En la Comunitat Valenciana prop de 400 persones se suïciden cada any; el 70% són homes

Durant molts anys este tema ha sigut un tabú, ara els experts recomanen parlar-ne.

Cada any prop de 400 persones se suïciden en la Comunitat Valenciana: això suposa poc més d’1 mort al dia. En 2017 de les 397 persones que se van llevar la vida 280 eren homes i 197 eren dones). A més són moltes més les que ho intenten, alguns experts parlen del doble. Es tracta d’un tema que durant anys s’ha considerat tabú però que ara recomanen parlar-ho. A escala nacional les dades oscil·len entre 3.600 i 3.700 persones que es lleven la vida anualment.

En el Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi, diverses campanyes tenen com a objectiu visibilitzar este problema i ajudar a prevenir-ho.

Comportaments que denoten sofriment intens
Pensaments obsessius, laments que la vida no té sentit, desesperació, incapacitat de canviar, falta d’energia per a fer tasques bàsiques, molt de temps en el llit, dificultats per a prendre decisions que abans eren preses normalment, pèrdua d’interés per activitats que abans eren plaents. Enfront d’una persona amb estos senyals, plàtica en to acollidor, mostrant-te pròxim i solidari, i busca-li ajuda professional. Estos senyals coincideixen amb diversos indicatius de depressió, una malaltia cada vegada més comuna i que exigeix una atenció seriosa. No signifiquen necessàriament una tendència al suïcidi, però són senyals d’alerta que no han de ser desateses.

Canvis dràstics d’humor
És natural tindre canvis d’humor durant el dia: pots sentir-te molt bé i de sobte enutjar-te o entristir-te, com a reacció a certs esdeveniments. Però hi ha persones les alteracions de les quals d’humor són extremes, impulsives i freqüents. Para atenció als canvis sobtats i exagerats. En casos d’emergència, no dubtes a cridar (al número de la teua localitat) i sol·licitar ajuda.

Estos canvis han de ser observats amb atenció també en els adolescents. L’adolescència és un període en què les alteracions del comportament són comuns i, precisament per això, la seua gravetat corre el risc de passar desapercebuda. Si l’adolescent es tanca a la seua habitació sense voler conversar amb ningú i no sap manifestar el seu sofriment amb claredat, intenta sentir-lo sense judicis i mostra’t comprensiu i amic. Si la comunicació fóra més complicada, busca ajuda especialitzada.

Esdeveniments impactants o traumàtics
Fets molt dolorosos, principalment quan són inesperats, poden causar un gran impacte negatiu: la mort d’una persona volguda, la pèrdua del treball important i ben remunerat, una malaltia greu, casos d’assetjament escolar intens, tot això pot ser un detonant per al suïcidi. Quan estos esdeveniments provoquen canvis bruscos de rutina i comportament, deixen a la persona sense saber com reaccionar i la porten a deixar de fer coses que abans considerava importants; roman a prop i porta-la a un bon psicòleg o psiquiatre.

Avisos verbals
La persona desesperada que pensa a posar fi a la seua vida sol donar senyals que està interiorment demanant ajuda. Arriba a dir frases com “no aguante més”, “em vull morir”, “la vida no val la pena”, “serà millor per a tots sense mi”, “haguera sigut millor si no haguera nascut”, etc.

Pot ser només drama i exageració? Pot ser. Però, per si els dubtes, presta molta atenció a estos senyals i a altres indicis que acompanyen un comportament depressiu suïcida. Eixes frases mai han de ser ignorades. Hi ha qui pensa que “una persona que vol realment matar-se no avisa”. Esta idea és falsa. Qui vol matar-se sempre dóna una sèrie d’indicis, verbals o no. Recorda les estadístiques: per cada suïcidi consumat, va haver-hi al voltant de 10 a 20 intents previs. No ho ignores.

Trastorns psicològics i de dependència
Els riscos augmenten quan la persona pateix malalties psicològiques com a depressió greu, trastorn bipolar, trastorne límit de la personalitat, esquizofrènia, estrés post traumàtic, així com el trauma recurrent d’abusos físics i sexuals. Més del 50% dels suïcidis són comesos per persones amb depressió o trastorns d’humor, fins i tot els relacionats amb la dependència a les drogues i a l’alcohol. Remeis associats a la beguda també formen un quadre bastant perillós.

Para atenció als comportaments irresponsables recurrents, com l’abús de l’alcohol i drogues, la conducció imprudent, la pràctica sexual inconseqüent. No tothom que presenta estos comportaments té pensaments suïcides, però de qualsevol forma, eixos indicis requereixen especial atenció, orientació i tractament: estos indiquen un grau bastant considerable d’insatisfacció interior que no pot ser ignorada.

Millores sobtades
Això mateix: quan una persona molt trista i deprimida es mostra sobtadament alegre, existeix el risc que estiga planejant el suïcidi. L’aparent millora pot ser una simulació. Observa, a més, si també sembla que està resolent pendents, acomiadant-se d’amics i familiars, donant béns. Eixos canvis sobtats en algú que feia poc estava en el fons del pou han de ser encarats amb molta prudència. Informa el metge i recorre també als serveis d’orientació de la teua localitat.

En tots estos escenaris:

  • Observa i, principalment, ESCOLTA a la persona.
  • Tingues paciència i acull la seua angoixa.
  • Acompanya-la a les consultes mèdiques.
  • Mantingues als familiars més pròxims també atents.

I si tu estàs pensant a suïcidar-te:

Per favor, dóna’t una oportunitat i busca ajuda professional ara mateix. Obri’t. El que estàs sentint és una malaltia perfectament tractable, que pot i serà curada. Però necessites ajuda.