Cultura sol·licita al Govern que declare BIC sis poblats fortificats del territori valencià

La petició fa referència al poblat emmurallat de ‘Castellar de Ragudo’, a Pina; al poblat ibèric de ‘El Castellar’, a Casinos; al poblat ibèric emmurallat ‘El Puig d’Alcoi’, a Alcoi; al poblat prehistòric emmurallat ‘El Mortorum’, a Cabanes; al poblat protohistòric emmurallat ‘La Lloma Comuna’, a Castellfort; i al poblat ibèric emmurallat ‘La Celadilla’, a Ademús.

La Llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1985 estableix que és el Ministeri de Cultura qui ha de declarar com BIC tots els elements defensius com a castells i poblats fortificats.

Rovira  

El Castellar de Ragudo és un poblat ibèric emmurallat amb categoria de monument a Pina. L’enclavament, la localització del jaciment i la seua configuració mostren un caràcter defensiu vinculat quasi amb tota seguretat a la vigilància i control del pas natural del Valle del ric Fura, port del Ragudo, que comunica la vall del riu Palància amb els erms de Barraques (Castelló). De planta rectangular, presenta un llenç de muralla molt bé conservat que ho circumda per tres dels seus quatre costats, mentre que en el restant, un escarpat faralló rocós fa a les vegades de tancament i de punt des del qual atalaiar el camí que s’estén als seus peus, que no és un altre que la via romana que unia ‘Saguntum’ amb ‘Caesaraugusta’.

Presenta forts emmurallaments que arriben a superar els dos metres d’altura. La muralla està construïda amb aparell de sillarejos molt bé travats amb morter, on aquesta és visible, i en un dels seus costats s’adossa a una gran torre quadrangular, possiblement escalonada que serveix de tancament a un fossat excavat en la roca que va poder constituir l’accés al monument.

A Casinos, el poblat ocupa el cim d’un turó bastant abrupte i consta d’una superfície de 2.000 metres quadrats. Es troba emmurallat per tres dels seus costats, i es completa, en el seu costat sud, per un fort escarpat natural. El jaciment presenta una forma allargada de més de 120 metres de llarg amb una amplària màxima que aconseguiria els 20 metres. El jaciment arqueològic correspon a una talaia o ‘oppida’ xicotet, la cronologia del qual se centra en l’Ibèric ple (s. IV-III a. de C.).

Les excavacions arqueològiques a ‘El Puig d’Alcoi’ han descobert les restes d’un assentament ibèric dels segles VII a IV a. de C., entre els quals destaquen els murs de diversos departaments o habitacles de cases i la torrassa de defensa de l’accés a la ciutat. L’excavació de la torrassa i els posteriors treballs de restauració realitzats en el monument han posat de manifest la importància d’aquest singular element defensiu dels segles V-IV a. de C., com a mostra de l’arquitectura defensiva.

A Cabanes, el ‘Mortorum’ és un poblat de la prehistòria recent, situat a l’extrem Sud-oest d’un pujol de cim allargat. Està envoltat per una àmplia muralla, que ho defensa i consta de 13 habitacions excavades en dos carrers. Al costat d’ell existeix un túmul funerari de l’edat del bronze. El poblat de ‘El Mortorum’ és un important assentament indígena emmurallat. Les excavacions recents han permés descobrir les restes d’un poblat de l’edat del bronze al qual se superposa un altre del ferro antic, amb carrers, edificis de planta rectangular, documentant-se objectes metàl·lics i ceràmics de tradició indígena, o procedents del comerç amb els fenicis (plats, trípodes, àmfores i urnes).

La ‘Lloma Comuna’ de Castellfort és un assentament que s’inicia en la primera meitat del segle VII a. de C. (Ferro Antic) i que posteriorment és ocupat durant l’Ibèric ple. Possiblement, l’assentament va tenir una continuïtat en els dos últims segles del primer mil·lenni, durant l’Ibèric tardà. Els elements defensius que es distingeixen són dos llenços de muralles en l’est i oest, la torre sud i elements naturals, conformats pels dos penya-segats en el nord i en el sud.

A Ademús, ‘La Celadilla’ va ser inclòs en els primers estudis de caràcter territorial sobre el poblament ibèric en la comarca amb la categoria de ‘oppida’ fortificat, la qual cosa li atorga una posició dominant en la jerarquització dels assentaments de la zona, avalat per la seua extensió i situació, la importància de les seues ceràmiques d’importació, i l’extensió i posició de control visual sobre el territori físic, que ho situen integrat en circuits de distribució que excedeixen l’àmbit local i regional.

PublicitatJuega Limpio Orihuela