En la Conferència Episcopal es parla valencià

Hui comença l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola: l’òrgan suprem de la Conferència Episcopal, i es compon de tots els membres d’aquesta. Són membres de ple dret de la Conferència: Els arquebisbes i bisbes diocesans, l’arquebisbe castrense, els arquebisbes i bisbes coadjutors i auxiliars, els administradors apostòlics i els administradors diocesans, i els arquebisbes i bisbes titulars i emèrits que compleixen una funció peculiar en l’àmbit nacional, encomanada per la Santa Seu o per la Conferència Episcopal.
Cada tres anys es reuneixen per a renovar càrrecs a excepció del secretari general. Dels 80 electors un 20% són valencians o han passat per terres valencianes.

Hui s’escollirà als càrrecs principals que fins ara ostentaven Ricado Blázquez com a president i Carlos Osoro com a vicepresident. Si en l’anterior Assemblea Plenària Carlos Osoro va donar un altre pas endavant en el seu cursus honorum sense massa rivalitats i amb una campanya que va iniciar quan va prendre possessió en el cap i casal, ara troba factor de desequilibri en els seus plans, i no és altre que Antonio Cañizares, l’actual arquebisbe de València i que ja va ser vicepresident en 2005 d’aquest organisme.

Tan Blázquez com Osoro, que és qui més ha treballat per donar impuls imparable a la seua carrera política, podrien veure amenaçada la seua reelecció amb l’arribada d’un purpurat valencià amb relació dels seus paisans valencians, nomenats tots ells per l’anterior cardenal de València Agustín García-Gasco.

El valencià Antonio Cañizares, no deixa de ser un dels tres purpurats presents en la CEE. La resta de nascuts a la Comunitat Valenciana controlen Tortosa, Canàries, Màlaga, Menorca, Lleida, Eivissa, Oriola-Alacant, Alcalá d’Henares i Huelva. Dos dels emèrits van governar en els arquebisbats de Saragossa i Mèrida-Badajoz, mentre que el tercer va a Lleida.

El procés, com va destacar la CEE, deixa pendent de renovació la secretaria general, que ocupa José María Gil Tamayo. Aquest lloc es renova cada cinc anys.

ValenciàEspañol