El regidor de Gestió Municipal, Antonio Lorenzo, ha aportat les dades d’un mostreig realitzat per tècnics municipals que certifica que la pràctica totalitat dels immobles residencials de la capital ha pagat en 2018 menys IBI respecte a l’any anterior.
El Govern municipal ha impulsat una reducció del coeficient de l’IBI en els dos últims anys, que ha passat del 0,7875% al 0,69%. El descens ha sigut d’un 12,38%. Lorenzo ha aportat altres dades que constaten la baixada de la pressió fiscal a Castelló en els tres anys de govern del Pacte del Grau.
El Rànquing Tributari dels Ajuntaments Espanyols, un informe anual elaborat per l’Agència Tributària de Madrid, assenyala que la ciutat de Castelló ha passat del lloc 32 en 2014 al lloc 38 en 2018 en el llistat de l’esforç fiscal absolut per l’IBI.
“Les polítiques econòmiques del Pacte del Grau han suposat un alleujament fiscal d’uns 9,8 milions d’euros a la ciutadania en el cobrament de l’IBI urbà i rústic”, ha subratllat Lorenzo.
Segons l’edil, esta és la quantitat que s’hauria pagat de més si el Govern municipal haguera deixat els tipus impositius com estaven fins a 2015, amb l’anterior govern.
Lorenzo també ha reprovat que el PP va mantindre una política de fiscalitat ascendent durant 11 anys, “arribant en 2011 a un coeficient de l’IBI urbà del 0,87%”.
L’edil ha remarcat que “des de 2015 hem estat gestionant les finances municipals tenint en compte el context social i econòmic de les famílies, per això hem aconseguit una baixada de l’IBI del 12,38%”.
A més, l’edil de Gestió Pública ha recordat que en 2015 es va fer una revisió de les ordenances fiscals parar realitzar una rebaixa d’este tribut. No obstant això, Castelló en Moviment, PP i Ciudadanos van bloquejar la proposta de l’equip de govern en el ple ordinari d’octubre d’este any. Des de llavors, el govern municipal segueix fent més passos, com la sol·licitud d’una doble reducció dels valors cadastrals, que descendiran un 15% després de les dues peticions realitzades davant la Direcció general del Cadastre.
La baixada de l’IBI en exemples
Si apliquem a la realitat estes dades fiscals, veiem com un habitatge amb una base liquidable de 100.000 € va pagar 787 € per l’IBI en 2015 i ha pagat 690 € en 2018. Així, també s’ha baixat l’IBI de rústica, per a afavorir l’activitat agrícola i reconstruir el cinturó verd de la ciutat. Un propietari mitjà pagava 607 en 2008 i ara paga 350 euros.
A més, l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) ha passat del 4% al 3,5% per a ajudar a reactivar el sector de la construcció i la rehabilitació. També ha descendit la taxa d’ocupació de via pública de taules i cadires per a ajudar al sector de l’hostaleria. “Un dels principals objectius d’esta reforma fiscal és potenciar l’economia local”, ha recalcat l’edil.
D’altra banda, Lorenzo ha destacat la creació del Consell Municipal d’Inspecció, que, entre altres objectius, té el de lluitar contra el frau, així com l’engegada d’un pla biennal de control tributari, que pretenen contribuir al fet que “paguen tots els ciutadans, perquè tots els ciutadans paguen menys”. L’edil de Gestió Municipal ha destacat també l’increment fins al màxim legal de les bonificacions culturals, socials i mediambientals en determinats impostos i taxes.
