viernes, 29 marzo 2024

Noticias de Castellón y provincia

[:ca]Un món sense joguets[:]

[:ca]S’imaginen vostés haver crescut sense joguines? Els hi diré que jo recorde, encara hui, perfectament com era de dur aquell moment de l’any on a l’escola ens demanaven que portàrem algunes joguines velles per donar-les a altres xiquets o simplement per recaptar fons en un mercadet solidari que féiem al pati, mai sabia quina m’estimava menys. També recorde com l’empatia recorria tot el meu cos quan pensava, a la nit de Nadal, de reis o al natalici, que molts xiquets i xiquetes no tenien joguets. Com de dur havia de ser!

Ahir mateix em vaig tornar a sentir així, la tristor em va assolir i vaig veure com la situació que vivim, acompanyada per una voràgine globalitzadora (on només globalitza qui té poder i diners mentre la resta roman a l’espera de ser globalitzada) donava l’estocada final a una coneguda empresa: Imaginarium.

Imaginarium havia aconseguit convertir-se, entre les generacions un poc més joves que la meua -també imagine que dependria de la seua implantació territorial, no només de l’edat- en el referent en el món del joguet per a molts xiquets. Menuts que havien esdevingut adults havien travessat amb il·lusió aquella porta en miniatura dissenyada per als protagonistes de la tenda: l’usuari final del producte i no per a qui pagava.

Hui, la tecnologia i fenòmens com que fins i tot la cafetera funcione a través de les xarxes wifi, fan que l’entreteniment, de grans i menuts, s’haja virtualitzat. Igual que molta gent ja no utilitza rellotge analògic, molts xiquets ja no utilitzen -quasi- joguets físics i pràcticament tot l’entreteniment infantil esdevé virtual. Malgrat aquest fet evident, la realitat és que els joguets són un element fonamental per al desenvolupament del nostre cervell i la nostra capacitat d’interacció amb el món real, que no és virtual. Amb els joguets també s’aprenen les dimensions -de l’escala del Lego fins a la del peluix de la fira-, les textures -de la nina de drap, fins als pvc durs dels playmobil-, la flexibilitat -tots hem trencat joguets per provar fins on resistia-, els colors, etc. També a través dels joguets descobríem el cos -i la legitimació de certs cossos com el de la Barbie o el de l’ActionMan-. Hui tot es descobreix, moltes voltes prematurament, a través d’internet, sent cada vegada inferior l’edat on els xiquets descobreixen la sexualitat en un món hipersexualitzat en tots els àmbits.

La veritat és que un món sense joguines tradicionals, analògiques, que es trenquen i amb les quals es puga desenvolupar la creativitat del pensament a través de les accions viscudes en cada estona de joc, tindrem un món no només diferent, sinó que m’atreviria a dir que una mica pitjor. Aquest món pitjor també vindrà amb la fallida d’empreses mitjanes, com la mencionada Imaginarium, on més de cent famílies s’han quedat sense feina, malgrat haver estat un exemple ferm en la defensa dels joguets tradicionals i de l’atenció al client.[:]

Últimas noticias

Contenido relacionado