“El més dur ha estat l’aïllament dels residents en les seues habitacions”. Esta sembla ser la frase més repetida pel personal que atén les residències de persones majors i també dels seus familiars. Però és que la crisi sanitària de la covid-19, ha deixat una empremta important a estos centres residencials que han estat portades per les afeccions i les defuncions de residents.
Ara, enmig de les fases de desescalada, però amb una realitat sanitària que no ha canviat el risc que pateixen estes persones per la seua vulnerabilitat, les residències es troben en ple procés d’adaptació i han d’afrontar, principalment, tres noves situacions que hi han afectat una part d’estos centres: la falta de personal sanitari qualificat que ha optat per la sanitat pública quan ha tingut l’oportunitat, la pèrdua de confiança per una gran part de la població que ha vist com morien residents quan hores abans des dels centres els havien assegurat que no tenien afeccions greus, i l’adaptació dels espais i els protocols en uns entorns que l’estadística ha demostrat que s’han convertit en punts neuràlgics de contagis.
Actualitat Valenciana s’ha apropat a conéixer la realitat d’una residència de majors, ubicada precisament a Borriana, on l’afecció de la pandèmia en la població, precisament de portes enfora, ha estat una de les més altes de la província de Castelló i posa l’accent en els canvis que han patit i hauran de seguir patint. Espais on el ritme i ‘les fases’ són molt diferents de les que percep la resta de la ciutadania. “La societat està preocupada per la desescalada i ací nosaltres no tenim fases perquè la nostra realitat és molt distinta”, segons ens explica Patricia Marcos, directora de la residència de persones majors de Cáritas a Borriana.
“Nosaltres, abans que es declarara l’estat d’alarma, ja vam tancar les portes a les visites. sabíem que si no ho féiem començarien a vindre familiars i açò s’ompliria de gent acomiadant-se i era un risc”
Este centre, de moment, ha tingut la sort de no registrar cap baixa per la Covid-19 però és que també sembla que el tancament al públic abans que es donara l’ordre oficial va ser una mesura encertada. “Nosaltres abans que es declarara l’estat d’alarma ja vam tancar les portes a les visites. La decisió va ser contundent però sabíem que si no ho féiem el cap de setmana, començarien a vindre familiars i açò s’ompliria de gent acomiadant-se i era un risc”, afirma la directora.
“Jo, quan sentia parlar als responsables de sanitat de tindre als majors en zones d’aïllament, jo em reia. L’espai és el que és. així que l’única manera de protegir-los, va ser tindre’ls tancats sense eixir de les seues habitacions”
D’altra banda, quan li preguntem a Marcos què ha canviat, no dubta en respondre, “Què ha canviat? Tot. Hem hagut de canviar-ho tot, quan sentia parlar als responsables de sanitat de tindre als majors en zones d’aïllament, jo em reia. L’espai és el que és així que l’única manera de protegir-los, va ser tindre’ls aïllats sense eixir de les seues habitacions i ara, també tot serà diferent!”.
MENJARS EN L’HABITACIÓ
Un dels principals canvis ha estat l‘ús de les zones comunes. Patricia ens comenta com en un principi van decidir que les taules en lloc de ser de quatre persones foren de dos, però que finalment l’única mesura possible, “perquè nosaltres ja fem dos torns de menjador normalment segons el grau d’independència dels residents”, va ser portar-los el menjar a cadascú a la seua habitació perquè no hagueren d’eixir d’eixe espai segur.
ACTIVITATS CONJUNTES, PER SEPARAT
També, les activitats grupals han canviat. “Nosaltres tractem de seguir totes les rutines i durant estos mesos érem nosaltres els qui passàvem per les habitacions a fer-los les activitats, així que les activitats grupals es van tornar individuals”.
Ara, encara que els grans espais, de moment, segueixen sense ús, però si que s’han habilitat dos espais “on el màxim que tenim són 8 o 9 persones separades i on poden fer exercicis, però així acabe un grup i netegem i desinfectem i sempre és el mateix espai per eixos residents així també ens assegurem que no entren en contacte amb altres persones”.
Una altra alterativa que es planteja, “de cara al bon temps” és que mentre es puga algunes d’estes activitats es puguen traslladar a l’espai obert que tenim i així no hi haurà problemes de separació entre residents i almenys podran veure’s els uns als altres”
NOUS ESPAIS PER A VISITES
D’altra banda, pel que fa a les visites de familiars que quedaren totalment prohibides durant el confinament i després que es començaren a relaxar les mesures per altres sectors, este dilluns han començat en gran part dels centres residencials a l’entrar en la fase 2, encara que amb canvis en la majoria dels casos.
“les vsites no xafaran l’edifici. Traurem als seus familiars al jardí perquè puguen parlar a una distància prudencial i amb les mesures que toque, però no entraran dins”.
La directora d’este centre també es mostra contundent respecte a este tema. “Una cosa està clara, les famílies no xafaran l’edifici. Traurem als seus familiars al jardí perquè puguen parlar a una distància prudencial i amb les mesures que toque, però no entraran dins”.
“A més, també s’hauran d’establir uns horaris de visites, cosa que fins ara no teníem per ser un centre obert, perquè també hem d’evitar aglomeracions de gent”, afegeix.
REORGANITZACIÓ DE PERSONAL
Un altre fenomen que van patir algunes de les residències en plena crisi sanitària va ser que la demanda de professionals des de les borses de treball de la Sanitat Pública va fer que alguns decidiren canviar el seu lloc de treball “per unes condicions salarials millors” com han apuntat des d’alguns sindicats.
Però a l’altre costat de la balança també hi ha centres residencials on el personal s’ha mantingut i inclús les baixes s’han demanat cobrir-les amb hores de companys “per a evitar que entrara el ‘bitxito‘, deien”, cometa Patricia Puerta que explica com davant l’èxit de les restriccions i estricte protocol del personal que hi havia aconseguit que no hi haguera casos entre els residents, quan va haver-hi una baixa temporal d’una treballadora, els companys van preferir que no es contractara a ningú de fora per evitar riscos.
“Els pacients, a les seues habitacions, nosaltres amb totes les mesures de protecció possibles, el centre desinfectat com mai s’havia vist, no només per fora, per les parets dels corredors jo recorde com xorrava desinfectant, així que vull que quede clar que de tot el que s’ha contat de les residències, hi haurà de tot, però una cosa és certa hi ha més residències netes que brutes!, conclou la responsable d’este centre residencial.
