Compromís vincula a Blasco amb un altre “pelotazo” en la privatització de les ITV

El portaveu de Compromís en Les Corts, Fran Ferri, ha informat aquest dijous que ha posat a la disposició de la Fiscalia Anticorrupció una informació que vincula a l’exconseller Rafael Blasco amb un “pelotazo” que va suposar un benefici de 48 milions d’euros per a una signatura de la qual la seua fillastra era copropietària.

Aquesta operació tindria el seu origen en l’adjudicació d’un dels cinc lots en els quals es van dividir les ITV de la Comunitat Valenciana per a la seua privatització en 1998, en una operació per la qual ja s’investiga a l’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana.

Aquesta privatització, la primera del Govern del PP en la Comunitat Valenciana, segons ha assenyalat Ferri citant un informe de la Sindicatura de Comptes de 2017, es va realitzar sense els preceptius informes legals.

Segons ha detallat Ferri, les ITV valencianes van ser dividides en cinc lots, el primer dels quals es va adjudicar a Sedesa (vinculada a la família Cotino), el segon a Lubasa i Bancaixa, el tercer a Aigües de València, el quart a ATECSA i el cinqué a Pavasal i Mayve, una signatura “vinculada al cas Naseiro”, segons Ferri.

Dins d’ATECSA; el grup empresarial Tempere 9000 es va fer amb el control del 99,96 de les accions, ha indicat Ferri.

Aquest grup empresarial, sempre segons les seues explicacions, va ser propietat, al 25%, de l’exdirectiu de recursos humans del Sepiva (empresa que havia d’inspeccionar les ITV) Gregorio Martínez Tolosa, el llavors secretari de l’Ajuntament de Carlet i amic de Blasco, Juan Ramón Ferris Tortajada, Luis Juárez i María Consuelo Salom Císcar, fillastra de l’exconseller.

Aquesta i altres empreses es van convertir en adjudicatàries d’un servei que va començar a funcionar en 1998, d’acord amb un plec de condicions que recollia que les segones inspeccions, fins llavors gratuïtes, tindrien un cost del 75%, al que es van sumar beneficis no recollits en el plec, com l’actualització de les tarifes a l’IPC de 2001 a 2009.

Durant la seua etapa com a conseller de Benestar Social (entre 2000 i 2003), Blasco “va adjudicar a Tempere 500 places de residències a Xàtiva”.

Així mateix, recorda Ferri que posteriorment, com a conseller de Medi Ambient, Rafael Blasco, va introduir mitjançant un decret proves noves, com la sonometria (només obligatòria en la Comunitat) o la de gasos contaminants, que van suposar que les ITV passaren de costar de mitjana 18,47 euros a 46,59 euros en 2009.

D’aquesta forma, destaquen, en 1997 es van adjudicar unes ITV que entre 2000 i 2003 van augmentar les seues tarifes de 18 a 46 euros, després del que en 2004 les adjudicatàries van vendre les seues participacions, emportant-se uns beneficis “milionaris”, perquè per exemple el lot d’Atecsa es va adjudicar per 8 milions i es va vendre per 47,9 milions d’euros, segons consta en un contracte privat al qual Ferri afirma haver tingut accés.

Aquesta venda, no obstant això, va ser comunicada a la CNMV oficialment per un import de 14,25 milions d’euros.

“La primera privatització del PP va donar origen a la primera trama corrupta”, ha lamentat Ferri, qui ha insistit que “els valencians hem pagat les tarifes d’ITV més altes de l’Estat per a finançar un gran negoci d’empreses pròximes al PP.

En la seua última compareixença en una comissió d’investigació en Les Corts, Blasco va assegurar que la seua fillastra no havia obtingut cap benefici en aquesta operació, i va negar haver mantingut una relació pròxima a Ferris Tortajada, un extrem que Compromís considera fals i pel qual adoptarà mesures legals contra l’exconseller.

Ferri ha explicat que “és possible que Ferris Tortajada li la poguera haver jugat a Blasco gràcies a certes maniobres societàries. Sabem que Luis Juárez, propietari de Tempere 9000 al 25%, no va cobrar aquest mateix percentatge quan la societat es va vendre, sinó que a penes es va portar un milió i en qualitat d’intermediari, després d’haver amenaçat de acudir als tribunals”.

Les concessions de les ITV, segons ha explicat el portaveu de Compromís, finalitzen en 2021 i, en conseqüència Ferri ha demanat al Consell que estudie possibles canvis en el model de gestió.

Aquests fets van ser posats en coneixement de la Fiscalia Anticorrupció fa tres mesos i Compromís no ha sol·licitat la personació en la causa.