Plataforma per la Llengua demana mesures per evitar discriminacions al Centre de Salut de Campanar II

Lourdes López Álvarez, metgessa d’Urgències del Centre de Salut Campanar II de València, dependent de la Conselleria de Sanitat, ha sigut la protagonista d’un cas de discriminació lingüística a València.

El proppassat 2 de maig, la pacient Mònica Richart va dir en la consulta unes poques paraules en valencià: «Fa quatre dies que estic afònica». La metgessa va exigir a la pacient de parlar castellà amb l’afirmació: «No entiendo el valenciano, así que si quiere que la ayude…» La doctora López es va negar a escoltar una breu expressió en valencià d’una pacient i li va exigir que s’expressara en castellà, un fet que és il·legal, perquè no existeix cap obligació de parlar castellà.

Des de la Plataforma per la Llengua es considera que la doctora Lourdes López Álvarez va manifestar uns prejudicis lingüístics impropis d’una treballadora del sector públic de la Generalitat Valenciana. L’entitat proposa a la doctora López que realitze un curs de coneixement del valencià. Igualment, des de la Plataforma també es considera necessari informar la doctora sobre els drets lingüístics del poble valencià i crear un protocol per evitar que aquestes situacions es tornen a repetir.

El portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manel Carceller, ha assegurat que «la discriminació en l’atenció sanitària a un pacient, pel fet de parlar valencià, és un cas d’incompliment de les obligacions d’una professional sanitària. No podem creure que una doctora no entenga quatre paraules bàsiques en valencià. Ens trobem davant una discriminació per valencianofòbia, i això és tan greu com una per raó de raça, religió o política».

La Plataforma per la Llengua afirma que negar l’atenció sanitària a un ciutadà pel fet de parlar el valencià és un cas de discriminació que vulnera la legalitat de l’Estatut d’Autonomia valencià, la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV), i fins i tot de l’article 14 de la Constitució espanyola.

Cal recordar que l’article 9 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 proclama els drets dels valencians de «dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada» i que a l’article sisé diu que tothom té dret d’usar el valencià, que «la Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües» i que «ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua». En el mateix sentit l’article cinqué de la Llei d’ús i ensenyament del valencià explicita que «L’Administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià». Finalment, l’article 54.11 del text refós d’una norma legal estatal, l’Estatut de l’Empleat Públic, preveu que els funcionaris «garantizarán la atención al ciudadano en la lengua que lo solicite, siempre que sea oficial en el territorio».

L’entitat considera que és una obligació professional complir el Codi internacional d’ètica mèdica, aprovat el 1949 a Londres i actualitzat el 2006, i la «Declaració de Ginebra», aprovada per l’Associació Mèdica Mundial el 1948 i actualitzada el 2005. Es tracta dels compromisos de la professió sanitària de no permetre que consideracions ideològiques s’interposen en els deures d’atendre un pacient.

Publicitat