27.4 C
Valencia

Origen del CD Castellón, l’equip dels treballadors i dels republicans (1922)

Per a la gent de les classes populars, dedicades majoritàriament a l'agricultura, allò era vist quasi despectivament com un estrafolari «joc de la patà».

- Publicitat -AVL

El 22 de juliol del 1922 es va fundar el que coneixem com a Club Deportivo Castellón, anomenat Club Esportiu Castelló en valencià. Per a la gran majoria el Castelló, i avant! Però aquella història futbolística venia de dècades abans. Tot va començar, a principis del segle XX, al terreny del Tir de Colom. Per a la gent de les classes populars, dedicades majoritàriament a l’agricultura, allò era vist quasi despectivament com un estrafolari «joc de la patà».

En el llibre ...Y fuimos albinegros, el periodista José Luis Tirado explica que el primer equip que van existir a Castelló van ser l’Sport Club Castàlia, un club de fills de rendistes o de professionals liberals, és a dir de «senyorets», fundat el 1912, que jugava al seu camp de la carretera de València, que era un simple descampat, on ara està el grup Cardona Vives. Després va aparèixer el Deportivo, que tenia com a porter un personatge conegut com el rei Pepet. Eixe és potser l’origen per a referir-se a l’antigor de ser del temps del rei Pepet. El Deportivo jugava al camp de l’Armelar, en el terreny que actualment forma la plaça Pare Jofré i el sector contigu a l’Hospital Provincial.

A més del degà i del segon club citat, al Castelló de les dues primeres dècades del segle XX es van crear l’Obelisco, el Regional FC, el Ribalta, l’Sport Castellonense, formats també per senyorets, i el Tetuan, compost per soldats del regiment. Alguns col·lectius futbolístics, com el militar que hem esmentat, van ser de vida efímera com ara el Victòria, el Castelar, el Comercial FC o l’Internacional FC.

Però el club que constituïa un cas apart era el Cervantes Football Club, format per treballadors manuals, del comerç i de les escasses fàbriques locals, joves que no tenien diners per a pagar quotes de soci i taxes per jugar en la lligueta local. Amb un sentit de solidaritat interclassista, el Centre Republicà, denominat oficialment el Centro Instructivo de Unión Republicana, radicat al carrer Ruiz Zorrilla, que representava el moviment polític hegemònic a Castelló, es va fer càrrec de la gestió econòmica del Cervantes. Tal com explica l’historiador Gerard Llansola, «el Centre Republicà era una societat que jugava un paper molt destacat a l’hora d’establir i de mantenir el compromís dels estrats humils de la població amb el Partit» (Republicanisme, identitat popular i hegemonia municipal, p. 99). Per això la primera samarreta de l’equip estava formada, en l’anvers i en el revers, per les tres franges verticals de la bandera espanyola republicana, roig, groc i morat. Anys després, en les samarretes es va incorporar amb una estrella blanca al pit. En qualsevol cas aquell desplegament de grups esportius va produir la creació d’un comité per a organitzar un campionat local.

Segons s’explica en el llibre citat, l’equip dominant del futbol a Castelló en els primers temps era l’Sport Club Castàlia, fins als inicis de la dècada dels anys 20, i a partir d’ací va ser el Cervantes el que se’n va portar la palma com a equip principal. Els equips locals van iniciar els desplaçaments a València o per ciutats de Catalunya, com el Cervantes, que el 25 de març del 1920 va viatjar fins a Barcelona per a enfrontar-se a l’Europa.

Al març del 1921 la Federació Valenciana de Futbol va triar el Cervantes FC de Castelló, com a campió regional, per a representar els equips valencians en la final del campionat estatal, que s’havia de jugar a Múrcia, on va perdre enfront del Levante FC d’aquella ciutat per 1 a 0. El Cervantes i el Castàlia van participar en els primers campionats regionals de futbol, organitzats per la Federació Valenciana.

L’any 1922 va ser un any vital en la història del futbol castellonenc. El 28 de febrer el Cervantes es va enfrontar, per primera i única vegada en la seua història, amb els reserves del Futbol Club Barcelona. El resultat va ser d’1 a 3, a favor de l’equip barceloní. El 1920 el Barça, amb el porter Ricard Zamora, ja havia visitat Castelló per primera vegada, per a enfrontar-se al Castàlia.

Podríem dir que la creació de l’equip del Castelló va ser una decisió imposada als jugadors del Cervantes, amagant-los la iniciativa. Els directius del club van decidir presentar les fitxes dels futbolistes sota el nou nom Castellón Futbol Club, el 20 de juliol del 1922. Alguns futbolistes com ara Gallego o Martínez es van considerar enganyats i van abandonar l’equip. Cal dir que l’adopció del nom de la ciutat va ser aprovada en una junta dels socis del Cervantes, i finalment va ser acceptada pels mateixos jugadors d’aquell club, que eren els qui formaven el nou planter.

