Si fa poques setmanes, i en imitació a moviments populars sorgits a Madrid, el PP de Borriana demanava al consistori que estipulara alguna mena de regulació a les ordenances municipals per a restringir o bé l’apertura de les sales de joc, o bé la seua ubicació prop de centres educatius, ara la recent decisió de l’ajuntament de Barcelona de no permetre l’apertura de més sales d’este tipus torna a fer reviure la polèmica i més en una Comunitat que té ‘parada’ esta Regulació.
De fet a Castelló este dijous, l‘associació del Raval Universitari es concentrarà en el Passeig de la Universitat nº 46 a les 19.00 hores, on està previst l’obertura d’una nova casa d’apostes.
Però a banda d’opinions polítiques i de protestes ciutadanes, Actualitat Valenciana ha consultat amb una de les fundacions que, pot ser, més de prop coneix un dels aspectes que més preocupen socialment i casa principal de la decisió presa a Catalunya. La organització no gubernametal Patim, de lluita contra les addiccions, i amb 9 centres a la Comunitat, ja advertia a l’últim informe publicat fa 5 mesos amb les dades del 2018 que el nombre de persones amb un problema per addicció al joc “..continua avançant. Són la principal causa d’intervenció en el centre de dia de Patim (36%), seguida pel cànnabis (26%) i la cocaïna (25%). I per primera vegada, la demanda de tractament del joc en línia (42%) ha superat a les màquines escurabutxaques (38%), segons les dades recollides en l’últim any en la nostra entitat. Si sumem tots els centres de Patim, el joc és la segona causa de tractament, per darrere de la cocaïna”.
Paco López, president de Patim afirma que “limitar el nombre de sales de joc en una ciutat és una bona mesura que des de fa temps estem demandant moltes entitats que atenem pacients amb addiccions. Però hem d’aspirar a més i ara tenim una bona oportunitat en la nostra comunitat. L’avantprojecte de llei del joc de la Comunitat Valenciana aquesta damunt de la taula redactat des de fa mesos sense que s’haja fet el pas definitiu i això que ací el Govern no està en funcions”
D’altra banda, Patim també és conscient que en esta ocasió la mobilització social està sent clau: “l’obertura de sales de joc en determinades zones del cas urbà està generant un profund rebuig per part de diferents col·lectius ciutadans. En nombroses ciutats, les associacions de veïns i entitats socials estem unint esforços per a frenar l’obertura d’aquests locals en les proximitats de centres educatius. A Castelló, Borriana, Villena o Madrid ja s’han celebrat mobilitzacions per a mostrar el rebuig enfront d’aquests negocis pel seu impacte entre els més joves”.
Patim, com a entitat especialitzada en el tractament de les addiccions, recolza este moviment civil i reclama que s’establisca un perímetre saludable entorn dels centres escolars, instituts i universitats on no es permeta la instal·lació d’aquests establiments vinculats amb el joc. Paco López, però, va més enllà i apunta: “no n’hi ha prou amb evitar les aglomeracions de sales de joc i distanciar-les 700 metres entre si, es tracta d’establir mesures encaminades a protegir a la ciutadania, especialment als col·lectius que són més vulnerables, com és el cas dels menors”.
Per això, Patim aposta per la conveniència de “reubicar totes les sales de joc, tant les actuals com les futures, perquè s’obriren lluny de l’àrea d’influència dels centres educatius i també de les zones d’oci dels joves”, amb la qual cosa, si es plantejara el debat, no es descarta que podria eixir la possibilitat de mirar quines mesures polítiques es poden prendre. Una cosa difícilment conciliable amb les xifres de volum de negoci que mouen estes sales a la Comunitat Valenciana. Així, Lopez també planteja “involucrar a les operadores del joc perquè les seues estratègies vagen més enllà de veure als joves com a potencials clients, perquè els resultats econòmics no ho justifiquen tot”.
