Condemnen a l’exmarit de Mónica Oltra a cinc anys de presó per abusar d’una menor

"No deixa de sorprendre el fet que no solament no preguntaren a la xiqueta pels presumptes abusos sinó a més que no es donara compte a la Fiscalia de Menors dels mateixos", assenyala la sentència.

La secció segona de l’Audiència de València ha condemnat a l’exmarit de la vicepresidenta i consellera de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, a cinc anys de presó i 10 d’inhabilitació per haver abusat d’una menor tutelada per la Generalitat d’un centre d’acolliment del barri de Campanar, a València, entre finals de 2016 i principis de 2017.

La sentència considera provat que Luis Eduardo R. I. entrava a l’habitació de la menor, que llavors tenia 13 anys i a la qual castigaven en una habitació individual “arribar tard, fer soroll i parlar a les nits”. Ho feia a petició de la pròpia menor “per la dificultat per a agafar el son per les seues pors”, i fins i tot li demanava que li fera un massatge en la zona del coll i l’esquena. “Una vegada creia que es trobava adormida, agafava la mà de la xiqueta i es masturbaba”, indica la fallada de la Secció Segona, que considera provat que va ocórrer en almenys una desena d’ocasions. La menor, “davant la vergonya” es feia l’adormida.

Rovira  

La sala sosté que els fets han quedat provats per la declaració de la menor víctima, de dos agents de Policia, d’una pericial i d’altres declaracions que corroborarien els abusos per a enervar la presumpció d’innocència “més enllà de tot dubte raonable”.

La menor, que ara té 17 anys i es troba en un centre de correcció de menors, es troba tutelada per la Generalitat i havia establit una relació de confiança amb l’educador que li portava a explicar-li els problemes amb els seus pares i a demanar-li consell. No ho va denunciar “perquè pensava que no l’anaven a crear en el centre”, i se li va comptar al seu nuvi de llavors i a la seua sogra, amb els qui es volia anar a viure, que la van animar a denunciar. La xiqueta va assegurar durant la vista que es va reunir dues vegades amb les psicòlogues de conselleria i que va pensar que no la creien i perdia el temps. Finalment, el 22 de juny de 2017 es decideix a declarar davant la Policia Nacional sense voler donar “més dades del monitor i del qual li costa parlar per temor”.

En la sentència, el tribunal qüestiona les condicions en les quals va declarar la menor en el judici en ser emmanillada i custodiada per agents, que es van negar a llevar-los les manilles. D’esta forma, entenen que es va produir una “nova victimització de la xiqueta, amb clara infracció dels seus drets a rebre el suport, assistència i tracte respectuós per totes les autoritats i funcionaris al llarg del procés penal, així com a la seua dignitat i a la deguda assistència, amb infracció de les previsions contingudes” en la Llei de l’Estatut de la Víctima del Delicte.

Així mateix, al tribunal li crida l’atenció que la directora del centre, que va saber el que estava succeint per una telefonada de l’entitat que gestionava els diners que el pare de la menor, a la presó, passava a la xiqueta, no li preguntara malgrat el seu càrrec per eixos episodis, sinó únicament per les raons per les quals volia abandonar el centre, i que tampoc ho fera una psicòloga de la Secció del Menor de la Direcció Territorial d’Igualtat.

“No deixa de sorprendre el fet que no solament no preguntaren a la xiqueta pels presumptes abusos sinó a més que no es donara compte a la Fiscalia de Menors dels mateixos”, assenyala la sentència. La tècnic de l’entitat gestora dels diners, per la seua banda, va declarar que el judici que pensava que la menor anava a traure avantatge de la denúncia per a estar escapolida del centre amb suport d’altres persones.

PublicitatJuega Limpio Orihuela