El TS confirma totes les condemnes del ‘cas Gürtel-Fitur’

Castelló DLP Benicàssim

La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat íntegrament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de València que va condemnar a penes d’entre 3 i 13 anys de presó a 11 acusats d’arreglar contractes entre la Generalitat valenciana i la trama Gürtel per a la fira de turisme FITUR en les cinc edicions que van des de 2005 a 2009. Entre les condemnes destaquen els 13 anys i 3 mesos de presó per a Pablo Crespo; 13 anys per a Francisco Correa; i 12 anys i 3 mesos per a Álvaro Pérez, els tres considerats ‘capitosts’ de l’entramat Gürtel, així com els 9 anys de presó imposats a l’exconsellera valenciana de Turisme Miraculosa Martínez.

És la primera causa relacionada amb la trama Gürtel que té ja sentència ferma del Suprem. L’alt tribunal, en sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Martínez Arrieta, ha desestimat els recursos de les 11 persones condemnades, les penes de les quals queden així ratificades.

Rovira  

A més dels quatre acusats citats, són condemnades altres 7 persones: Isaac Vidal, funcionari de l’Agència Valenciana de Turisme, a 7 anys de presó; Rafael Betoret, excap de Gabinet de la Conselleria de Turisme, i Isabel Jordánexadministradora d’algunes societats de Gürtel, a 6 anys de presó cadascun; Cándido Herrero, exempleat de l’empresa Orange Market, a 4 anys i 4 mesos; Jorge Guarro, excap de Promoció de l’Agència Valenciana de Turisme, a 4 anys; i Mónica Magariñosex empleada d’Orange Market, i Ana Grau, excoordinadora de Fires de l’Agència Valenciana de Turisme, a 3 anys cadascuna.

El Suprem confirma que Francisco Correa, Álvaro Pérez i Pablo Crespo van cometre delictes de malversació de cabals públics; suborn actiu; tràfic d’influències; i associació il·lícita; als quals se suma el de falsedat documental en el cas de Crespo. L’exconsellera Miraculosa Martínez va cometre, segons la sentència, delictes de malversació de cabals públics, suborn passiu, i prevaricació administrativa.

Entre altres multes, Correa, Crespo i Pérez hauran d’abonar 3,9 milions d’euros cadascun pel delicte de tràfic d’influències. A més, la sentència confirmada estableix que els 3 citats més Isabel Jordán, Miraculosa Martínez, Betoret, Vidal i Guarro, indemnitzen de forma solidària a la Generalitat valenciana en la quantitat de 271.636 euros, amb responsabilitat solidària parcial també de Mónica Magariños i Cándido Herrero.

Els fets provats de la sentència del TSJ valencià, dictada el 8 de febrer de 2017, relaten les irregularitats comeses per directius i empleats d’empreses de la trama Gürtel, d’un costat, i per la consellera de Turisme, i tècnics, polítics i funcionaris d’este departament a València, d’un altre, per adjudicar els contractes per a la concurrència en fires de turisme en les anualitats de 2005,2006, 2007, 2008 i 2009. Així, van constituir l’empresa Orange Market, que es relacionava directament amb la Conselleria i amb les altres societats de l’entramat, i a qui es feien les adjudicacions.

La sentència exposa que les relacions del grup d’empreses amb l’administració eren tan fluides, abans i durant l’adjudicació dels contractes, que es va produir un “desembarcament” i de fet una ‘substitució’ de l’administració per les empreses de Gürtel, doncs eren elles les que confeccionaven i redactaven els contractes, sempre admesos per l’Administració, realitzaven els plànols, i fins i tot dissenyaven els criteris de valoració de les propostes.

Esta ‘presa’ per part del grup d’empreses Gürtel d’una unitat administrativa de la Conselleria de Turisme de la Generalitat valenciana va ser possible, explica la resolució, per les relacions personals d’amistat sorgides entre Correa, Pérez i Crespo, amb Miraculosa Martínez i funcionaris del departament, “pel coneixement personal derivat de la participació del grup en anteriors campanyes amb el partit polític que sustentava el govern de la Comunitat autònoma, i sostinguda, posteriorment, amb els regals que es realitzaven per les festes de Nadal”.

L’alt tribunal ressalta com el característic dels delictes de corrupció és l’obtenció de llocs dins de l’Estat, directament o a través d’influències, “per delinquir, per obtenir avantatges patrimonials, per desmantellar a l’Estat, o per apropiar-se del patrimoni de l’Estat”. “Des d’esta ocupació, directa o indirecta, s’utilitza el lloc estatal per extorquir a persones, físiques o jurídiques, o per assegurar-se l’adjudicació de contractes, propiciant situar-se en els dos costats de la contractació, com a Estat i com a adjudicatari de la concessió o del contracte, alterant les condicions de la lliure concurrència”, assenyalen els magistrats.

La sentència indica que la reacció dels codis penals enfront d’estes conductes ha estat tipificar noves figures penals, com el tràfic d’influències o el frau a l’administració, que s’han unit a les clàssiques de prevaricació, malversació o suborn.

Totes elles “dirigides –segons recalca el Suprem—a reprimir conductes antisocials en les quals la lesió a la ciutadania és molt major que la que es deriva del cost patrimonial conseqüent a un enriquiment il·lícit, ja que es posen en qüestió aspectes bàsics de l’ordenació social com els principis de transparència, d’igualtat d’oportunitats, d’objectivitat en l’exercici de la funció pública, i, per tant, el mateix funcionament del sistema democràtic que es qüestiona amb els comportaments en els quals el sistema de poder és emprat per a l’enriquiment d’uns pocs en detriment de la ciutadania”.

Entre els delictes confirmats pel Suprem figura el d’associació il·lícita, del que es considera responsables a Correa, Crespo, Pérez, JordánMagariños i Herrero, ja que l’alt tribunal entén que en el relat fàctic es descriuen els elements del tipus penal: un “entramat de societats, estructurat i jerarquitzat, per participar en licitacions públiques amb vulneració de la legislació administrativa i els principis de transparència que han de guiar l’acció administrativa”.

Quant a la nul·litat de la causa reclamada per diverses defenses pel que consideraven vulneració del seu dret a la intimitat a causa de l’enregistrament realitzat per l’exconcejal de Majadahonda José Luis Penyes, que va donar origen al procés, la Sala analitza la seua pròpia doctrina i conclou que “cap lesió es produeix quan l’inici de les actuacions resulta dels enregistraments que una persona aporta a la recerca i són objecte de la perquisició judicial i policial, subjecta als principis i garanties propis d’un sistema processal observant dels drets fonamentals”.

Afegeix que es tracta d’una conversa gravada per un particular de les successives trobades que va mantenir amb els acusats: “Si estes trobades són lliures i espontanis entre dos particulars, i un dels quals decideix gravar-les, no suposa una afectació del dret fonamental de la persona que intervé en la conversa, doncs amb independència de la seua valoració ètica i moral, el prohibit és la indagació de la intimitat per part dels òrgans públics de recerca sense observança de les garanties legals i constitucionals”. Una altra qüestió diferent, segons el tribunal, és la rellevància que s’haja de donar en la prova dels fets a estos enregistraments, la valoració dels quals dependrà en cada supòsit de la corroboració de les testificals sentides en el judici.

PublicitatAVL Sant Vicent Ferrer Juega Limpio Orihuela