jueves, 28 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Correa: Als equatorians “lamentablement el seu país li va negar oportunitats”

Es diu que el viatge més llarg comença amb un xicotet pas. Aquesta frase és vàlida per a la família Duc Cabascango, integrada pels pares Luis i Ana; i els xiquets Justin i Ana Verónica. Ells viuen a Alacant, a dues hores de València, ciutat on es va realitzar la Vesprada Cultural al costat del President Rafael Correa.

Tenien la il·lusió de conèixer i saludar al Primer Mandatari, a qui admiren pel treball a favor dels migrants i la labor del seu Govern durant 10 anys de mandat. Luis Duc explica que els seus fills, nascuts a Espanya, no coneixien al President Correa i els va semblar que era l’oportunitat d’estar prop del governant.

Van eixir d’Alacant a les tres de la vesprada, després de treballar. A aqueixa hora, les instal·lacions del Palau de Congressos de València, on es va realitzar la Vesprada Cultural, estava quasi replet. I als afores, una cua que recorria quasi dues quadres esperava per entrar. Els Duc no sabien açò, solament tenien la intenció d’arribar i mostrar la seua admiració pel Mandatari.

A les cinc de la vesprada, van arribar al Palacio i es van adonar que ingressar al recinte anava a ser difícil. “No vam perdre l’ànim. Havíem arribat fins a ací i la meua família volia la foto. Hi havia molta gent i no ens deixaven entrar, però vam tenir paciència. Pensem que tal vegada conforme el temps passava anàvem a poder entrar”, va dir Luis.

El Palau de Congressos té capacitat per a 1.400 persones distribuïdes en dues platees (alta i baixa). I encara que l’esdeveniment va estar convocat per a les 16:00, des del migdia els simpatitzants del President Correa ja estaven esperant per ingressar. La Vesprada (o Nit) Cultural és un dels espais més benvolguts per la ciutadania, els qui poden compartir música, cançons, folclor i cultura al costat del Primer Mandatari.

Les hores passaven i semblava que l’esforç era en va per a la família Duc Cabascango. Van arribar les 18:00 i el President Correa va arribar al Palacio, saludant de manera afectuosa a tots els ciutadans que no van poder ingressar (fins a aqueixa hora) al recinte. Va demanar disculpes pel fet, ja que la seua intenció era trobar-se amb tots els migrants equatorians a València, en una gira europea en la qual va recórrer diverses ciutats d’Espanya i Itàlia.

“Ho vam poder veure des de lluny. Vaig alçar al meu fill Justin en els muscles i li vaig mostrar al President. Nosaltres ho admirem, ell ha posat el nom d’Equador amb magnificència. Ara els espanyols ens envegen pel nostre Mandatari, abans ens miraven damunt de l’home. El canvi d’Equador és enorme i tothom ho reconeix”, va manifestar Luis.

No obstant açò, el xicotet moment no va poder canviar la sort de la família. Van haver de conformar-se amb quedar-se fóra del recinte, on seguien esperant amb paciència, amb tenacitat. Sabien que era qüestió de temps per a poder ingressar.

A les 21:00, després de l’espera de quasi quatre hores, se’ls va permetre passar al recinte. Ja endins, Ana i la seua filla van poder acostar-se al President i prendre’s l’anhelada foto, però els dos homes de la família (pare i fill) no podien fer-ho. El xicotet Justin començava a cabotejar del cansament.

Van ser quasi dos mil persones els qui al final de la jornada van poder acostar-se al President Correa. La trobada cultural a València va ser una mostra més de l’enorme reconeixement que té el Mandatari entre els migrants, un dels grups més beneficiats per les polítiques públiques del Govern de la Revolució Ciutadana.

Ja prop de les 23:00, quan la sort semblava ja tirada, els Duc van fer un últim esforç i van esperar fins al final al President per a poder saludar-ho. I ho van aconseguir. Tant el pare com el fill van aconseguir el cercat record, per a satisfacció de la família.

“Estem contents. A la final vam poder tenir una foto tota la família. Açò és l’important, perquè és un orgull tenir un President com Rafael Correa. És un orgull per a Equador i per a nosaltres com a migrants indígenes saber que ara comptem amb suport”, va expressar Luis Duc, mentre la seua esposa i els seus dos fills comparteixen amb ell una abraçada.

Amb aqueix mateix ànim, ells s’allunyen caminant del Palau de Congressos. Els espera un llarg viatge fins a casa. Són dues hores de trajecte, però la distància serà el de menys, ja que al final, el seu bon ànim i la seua constància, característiques dels equatorians, els va portar a aconseguir la seua meta: una foto del President Rafael Correa.

Últimas noticias

Contenido relacionado