Qualsevol d’estes dues expressions o frases fetes ens vindria bé per a fer un paral·lelisme amb l’actual situació que s’està vivint a Catalunya arran la sentència del procés.
El fet de cremar les naus, és una acció que s’atribueix a diversos personatges històrics: Juli Cèsar, els almogàvers, Hernán Cortés… També la recull J.R.R.Tolkien en una de les seues obres atribuint-la als elfs. Però més que qui ho va fer, o qui ho conta, el que importa és el fet i el que significa, o porta com a conseqüència, l’acció en sí consisteix en què arribades les tropes a la costa amb les seues naus i davant un immediat enfrontament amb l’enemic en condicions d’inferioritat més que evidents, qui mana ordena cremar les naus per evitar desercions i eliminar tota possibilitat de marxa enrere. No sé en aquest cas qui ordena cremar quines naus, però la situació, o millor encara la poca traça dels que prenen les decisions per part de l’Estat espanyol, ha calat foc a les naus dels catalans, dels independentistes catalans, de manera que els obliguen a l’enfrontament, a una fugida endavant. Fa impossible una retirada, ni honrosa ni deshonrosa.
Pel que fa a volar els ponts és una pràctica habitual, els que estan fugint ho fan per evitar la persecució, o fins i tot, simplement, amb intenció de sabotatge. Però el significat de volar, o trencar, els ponts és més aviat metafòric i significa tallar tota possibilitat de comunicació entre les dues bandes de l’accident geogràfic. Sempre cal construir ponts. És molt trist destruir-los, volar-los. I en aquest afer, en la relació entre Catalunya i Espanya, enlloc de bastir nous ponts, s’han destruït els que hi havia, s’han volat els que ja estaven molt deteriorats.
Està clar que s’han comés errors per les dues bandes. Els dirigents catalans no sempre han estat encertats, però per part dels líders polítics de l’Estat espanyol no s’ha fet més que empènyer cap a l’atzucac, volar tots els ponts, eliminar tota possibilitat de comunicació, i cremar les naus per a que ningú puga tornar enrere.
La matusseria de PP i PSOE, de Rajoy i Sánchez, atès que en aquesta qüestió les diferències entre ells són minses, empeny una vegada i un altra els diferents Governs de la Generalitat de Catalunya en un viatge sense retorn. I veient el resultat a molts ens ve un regust a temps passats que no ens agrada gens. Espanya no vol dialogar, vol imposar. No vol convèncer, vol vèncer. Vol una rendició total, deshonrosa. Sigue del signe polític que sigue, el Govern espanyol vol veure al poble català subjugat, volen súbdits i no ciutadans lliures. Aquest regust dictatorial està revifant sentiments totalitaris, de pensament únic, i això ens acabarà perjudicant a tots, a tots els pobles i a totes les persones.
Intentaran imposar la uniformització, hi haurà una regressió recentralitzadora, reviurà també el masclisme més ranci titllant de ‘feminazis’ les feministes (quan els nazis són ells). Tant fa tindre enfront Torra, Puigdemont, Mas o Pujol, el que molesta és Catalunya, el que no toleren és la diferència. Si se’n surten, i jo espero que no, després hi anirem altres: bascos, navarresos, gallecs, balears, valencians, tant fa, per a ells els bons espanyols han de ser això i prou: espanyols.
Jordi Tàrrega i Sangüesa.
Membre de Compromís per Castelló.