El 26 de juliol del 1922, al camp de la carretera de València, el flamant Castelló va jugar el primer partit de la seua història, enfront de l’actualment denominat Football Club de Sète 34, un equip de la ciutat del sud francés que fins al 1928 va ser denominada Cette. El Sète va ser campió de la Ligue du Sud-Est de França durant set anys consecutius, des de la creació de la competició el 1920 fins al 1926. L’alineació castellonenca, que va guanyar per 2 a 1, estava composta per Alanga, Martínez, Planchadell, Doménech, Queralt, Vicent Sos, Marcos, Francesc Sos, Aliaga, Varella i Agramunt. Després del debut, la directiva va cercar un preparador de prestigi per al Castelló, i va proposar a Agustí Sancho, natural de Benlloch, el mig centre del Futbol Club Barcelona i el primer valencià que va jugar en la selecció espanyola, que aprofitant les vacances entrenara el nou flamant equip. El mateix Sancho no únicament va aportar nocions de joc, sinó que va jugar en el segon partit del club, que va guanyar per 3 a 1 contra el Castellonense Futbol Club. A l’agost d’aquell any de la fundació es va crear una secció d’excursionisme, i més endavant una de ciclista i una altra d’atletisme, i això justifica que la denominació que es va consolidar fora la de «Club Deportivo» i no únicament de futbol club.

La primera samarreta que es va pensar per al nou club castellonenc, però que mai no va ser exhibida era ratlles verticals taronja (símbol del fruit de la terra) blaves (pel cel) i verdes (pels camps). La proposta estètica, certament agosarada i complexa, mai no va prosperar. A bon segur també es va optar pel pragmatisme i l’economia. La indumentària dels jugadors del partit fundacional dels castellonencs va ser la samarreta blanca, els pantalons negres i els mitjons blancs, a la part baixa, i negres, en la part alta, amb dues ratlles blanques.

Cal dir que era la mateixa indumentària de l’equip del València Futbol, i també del Villarreal Club de Futbol. Potser l’estètica blanc-i-negra la podríem considerar com un signe de la personalitat futbolística nacional valenciana. La segona samarreta de Castelló era la de color verd, i es va utilitzar durant l’enfrontament amb el València en el campionat regional d’aquell 1922 fundacional.

La primera versió de l’escut, que va ser dissenyat per Tomàs Colon, sí que va incorporar en part la idea del simbolisme dels colors blau i verd i la identitat de la senyera de les anomenades quatre barres roges, tècnicament anomenats pals. L’escut original del Castelló respon a la forma que en heràldica s’anomena escut suís, és a dir té forma triangular curvilínia amb la boca superior bicòncava, que és típic de les poblacions de la Confederació Helvètica. La tipologia original va ser modificada per Tomàs Colon per adaptar millor la figura de l’àguila, a la part superior, dins una forma convexa. Analitzant una foto de Vicente Sos, un futbolista fundador, veiem que a la zona central de l’escut estava situat el castell sobre un camp verd, del qual partien les quatre barres roges de la senyera. A més la zona central que marca en l’escut com dues zones té dues franges, amb dues tonalitats de negre.

La Federació valenciana va determinar els equips de la lliga regional del grup A, que va tindre lloc d’octubre del 1925 a finals de gener del 1926. En el primer partit del campionat, iniciat l’11 d’octubre, el Castelló va estrenar una nova samarreta amb ratlles verticals blanques i negres i els pantalons blancs, confeccionats per una empresa tèxtil catalana. L’equip castellonenc per tant suprimia la samarreta blanca en el primer partit d’aquella lliga, que el va enfrontar amb el Gimnàstic de València, amb el castellonenc Martínez fitxat de feia poc per l’equip rival. El canvi de roba, amb la nova elàstica i el canvi dels pantalons, de negres a blancs, però mantenint el mitjons blanc-i-negres, responia a voler diferenciar-se de la imatge de l’equip del València CF.

Per a refrendar l’explicació sobre la identitat de l’origen del Club Deportivo Castellón, vull aportar una explicació de José Luis Tirado, Josety, en funció d’historiador albinegre: «El modesto equipo de los trabajadores contó con la ayuda del Centro Republicano para seguir adelante y, tras escalar cada peldaño con firmeza y pasar de Cervantes a CD Castellón, se convirtió en poco tiempo en el primer club de la capital, muy por encima de todos aquellos clubs de “señoritos” que sirvieron para iniciar el fútbol en Castellón pero que no pudieron calar, con la fuerza del Cervantes y luego del CD Castellón, en el corazón de las gentes sencillas de nuestro pueblo» (p. 46).

: Valencià

- Advertisement -
- Publicitat -GVA_CEICE

Segueix-nos

12,677FansLike
978FollowersFollow
2,458FollowersFollow

També és notícia

- Publicitat -Vila-real
- Publicitat -DipCas
- Publicitat -onda
- Publicitat -Brobit

Notícies relacionades

Pedro Sánchez descarta un nou confinament per a tota Espanya

Tot i que hi ha matisat que "no es pot tancar cap porta."

Gent Gran organitza tallers virtuals d’envelliment actiu en Castelló

La Regidoria estudia recuperar la presencialitat dels cursos de cara a 2021 si la situació epidemiològica ho permet.

La Diputació de Castelló activarà el 15 d’octubre una nova edició del programa Castelló Sènior

El termini d'inscripcions per al programa estarà obert entre el 15 i el 30 d'octubre de 2020, amb un total de 10.000 places disponibles que s'estructuren en 3 programes vacacionals.

Busquen casa per a 96 gats despres de desnonar al seu amo a Gandia

Protectores d'animals i l'Ajuntament de Gandia busquen una llar per a 96 gats que han hagut de ser acollits després del desnonament del seu amo, que convivia amb tots ells en un pis.

Dos motoristes morts en un accident de trànsit a Benicàssim

La Unitat d'Atestats i Investigació d'Accidents de la Policia Local de Castelló investiga les circumstàncies del sinistre.
- Advertisement -

: Valencià