Des de fa més de deu dies, els operaris que s’encarreguen d’adequar làpides, panteons o enterraments dels de terra que cal refer o mantenir, ja no agafen encàrrecs al cementeri ‘‘vell’ de Castelló, com anomena la gent al de Sant Josep.
I és que d’una banda la falta de temps, d’altra les creences i plantejaments de gran part de la població més jove i sobretot, els impediments físics propis de l’edat d’aquelles persones que encara viuen amb intensitat el respecte i culte de la tradició de recordar els difunts el dia de Tot Sants, han fet que les tasques d’adequació de nínxols i làpides es deixen cada vegada més en mans externes a la família.
A més, el fet que amb la construcció del nou cementeri de la carretera de Borriol hi haja
moltes persones que tenen la meitat de difunts a un i els més recents a l’altre, fa que en moltes ocasions, la visita protocol·lària es limite a un dels dos ‘campo sants’.
Tot i això, les tradicions d’anar a netejar i a posar flors als difunts l’1 de Novembre “perquè estiga ‘aseat‘“, com comenten moltes de les vídues, d’edat ‘prou avançada que van estos dies als cementeris encara segueixen estant molt presents. De fet, és en poblacions més menudes on més arrelades estan encara estos costums.
Blass Pitt, veí de Sollana, província de València, comenta que en este municipi de “prop de 5000 habitants”, estos costums encara perviuen. “Ací la gent segueix anant a netejar, a canviar els ‘búcars’ i posar flors i a mantenir els nínxols en condicions per Tots Sants”. De moment, a esta localitat, com a moltes altres, encara són els mateixos veïns els qui s’encarreguen d’estes tasques, “a més sempre hi ha algú que si sap que els familiars del veí del costat viuen fóra o no poden vindre, s’ofereix per a netejar-ho o posar-li flors”, apunta Blass.
De moment, sembla que encara hi ha una generació que segueix “amb el que ha vist fer tota la vida” o que porta els seus majors al cementeri en este dia dels difunts, però com en tot, “l’externalització dels serveis” va guanyant terreny cada vegada més.
A la capital de la plana, per exemple, L’empresa Mixta Nou Cementeri de Castelló cobra 15 euros per posar flors a un nínxol i llevar-li la pols i netejar-lo. I en cas de tractar-se d’una tomba, tipus monticle de les de terra compactada que se mantenen encara a l’entrada del cementeri vell, el preu per refer-la és de 79,29 euros. A més, al marge d’açò quan es tracta d’altres tipus de tombes i panteons els preus varien moltíssim en funció del tipus de neteja i l’estat de la pedra i l’ornamentació. “Depenent de si ho podem fer en aigua a pressió, de com està d’erosionat o no el material, de si és granit...marbre….del treball de relleu que té, etc. pot variar el preu”, afirma un dels treballadors que s’encarrega d’estes tasques.
Amb tot, no resulta estrany que a la part més antiga del cementeri i tenint en conter les
condicions en les quals es contracten estos espais, la majoria dels quals tenen una concessió d’anys limitada, es vegen desenes de nínxols amb difunts de principis de segle XX amb cartolines roges notificant la urgència de què els seus descendents es passen per administració “per solucionar temes burocràtics.
De fet, l’afluència a estos jardins del descans etern es redueix cada vegada més a contades i limitades ocasions com la festivitat de Tots Sants o l’assistència a algun enterrament, en cas que no s’hagi optat per la incineració. Una alternativa que va incrementant-se cada vegada més entre altres coses per la possibilitat d’abaratir alguns dels costos que té “morir-se”.
