L’Auditori Marie Curie del Parc Científic serà el lloc de celebració per al col·loqui entre dos premis Nobel de Química –Lehn i Feringa–, un de Física –Haroche– i un públic format per estudiants i investigadors afins a totes dues disciplines. L’acte, que es produeix sota el paraigua de la celebració del X Aniversari del Parc Científic de la Universitat de València, està organitzat per l’Institut de Ciència Molecular (ICMol-Unitat d’Excel·lència María de Maeztu). La sessió s’obrirà a les 10:30h i tindrà una durada de dues hores.
La Facultat de Física acull enguany Barry Barish, Premi Nobel de Física i Premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica 2017, que impartirà la conferència “From Einstein to Gravitational Waves“, en la qual revisarà el desenvolupament de la comprensió de la gravetat, des de la “Gravetat Universal” d’Isaac Newton fins a la “Teoria de la Relativitat General” d’Albert Einstein. A més, Barish dissertarà sobre la llarga cerca de les esquives ones gravitacionals detectades 100 anys després de ser pronosticades per Einstein. La conferència tindrà lloc a la Sala Darwin de l’Aulari Interfacultatiu del Campus de Burjassot-Paterna, a les 11.00 hores.
També a les 11:00h, la Facultat de Medicina i Odontologia oferirà un col·loqui amb Jules Hoffmann, Premi Nobel de Medicina i Fisiologia 2011. L’acte tindrà lloc en el Saló de Graus de la facultat (Campus de Blasco Ibáñez).
QUÍMICA
Jean–Marie Pierre Lehn (Rosheim, França, 1939 – Nobel de Química 1987). El seu treball ha contribuït especialment al desenvolupament de la química supramolecular. Les investigacions de Lehn li conduïren l’any 1968 a la creació d’una molècula capaç de combinar-se amb el neurotransmissor acetilcolina, el transmissor químic dels senyals del sistema nerviós. Així mateix, va desenvolupar una terminologia que passaria a ser acceptada en la nomenclatura de la química orgànica: les cavitats que existeixen dins de les molècules les va denominar ‘criptes’. Va ser guardonat amb el premi Nobel de Química, juntament amb Pedersen i Cram, pel desenvolupament i utilització de molècules que interaccionen amb alta selectivitat.
http://www.fprj.es/es/investigacion-basica/dr-jean-marie-lehn
Bernard Lucas Feringa, més conegut com a Ben Feringa (Barger–Compascuum, 1951 – Nobel de Química 2016) és un químic orgànic neerlandés, especialitzat en nanotecnologia molecular i catàlisi homogènia. És professor universitari de física molecular en l’Institut de Química de la Universitat de Groningen i acadèmic i president del Consell de la Divisió de Ciències de la Real Acadèmia d’Arts i Ciències dels Països Baixos. En 2016 va ser guardonat amb el premi Nobel de Química, juntament amb Jean-Pierre Sauvage i Fraser Stoddart, pel disseny i la síntesi de màquines moleculars.
http://www.fprj.es/es/nuevas-tecnologias/bernard-lucas-feringa
FÍSICA
Serge Haroche (Casablanca, Protectorat francés del Marroc, 1944 – Nobel de Física 2012). Va obtenir el Nobel al costat de David Wineland per la mesura i manipulació de sistemes quàntics individuals. Serge Haroche ha centrat les seues investigacions en la interacció entre la llum i la matèria. És principalment conegut per demostrar la decoherència quàntica mitjançant l’observació experimental. Des de 2001 és catedràtic de Física Quàntica en el Col·legi de França i a l’Escola Normal Superior, tots dos a París.
http://www.fprj.es/es/nuevas-tecnologias/serge-haroche
Barry C. Barish (Omaha, EEUU, 1936 – Nobel de Física 2017) és professor emèrit de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech) i de la Universitat de Califòrnia Riverside. En el camp de la física de partícules, va desenvolupar el primer experiment amb un feix de neutrins d’alta energia en Fermilab i va formar part dels equips del Súper Col·lisionador Superconductor (SSC) i del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) del CERN, a més de liderar entre 2006 i 2013 el projecte per a dissenyar el Col·lisionador Lineal Internacional (ILC). Barish va obtenir el Nobel, al costat de Rainer Weiss i Kip Thorne, per les seues contribucions decisives al detector LIGO i l’observació de les ones gravitacionals.
MEDICINA
Jules Hoffmann (Echternach, Luxemburg, 1941 – Nobel de Medicina 2011). Va rebre el Nobel, juntament amb Bruce Beutler i Ralph Steinman, pels seus treballs en el camp de la immunologia. Va descobrir els mecanismes bàsics pels quals s’activa la resposta innata en presència de bacteris. Les seues contribucions científiques han sigut determinants per a la millor comprensió del funcionament del sistema immunitari innat. El seu treball obri noves vies per al desenvolupament de la prevenció i tractament contra les infeccions, el càncer i algunes malalties inflamatòries.
