El crim de Godella, un nou capítol de la crònica negra valenciana

L’assassinat dels dos xiquets a Godella es suma a la llarga llista criminal de la Comunitat Valenciana. A continuació detallem alguns dels casos més obscurs i misteriosos.

EFE

Ahir es va escriure un nou capítol de la crònica negra valenciana. Esta vegada, els desgraciats protagonistes Amiel, de tres anys, i Rachel, de cinc mesos. Els primers indicis apunten a la relació directa de la progenitora en l’assassinat. El motiu, encara que semble estrany, podria estar relacionat amb un trastorn psicològic aguditzat per el consum de substàncies i per una “comunitat hippie”.

Este succés, que està commocionant la nostra societat, es suma ara a la llarga llista d’homicidis i assassinats perpetrats a la nostra comunitat. Alguns d’ells mediàtics, altres no tant, alguns amb culpable conegut i altres sense tancar que encara conserven el misteri del primer dia.

Les primeres mostres de la València criminal que tenim hui en dia, daten el primer terç del S.XIX. Segons conta el llibre del cronista Pau Carsí, “Coses particulars, usos i costums de la ciutat de València (1800-1873)”, la pel·lícula de Tim Burton “Sweeney Todd” bé podria estar inspirada en la llegenda del barber del Carrer Manyans. D’este home “diabòlic”, es diu que assassinava i robava els seus clients per a després en una pastisseria annexa utilitzar la carn humana per a fer pastissos.

Ja en 1950, València va tornar a ser escenari d’un succés macabre. Esta vegada, tot va ocórrer en un apartament contigu al “cine Oriente”. Allí, convivien Salvador i María, el conserge i la dona de la neteja. Conta la història, que Maria, després de matar a Salvador accidentalment en el transcurs d’una discussió, el va desmembrar i va anar desfent-se de les diferents part del cos fins que la Policia, després de dies d’investigació, la va descobrir.

La matinada del 15 de maig de 1979, va aparèixer el cadàver d’una xiqueta en una casa en construcció del terme municipal de Benaguasil. La família, que portava hores buscant a Maria Jesús, ja que no havia aparegut a sopar la nit anterior mai més la tornaria a vore amb vida. Es sap que va ser violada i que possiblement va morir asfixiada, de l’autor d’estos fets encara no es té cap rastre 40 anys després.

8 anys més tard, en 1987, a la ciutat valenciana d’Ontinyent, el pare de Paqui Rodríguez va trobar dins d’un pou el cos mort de la seva filla de 12 anys. Esta troballa el va posar en el punt de mira com a sospitós, i encara que a hores d’ara no s’ha condemnat a ningú per l’homicidi, anys més tard els focus es van centrar en un home amic de la família que aquell mateix estiu del 87 hauria agredit sexualment a una altra xica.

El Crim de Macastre, també sense resoldre, és un dels més misteriosos. El 14 de gener de 1989, Francisco i Rosario, parella de 14 i 15 anys respectivament i la seua amiga Pilar, de també 15 anys van desaparèixer durant una excursió per les muntanyes de Catadau. Dies més tard van ser trobats els cadàvers de Francisco i Rosario sense signes de violència en diferents llocs de Macastre, en canvi, el cos de Pilar va aparèixer a Turís mutilat amb una serra elèctrica.

L’estiu de l’any 1995, la desaparició de Sonia Rubio, una jove estudiant de 24 anys que havia sortit de festa per la zona de discoteques de Benicàssim, va tornar a encendre les alarmes. El cos, va ser trobat 4 mesos després estrangulat i amb les bragues de la pròpia víctima a la boca. Als pocs mesos, els cossos de tres prostitutes van aparèixer en circumstàncies similars i per zones relativament properes a la ciutat de Castelló. A partir d’este moment, es va començar a pensar en l’assassí en sèrie, però no va ser fins a la desaparició de la cinquena víctima en la mateixa zona de discoteques on va havia desaparegut Sonia que es van relacionar els cinc crims. Es implementar tècniques de perfilació criminal per primera vegada a Espanya i el treball de Vicente Garrido, professor de psicologia criminal de la Universitat de València, va concloure que l’assassí vivia a la ciutat de Castelló, tenia un treball i una vida estable i estava completament integrat en la societat. Les pesquises de Garrido, es van saber certes, quan una jove va denunciar un intent de segrest i mitjançant la matrícula del cotxe on l’havien intentat introduir a la força es va donar amb Joaquín Ferrándiz, l’assassí de les altres cinc víctimes que va ser condemnat a 69 anys de presó.

Sense cap dubte, la incògnita més substancial és la que gira al voltant de la desaparició de Gloria Martínez. Esta jove de 17 anys, va ser vista per última vegada el 30 d’octubre de 1992 en una clínica de referència d’Alfàs del Pi, quan els seus pares, la van deixar allí ingressada per uns trastorns alimentaris que la jove arrastrava feia ja massa temps. La versió dels responsables de la clínica, que Gloria va saltar per la finestra a mitja nit i va desaparèixer en la obscuritat. Més de vint-i-cinc anys després, algunes persones asseguren haver-la vist, altres la donen per morta i pensen que va ser una negligència mèdica. Viva o morta, l’única certesa és que no hi ha cap certesa.

El cas més mediàtic, el de les xiquetes d’Alcàsser. Míriam, Toñi i Desirée van ser segrestades, violades, torturades i assassinades el novembre de 1992. Setanta-cinc dies després de la desaparició, van ser trobats els cossos en una zona pròxima al pantà de Tous. Les investigacions, apuntaven a dos delinqüents comuns, Antonio Anglés i Miguel Ricart, el primer va fugir, el segon va ser condemnat. Tot i el polèmic judici que va derivar en la condemna de Ricart, hi ha teories alternatives sobre l’autoria del Cas Alcàsser, ja que algunes investigacions relacionen els fets amb grans personalitats del món de la política i l’empresariat que es dedicarien a la producció de vídeos snuff i amb altres casos obscurs com el del conegut Bar España.

A finals del S.XX, el poble de Benifallim va ser l’escenari de la tragèdia. En este cas, Vicente Gómez, es va declarar culpable del triple assassinat de tres persones que van aparèixer en una masia nugades, torturades i calcinades. L’autor confés, va ingressar en presó preventiva, pero en passar els quatre anys (límit d’este tipus de presó) va sortir fins a la celebració del judici, on va ser declarat culpable i va tornar a ser empresonat.

El passat mes de setembre, esta vegada a Castelló, coneixiem el brutal parricidi de dos xiquetes de 6 i 3 anys. El pare, autor de l’assassinat de les seues dos filles a ganivetades, va veure en este crim la seua forma de venjança. Després de separar-se de la seua dona i mare de les xiquetes, el parricida volia evitar per tots els mitjans que la seva exparella obtingués la custòdia. Minuts més tard d’acabar amb la vida de les seues filles es va llançar per la finestra morint ell també.

Malauradament esta llista no està completa, tampoc podem assegurar que no augmente en el futur. El que sí que podem assegurar és que els amants del món criminal no s’avorriran buscant en l’hemeroteca valenciana.

Publicitat