La Secció Primera de l’Audiència Provincial de València ha condemnat a 28 anys i 8 mesos de presó a un home que va assassinar a la seua excompanya sentimental de 85 punyalades, després que un jurat popular emetera veredicte de culpabilitat el passat 12 de juny. La Sala li imposa 25 anys de presó per un delicte d’assassinat amb acarnissament i traïdoria, i l’agreujant de parentiu. Pel delicte de maltractament habitual en l’àmbit familiar li condemna a tres anys de presó i pel delicte d’amenaces en l’àmbit familiar li castiga amb 8 mesos de presó. El condemnat no podrà acostar-se als tres fills que tenia amb la víctima ni als pares d’aquesta, als quals haurà d’indemnitzar amb 230.000 euros.
En la resolució, la Sala explica que per al delicte d’assassinat s’imposa a 25 anys per “les especials circumstàncies del cas i la naturalesa dels fets”, a més que, malgrat que el condemnat no té antecedents computables, “és la segona vegada que comet fets semblants, ja ho va intentar amb la seua primera dona, si ben no va arribar a causar-li la mort”.
L’home va assassinar a la qual havia sigut la seua parella sentimental durant 15 anys i mare dels seus tres fills en l’habitatge en la qual vivia la víctima a València. Durant els anys de convivència, la dona havia patit tracte denigrant i vexatori, amb colps, punyades i amenaces i va arribar fins i tot a cremar-li el pèl.
Al febrer del 2015, aproximadament un mes després que la víctima decidira separara, l’home la va esperar en un replà de la seua finca i la va obligar a entrar a la seua casa mentre l’amenaçava amb un ganivet de cuina. Una vegada a l’interior de l’habitatge, li va clavar brutalment l’arma fins a 85 vegades, primer en les mans i nines, i posteriorment en la cara, cap, boca i coll, tallant-li la laringe. Quan la víctima va caure al sòl en estat agonitzant, el condemnat es va col·locar damunt d’ella i la va apunyalar en el tòrax, cor i abdomen.
Malgrat que l’home va cridar a la policia després d’assassinar a la seua exparella, la Sala segueix la consideració del jurat popular i descarta considerar l’atenuant de confessió, ja que l’home va oferir diferents versions dels fets i la seua col·laboració amb la justícia va ser “nul·la”. A més, la sentència explica que falta un dels requisits als quals al·ludeix la jurisprudència per a considerar l’atenuant de confessió que és “que no siga un fet notori la seua autoria ja abans de confessar el fet”, i en aquest cas ho va anar, ja que, com explica la sentència, “mentre l’està matant, la mare i l’oncle de la víctima es troben fora, bastonejant la porta, sentint a la dona com demana auxili, sentint-li dir, ‘Nacho no ho faces, no em mates’, de manera que no tenen cap dubte que qui es troba dins de l’habitatge és l’acusat”.
