El municipi de Culla impulsa el seu patrimoni natural, històric i cultural amb la presentació a València del llibre ‘Un tresor del patrimoni cultural: la rogació a Sant Joan de Penyagolosa’, de Pablo Vidal i David Cantillo. La iniciativa, que ha tingut lloc a la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia ha suposat un pas més a l’hora de promocionar i visibilitzar el patrimoni del municipi, també des de la perspectiva de l’estudi i la publicació d’obres com esta que donen a conéixer una rogació que està declarada com a Bé d’Interés Cultural Immaterial.
L’alcalde de Culla, Víctor Fabregat, ha destacat en la presentació que “des de l’Ajuntament de Culla donem suport a estes iniciatives que incideixen en la posada en valor i difusió de la nostra història i del nostre patrimoni. Perquè cuidar i mantenir les nostres tradicions i patrimoni és un orgull, però també una oportunitat de futur per al nostre poble”.
En aqueix sentit, Fabregat ha explicat que “des de Culla estem treballant a donar a conéixer el nostre patrimoni, cuidar-lo i fomentar totes les tradicions que emboliquen la nostra terra perquè veiem que és la millor garantia de futur si volem que els nostres pobles d’interior tinguen vida. Saber d’on venim és part de la nostra essència i singularitat com a territori únic que som, i per això la labor que han realitzat tant Pablo com David compta amb el suport del nostre municipi”.
Una rogació amb més de 600 anys d’història
Cal tindre en compte que les primeres notícies que es tenen d’esta rogació són anteriors a l’any 1.400. En l’actualitat, la rogació de Culla comença el divendres abans el Corpus Christi. És un trajecte d’anada i tornada que dura dos dies i que recorre els 27 quilòmetres que separen la població fins a Sant Joan de Penyagolosa demanant salut, aigua i bones collites.
El trajecte travessa el riu Montlleó, de gran bellesa paisatgística. Les persones que participen es detenen en alguns llocs d’interés com l’ermita de Sant Bertomeu de Boi el segle XIV, el pla de Vistabella, la font de l’Alforí o la pineda de l’Espino abans d’arribar a l’ermita. Cal destacar l’arquitectura popular que acompanya tot l’itinerari. Exemples d’esta poden ser el més Nou o el mes de l’Alar.
Patrimoni i recurs turístic
La posada en valor de la rogació a Sant Joan fa que esta ancestral ruta quede inclosa en el projecte de la Diputació de Castelló Camins de Penyagolosa. Així, els recorreguts de les ancestrals rutes que recorrien els pobles de l’interior de la província a l’ermita de Sant Joan de Penyagolosa estan senyalitzats durant tot l’any i són motiu de visita per a centenars de persones que es decideixen a conéixer este territori únic.
