La idea d’escapar al poble, lluny del risc de contagi de la densitat poblacional de la ciutat pot resultar atractiva però resulta més perillosa del que un podria imaginar. L’interés pel benestar individual esta portant a la gent a fugir en massa col·lapsant les eixides i arriscant-se a sancions, sense ser conscients de l’alt risc del seu comportament, tant per a la resta o com per a si mateixos.
I és que el risc de ser portador o d’incubació del virus existeix, podent ser un perill per als seus veïns, com ja va ocórrer a Toga, on un veí provinent de Barcelona va deixar en quarantena a tot el poble al donar positiu. Però com ja déiem, més enllà de contagiar als nostres veïns, també suposa un ris per individual i és que els recursos i mitjans, sobretot mèdics, són més escassos als pobles o residències d’estiu que a la ciutat.
Ana Barceló ha parlat hui de les “tristes imatges” de vehicles que produïen embós en l’eixida de València, visiblement enutjada, ha sol·licitat a la població que “no posen en joc a la resta de ciutadans” i demana ser responsables complint les indicacions dels cossos de seguretat.
Tampoc cal oblidar que la mitja d’edat als pobles és més alta i podem trobar més gent major, que són població de risc en l’epidemia, sumat a què els hospitals queden a més distancia, es crea una situació en la qual el virus pot resultar més letal a causa de les condicions. Així, és important parar-se a pensar en les conseqüències que pot desencadenar l’intent d’escapada del confinament a la ciutat, ja que el que pareix una bona idea, pot desencadenar en un problema d’escala major.
