Parlar de cementiris de Castelló, és parlar d’història d’un poble, del seu creixement fins a convertir-se en la ciutat que avui en dia coneixem. Una història de trasllats, de personatges il·lustres i inclús d’arquitectura. Un lloc on descansen els nostres predecessors i predecessores, on el temps es para dins d’una mescla perfecta de silenci i respecte.
Tot això és el cementiri de Sant Josep, lloc de pelegrinatge de molts castellonencs per a mostrar als seus avantpassats que segueixen estant presents en la memòria del nostre poble.
Inaugurat en el 12 de maig de 1861, el cementiri confirmava el creixement imparable d’una població que es convertiria en el que avui en dia coneixem, empenyent la seua eixida a l’exterior les antigues lleis que prohibien la presència d’aquests emplaçaments funeraris dins de les ciutats.
Com a data històrica, cal ressaltar que el primer soterrament que es va portar a terme en el cementiri de Sant Josep, va ser el d’Antonia Llop i Ramos, un soterrament històric per ser el primer dins d’aquest emplaçament. Avui en dia, descansen en aquest espai personatges importants per a la ciutat de Castelló, com és el cas del poeta Miquel Peris. També, hi ha construccions impressionants, com el panteó de la família Dávalos–Fletcher, o tombes com la del guitarrista Francesc Tàrrega, gran figura musical que avui en dia continua en el record dels castellonencs. O llocs únicament exclusius pels oblidats, panteons familiars i militars.
Tots ells, formen part d’aquest trosset d’història de Castelló, des d’Antonia Llop, passant per la tomba sense nom i arribant fins als nostres dies. Un lloc que per la seua ubicació té normes estrictes, com la impossibilitat de soterrar baix terra, per culpa de la proximitat del Riu Sec i la possibilitat que s’inunden les tombes. Però que també comença a apropar-se a la ciutat, justament una de les coses que van motivar el trasllat de l’antic cementiri a la zona que avui en dia coneixem com el cementiri de Sant Josep.
Davant això, fa temps que es va obrir el nou cementiri de Castelló, al costat de la carretera de Borriol. Un lloc que escriu des de fa poc els seus primers capítols, però que com el seu avantpassat, guarda i guardarà, la memòria dels que formen part de la història de Castelló.
