L’editorial Àrea Oberta juntament amb l’escriptor José Jurado Ramos han donat un total de 60 exemplars del llibre “El Reino de la Tierra Mágica” que serà distribuït en col·legis d’infantil i secundària. La regidora d’Educació, Patrícia Macià, ha explicat que aquest conte estarà en centres educatius tan privats com a públics o concertats. L’alacantina Almudena Jurado Torres, neboda de l’escriptor, ha estat la responsable de les il·lustracions que donen vida a la història d’una nena que es diu Guadalupe, personatge inspirat en la néta de l’autor. José Jurado (Rute, Còrdova, 1949) va estar de responsable de l’Obra Social i Cultural de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani sent durant catorze anys el director del Festival Internacional de Cinema Independent d’Elx. La passió per l’escriptura li ha portat a escriure tres novel·les com: “De la Estirpe de Farax” (Fruits del Temps, 2002), “El novelista errante” (Editorial ECU, 2004) i “Refugiados de otro tiempo” (Editorial Amarante, 2016). Va participar amb un relat curt en 2009 en el llibre “Antonio el Chato de la Estación“, a més de tenir articles en diversos mitjans de comunicació i coordinar dues revistes com AGORA UNIVERSITÀRIA i Ramd´Or.
El conte que ja es va presentar l’any 2016, amb un tiratge de 1000 exemplars, és fruit d’un viatge a terra mexicanes de Colima, en el qual José Jurado ha explicat que on van estar, “quan es va cap al volcà, hi ha un paisatge que enganya a la vista, és un efecte òptic…, per entrar has de sortir i per pujar has de baixar, on els arbres parlen, tenen personalitat, i els animals passen a formar part de la vida de Guadalupe”. La història que dóna inici a aquest conte gira entorn de la nena Guadalupe, després d’una discussió amb la seua mare desperta un matí atrapat en “El Reino de la Tierra Mágica” i per sortir d’aquest món fantàstic, haurà d’endevinar endevinalles d’una enorme iguana. Com en tot conte, també hi ha una figura dolenta encarnada per un mosquit que la persegueix per picar-la. El context real recreat en la història es pot llegir al final de llibre, com si es tractés d’una moralitat.
