Un institut de Secundària de Castelló comença a recollir els primers fruits de l’innovador contracte que va llançar en 2016 als seus professors per a reduir els tradicionals deures gràcies a una major motivació i orientació dels estudiants, que també han rebaixat l’absentisme escolar.
L’IES Bovalar ha aconseguit que la majoria dels seus alumnes considere ja que els deures no són una càrrega i a més se senten més a gust a l’aula, després que un terç dels seus professors haja signat i lloc en pràctica aqueix contracte amb mesures tendents a reduir la càrrega de treball escolar en la llar.
Aqueixes mesures s’alineen amb la nova llei valenciana de drets i garanties de la Infància i l’Adolescència, en vigor des del passat Nadal i que contempla, entre altres mesures i de forma pionera a Espanya, que el col·lectiu tinga accés a l’oci educatiu com un dret i que l’excés de deures no reduïsca el temps de joc.
El director de l’IES Bovalar, Antonio Solano, assenyala que els temps de la “escola antiga” han passat i que la realitat actual “exigeix nous reptes educatius, tant metodològics com organitzatius, amb la finalitat de donar resposta a un alumnat també amb nous interessos i necessitats”.
El contracte estableix que els docents han de proposar a l’aula tasques integrals interdisciplinàries significatives, contextualitzades i fomentant el treball cooperatiu.
“Els deures tradicionals -basats generalment en la repetició mecànica- no són una eina per a millorar l’aprenentatge sinó un element que pot suposar fins i tot un greuge per als alumnes que no tenen suport fora de l’escola”, afig.
Després de dos anys d’implantació, Solano afirma que el centre està “satisfet” amb els resultats de les avaluacions que s’estan fent en l’alumnat a través d’enquestes i proclama: “Anem per bon camí”. Les mateixes reflecteixen que la majoria d’alumnes considera que els deures “no són una càrrega” i això, reconeix el director, “ja és un pas avant”.
“La percepció que teníem és que ells consideraven que tenien massa deures i el temps que tenien per a altres activitats fora de l’aula no era suficient”, recorda. Segons Solano no solament és la reducció de deures, sinó el canvi metodològic i les mesures de millora de la convivència, la qual cosa fa que els alumnes se senten a gust a l’aula.
Al seu judici, la societat demana que els joves no siguen sedentaris però “després resulta que salen del col·legi i no tenen temps per a fer esport si tenen davant una hora o dues de deures”.
La discussió en els claustres se centra, segons el director, en què “tot passa per racionalitzar” i “posar una mica d’ordre” perquè no tots posen deures alhora encara que a efectes pràctics “és molt difícil coordinar-se els centres”.
En qualsevol cas, admet que el canvi de forma de treballar en classe, que suposa que en llevar els deures s’haja d’esforçar-se d’una altra manera i ja no hi haja tant temps d’explicació i de correcció de deures en classe, ha propiciat que “molts xavals que van perduts no falten tant”, que és “la idea de combatre l’absentisme oferint una ajuda en classe, en lloc de castigant-li”.
El director de l’IES Bovalar subratlla que “no hi ha un factor total”, sinó un treball conjunt que ha propiciat globalment una baixada dels comunicats d’incidències i el nombre d’expedients disciplinaris.
