El Govern rebutja la petició de commemorar el 500 aniversari de la reforma protestant

En la seua resposta, el Govern es remet a l'Acord d'Assumptes Jurídics amb la Santa Seu que estableix que "de comú acord es determinarà quines altres festivitats religioses són reconegudes com a dies festius" a més de tots els diumenges de l'any

Publicitat

El Govern ha rebutjat declarar festiu el dia 31 d’octubre, que commemora la reforma protestant, tal com havia sol·licitat la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE) amb motiu del 500 aniversari d’aquesta.

El Govern ha respost així al senador de Compromís Carles Mulet, que ha registrat una pregunta a l’Executiu en la qual li recorda aquesta petició de FEDERE i lamenta que a Espanya, malgrat ser un Estat aconfessional, “els dies festius per motius religiosos els marca únicament una religió, la catòlica”.

Rovira  

En la seua resposta, el Govern es remet a l’Acord d’Assumptes Jurídics amb la Santa Seu que estableix que “de comú acord es determinarà quines altres festivitats religioses són reconegudes com a dies festius” a més de tots els diumenges de l’any.

Així, s’estableixen fins a set festes religioses, a més del Nadal, tres de les quals (Dijous Sant, 6 de gener i 19 de març) poden ser substituïdes per les comunitats autònomes per festes pròpies.

La resta (15 d’agost, 1 de novembre, 8 de desembre i Divendres Sant) poden ser modificades i substituïdes per unes altres, siguen o no religioses, “per al que caldria donar compte a la Santa Seu”, explica el Govern en la seua resposta.

“Per a això seria necessari comptar amb el consens social necessari en la mesura que algunes d’aquestes festes estan vinculades a celebracions tradicionals en les quals s’afigen altres elements no estrictament religiosos sinó econòmics o socials que han de ponderar-se a l’hora de prendre decisions d’aquest calat”, adverteix.

L’Executiu qüestiona també si les festivitats religioses d’altres confessions “tenen un mínim arrelament social que justifique substituir les ja existents, sent l’àmbit autonòmic o local el més indicat per a fer aquesta valoració en funció de la realitat de cada comunitat autònoma”.

Així, es refereix al cas de Ceuta i Melilla, on des de 2010 han inclòs en el seu calendari de festivitats la celebració de la Festa del Sacrifici, la més important dels musulmans.
Adverteix, així mateix, que els Acords de cooperació amb les confessions minoritàries: evangèlics, jueus i musulmans, contemplen la celebració de festivitats pròpies de cada comunitat religiosa i detallen els dies concrets que poden ser substituïts pels previstos després d’un acord amb l’ocupador.

Per tot això, el Govern afirma que Espanya compta amb normes que emparen als creients d’aquestes confessions per a celebrar les seues festivitats pròpies, “la qual cosa suposa un grau de reconeixement important en l’exercici del dret de llibertat religiosa, permetent conciliar tradicions fortament arrelades en la nostra societat amb el respecte a la llibertat religiosa d’aquests creients”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada