUPERAR ‘EN CLAU GENERAL’
Amb tot, el nou element aparegut als últims dies amb la formació d’Iñigo Errejón amb Mas País i la seua intenció de presentar-se a 13 comunitats entre les quals es troba la valenciana, on, si no hi ha sorpreses o “colps d’efecte” confluiria amb Compromís, també podria donar lloc a una modificació dels últims resultats de les Generals a la província. Als passats comicis, el PSOE va aconseguir 2 diputats, (un mes que a les anteriors) el PP es va quedar amb 1, Ciudadanos va mantenir el seu i Unides Podem,1.
Uns resultats gens afavoridors per Compromís que va perdre la seua representació al Congrés a Madrid, per part de Castelló, tot i que els resultats a l’àmbit local indicaven una altra cosa, per això el professor Feenstra apunta que “pot donar-se la paradoxa que puge Compromís en coalició amb Mas País o sota el nom que li posen ací, però si es decideixen presentar a Castelló amb la nova companyia, hauran d’explicar els motius i això suposa fer pedagogia per poder entendre un poc més la llei electoral i perquè els resultats poden variar”
ELS CANDIDATS EN UNA CAMPANYA “RÀPIDA”
Per últim, en parlar de l’excessiva personalització que s’ha fet d’alguns líders de partits, fent que la gent votara personatges mediàtics i que desconeguera realment qui era a qui estava votant a la seua demarcació, el professor Feenstra recorda que eixa postura està molt estesa, però que també es pot tornar en contra de les figures desgastades i afavorir les noves imatges.
“Aquella imatge col·lectiva que molta gent creu que està votant al president del país i no als candidats que es presenten per la seua circumscripció pot donar sorpreses. Per què les campanyes i el màrqueting electoral fan que l’emoció predomine sobre la raó, però quan mobilitzes les emocions, en una situació cansament, precisament això pot provocar, pot animar a l’abstenció i en eixe panorama un personatge com per exemple Errejón, que té una figura que està ben valorada i genera simpaties, en pot treure avantatge”, apunta.
“A més, i vinculat a la comunicació política, la campanya serà més curta i els cartells no seran amb els candidats de la província sinó els del líder nacional. La gent no llegeix les paperetes, vota al logotip per això, crec que els partits, en especial alguns hauran de fer molta pedagogia. Pot ser, una de les parts positives que es repetisquen eleccions serà que coneixerem més la llei electoral!“ bromeja.
