L’ex director general de la Policia, exvicepresident del Consell i expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino, va portar personalment més de 640.000 euros a Luxemburg per a la creació de dues societats que van servir per al depòsit de suposades mossegades per la privatització de les ITV valencianes, segons l’advocada Beatriz García Paesa.
La neboda de Francisco Paesa (relacionat amb els coneguts “papers de Laos” del cas Roldán) va fer aquestes declaracions en qualitat de testimoni en el Jutjat d’Instrucció número 8 de València el mes de gener passat, en el marc de la investigació del conegut com a cas Erial, en el qual està implicat, entre altres, el expresident de la Generalitat i exministre Eduardo Zaplana.
En el cas Erial s’investiguen delictes de suborn, prevaricació i malversació de cabals públics, tràfic d’influències, frau en la contractació, delicte fiscal, falsedat documental, associació il·lícita per a delinquir i pertinença a un grup criminal.
García Paesa també està acusada actualment pel presumpte desviament de 41 milions d’euros pagats en comissions per a aconseguir contractes de material policial amb el govern d’Angola en el marc del cas Defex, una empresa semipública espanyola.
Aquesta especialista en dret mercantil i fiscal treballa a Luxemburg, on va ser contactada per la Fiscalia Anticorrupció abans de declarar a València, segons consta en el sumari del cas Erial.
En la seua declaració en els jutjats de València, va explicar que coneix a Juan Cotino perquè “va portar en efectiu” més de 640.000 euros per a constituir la societat Imison Internacional, una signatura que posteriorment va servir per al suposat cobrament de comissions il·legals per l’adjudicació de les gestions de part de les ITV valencianes a la signatura Sedesa, controlada pels nebots (Vicente i José) de Cotino.
Imison Internacional es va constituir en 2001, segons consta en el citat sumari, i Juan Cotino ocupava llavors el càrrec de director general del Cos Nacional de Policia (entre maig de 1996 i setembre de 2002).
Els investigadors del cas Erial creuen que part dels suborns pagats per la família Cotino al expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana i els seus col·laboradors van anar a parar a dues societats de Luxemburg (Imison Internacional i Fenix Investments) en una operació accionarial realitzada pels nebots de l’ex director general de la Policia, que van transferir 6,4 i 2,18 milions d’euros.
Aquests pagaments van ser efectuats, sempre segons el relat dels investigadors, durant els anys 2005 i 2006 pel grup dels Cotino (Sedesa) utilitzant part dels beneficis obtinguts en la societat concessionària de les ITV.
La societat Imision Internacional va estar controlada per Beatriz García Paesa a partir de les indicacions de Vicente Cotino des de la seua constitució, encara que va ser participada posteriorment per Joaquín Barceló, suposat testaferro de Zaplana (segons detalla el fiscal en varis dels seus escrits).
Fènix Investments és una societat igualment situada a Luxemburg però controlada per Juan Francisco Garcia, excap de gabinet d’Eduardo Zaplana en la Generalitat i president de la mesa de contractació en la qual es va resoldre l’adjudicació de les ITV.
Tant Imision com a Fènix es van constituir a Luxemburg el mateix dia (el 16 de maig de 2001) amb idèntics administradors fiduciaris.
El grup Sedesa va abonar prop de 8,5 milions d’euros a les citades signatures a l’estranger en concepte, suposadament, de comissions i suborns i en contraprestació, el grup dels Cotino va obtindre per l’activitat empresarial derivada de les suposats suborns, uns beneficis de 86,6 milions d’euros, segons Anticorrupció, amb el que les “mossegades” van poder suposar el 10% del negoci total.
García Paesa admet en la seua declaració judicial que va mantindre contactes freqüents a Luxemburg amb Vicente Cotino i que cap de les dues societats (Imison i Fenix) va tindre activitat real.
Explica igualment que va ser Vicente Cotino qui li va donar instruccions per a transferir les accions de totes dues societats als supòsits testaferros de Zaplana Joaquín Barceló i Francisco Grau, amb els qui es va citar a Madrid per a posar-los al corrent de les operacions.
Així mateix, detalla que en 2009 Francisco Grau li va dir que les accions anaven a ser transferides novament a dues societats uruguaianes, Misley i Disfey, i que en aqueixa època li van donar el contacte de Fernando Belhot, una persona que al seu judici feia un treball “idèntic” al seu però en aquell país sud-americà.
Abans de la liquidació, Imison tenia un capital de 7,8 milions d’euros en efectiu i participava en la signatura espanyola Medlevante amb 2,9 milions, segons aquesta gestora.
