En el dia d’ahir, 27 d’octubre de 2020, la catauina Modesta García Flordelís, més coneguda al poble com Modesta “la Sopes”, va celebrar el centenari de vida i, encara que degut a la pandèmia i la situació actual no s’ha pogut celebrar com s’haguera volgut, va ser un dia alegre i emotiu, en molts detalls i felicitacions.
Curiosament el destí va fer que a l’inici de la malconeguda com a la Grip Espanyola o “la Cucaratxa”, una jove anomenada Maria “la Guirra” morira, en octubre de 1918, deixant viudo i sense fills al seu home. Ell era José García Ruiz. Per eixe motiu, a finals de l’any següent es va casar en Modesta Flordelis “la Sopes” i, ara sí, acabada aquella epidèmia, va vindre al món una xiqueta a la que anomenaren Modesta i que va nàixer un 27 d’octubre de 1920.
La família vivia en la plaça de l’Hom (en la casa on hui està la parafarmàcia), i al cap d’un temps la van ampliar amb el naixement d’un xiquet al que anomenaren José. Allí es va criar ella, sent una xiqueta molt alegre, amb bon caràcter, atenta al germà i que prompte demostrà ser molt treballadora.
Quan esclatà la Guerra Civil Espanyola ella tenia 15 anys i, a banda de sofrir-la com tota la gent que va viure eixe moment, a més a més va ser testimoni d’un fet singular. Resulta que en sa casa tenien la imatge de la Puríssima en una “ornacina” en una paret, i fins allí anaren uns exaltats a l’inici de la Guerra (uns dies després del Colp d’Estat), per endur-se-la i cremar-la en la plaça de l’església junt a la resta d’imatges del temple. I també recordaria quan venia “la Pava” a bombardejar l’estació de Carlet, com corrien fugint cap a l’horta per a “salvar-se”.
Passaren els anys i Modesta anava a ajudar a son pare en el camp, així com també s’ocupava de la casa. S’ensenyà a cosir en casa de Maria “la Guirra” (que era neboda de la primer dona de son pare) i posteriorment aniria a treballar al camp a la garrofa, al cacau, al raïm, a collir moniatos i inclús a fer tabaco.
Com allí en la plaça, quasi enfront de sa casa, vivia Vicent Adam i Estrella Solà, que eren família seua (puix les dos eren cosines segons), des de sempre van mantindré un magnífic vincle, allargant-se en el temps i continuant en els fills d’Estrella, conservant-se a dia de hui eixa bonica relació i sent molt família. I es que feien la porquejà junts, acudien a totes les celebracions familiars, i inclús Estrella la va ensenyar a brodar, etc. Com diu la dita, “el roce fa el carinyo”.
Temps després, Modesta va conèixer a un xic de Catadau anomenat Juan Damasceno Bisbal, amb qui va festejar i es va casar el 6 de novembre de 1957, traslladant-se a viure a la casa dels sogres, on encara continua a dia de hui (que és la casa cantonera que està en el carrer Major i dona al carrer Sant Roc, encara que popularment s’anomena carreró de Potan, casi front a l’església).
D’aquest matrimoni naixeria un únic fill el 12 de desembre de 1958, al que anomenaren Juan, i va ser l’alegria de la parella.
Modesta seguiria anant a treballar al camp (anant al raïm per a Martellano, ací a Catadau i a Godelleta), a la cooperativa i també en companyia de l’home, en qui mantindria una bona relació. A banda també destacava per ser molt cosidora i bordadora, i principalment per ser una dona molt agraïda.
De les seues amistats convé destacar a Rosa “la de Boluda”, ja que des de que esta dona vingué al poble i al ser els fills de la mateixa edat o poc mes o menys, van forjar una gran unió.
Fruit del matrimoni del seu fill Juan en una xica anomenada Gema va nàixer la seua neta Gema el 23 d’agost de 1989, sent un dels moments més ditxosos de la seua vida. Ara bé, un temps després, concretament el 21 de desembre de 1992, patiria uns dels Nadals més tristos quan va faltar el seu home i es va quedar vídua.
Des d’eixe moment i fins que va poder, sempre va mantindré la seua independència i la seua autonomia, i encara que en els últims anys ha necessitat l’ajuda d’una xica per atendre-la, ella continua en sa casa. En este punt cal destacar que sempre li ha agradat conversar, reunir-se en família i amistats, anar a l’església… però el que no li agradava era jugar a les cartes.
Des de fa uns sis o set anys, Modesta vivia sense eixir de casa, però tenia una vida molt activa en el balcó, on eixia a passejar i prendre el sol (jo mateix recorde haver-la vista molt per allí quan estàvem en la taverna esmorzant o fent un vermut). I encara que no ho parega, a l’estar sa casa on estava i ella estar atenta a la finestra i a la televisió, a banda del que li contaven les visites d’amistats i familiars, sempre ha estat molt al dia i ben informada de tot.
L’any passat, quan en juny vingué la Mare de Déu dels Desemparats de València, li la van girar i ella la va poder admirar i venerar des del balcó. I anecdòticament enguany, al principi de parlar del Coronavirus, com sentia el que dien en la televisió, si no portaven la mascareta no deixava entrar a ningú a sa casa.
Fa uns mesos es va declarar esta pandèmia de la Covi-19 i açò ens ha afectat a totes les persones, principalment a les més majors. Vespres del seu cent aniversari va tindre un “sustet” i inclús va rebre la comunió per si decàs. No obstant això, finalment arribà el seu dia i mostra del seu caràcter presumit, a les 12h van anar a pentinar-la a casa per a estar a punt i ben arreglà per a l’ocasió.
En el dia d’ahir el seu fill, la seua nora i la seua neta li van regalar una tortà dedicà, un ram de flors i uns globus amb el número 100. També l’alcalde de Catadau i dos regidors van voler felicitar a Modesta i li regalaren altre ram de flors.
Pel que fa a la família, veïns i amistats que volgueren saludar-la i felicitar-la, atenent a la situació actual i la pandèmia, es reuniren en el carrer a les 16h i van traure a Modesta al balcó per a que els vera, mentre la felicitaven, tiraven uns globus al cel, així com un castellet de focs artificials. També don Jorge, el nou rector, va voler felicitar i conèixer a la cumpleanyera. I a les 18:30h la seua “neboda” Estrella li va pagar una missa en acció de gràcies pel centenari a l’església de Sant Pere Apòstol de Catadau. Per últim, la família li va fer un vídeo de felicitacions perquè ella el poguera vore en tranquil·litat i seguretat des de casa, i conten que la paraula que més repetia era la de “gràcies!!”, estant molt emocionada.
D’aquesta forma, esta dona humil, alegre i treballadora passa a formar part d’un nou capítol de la història de Catadau. L’any passat, entre març i abril de 2019, Lola Barberà “la Vidriera” i Encarna “la de Morillas” (una dona natural de Jaen, però que des de fa molts anys viu a Catadau), van complir el centenari també. I açò va ser un fet singular que feia més de 50 anys que no es produïa al poble, ja que la més major que es recorda que arribà als 104 anys va ser la tia Rosario Martínez “la del Bessó” (encara que no se si em deixe a alguna persona pel camí).
I ací queda ressenyat esta efemèride singular i a l’hora significativa. Ja sé que les paraules no podem substituir un abraç, però en elles si que poden arribar els millors desitjos i quedar per sempre gravat este nou capítol de la història de Catadau, i el reconeixement a una nova centenària.
