Espanya tindrà a València un centre de referència d’alimentació urbana sostenible vinculat a l’ONU

L’alcalde Joan Ribó ha impartit una conferència, davant els delegats dels països membres de l’Assemblea General de Nacions Unides, sobre este nou organisme internacional desenvolupat amb la col•laboració de la FAO.

El CEMAS, el Centre Mundial per a l’Alimentació Urbana Sostenible, organisme interdisciplinari per a la recerca, divulgació i sensibilització dels grans reptes als quals s’enfronten les ciutats i la població en general en qüestions alimentàries i nutricionals, ha sigut l’objecte de la conferència que l’alcalde de València, Joan Ribó, ha impartit en la seu de l’Organització de les Nacions Unides de Nova York.

Una conferència que ha servit per a presentar el CEMAS davant la comunitat internacional com el centre de referència de FAO en qüestions de política alimentària urbana que operarà des d’Espanya. L’acte ha estat encapçalat per la presidenta de l’Assemblea General de les Nacions Unides, Ma Fernanda Espinosa, i pel director general de la FAO, José Graziano da Silva.

L’alcalde Joan Ribó ha presentat este centre de referència internacional amb seu a Espanya i radicat a València, davant els delegats dels països de l’Assemblea de l’ONU, on ha donat compte del treball que este organisme desenvoluparà conjuntament i en col·laboració amb la FAO «per a facilitar polítiques, estratègies i accions de les ciutats del món i els seus entorns periurbans encaminades a la lluita contra la malnutrició i la desnutrició, així com procurar solucions davant el desafiament que suposa el repte d’aconseguir una alimentació sostenible i de qualitat per a les generacions presents i futures».

L’alcalde ha explicat en la seua intervenció que més de la meitat de la població mundial residix en àrees urbanes, i que, segons les previsions, l’any 2050 ho faran dos de cada tres habitants; a més, ha afegit, «les ciutats s’estan convertint en els grans centres de creació de riquesa i de desenvolupament d’iniciatives i creativitat, però també en el lloc on es produïxen més gasos d’efecte d’hivernacle, majors necessitats d’energia i d’aliments i la major producció de tota mena de residus».

Per això, ha explicat, «cada vegada és més important el paper de les ciutats en la recerca de solucions als grans problemes que afligixen l’ésser humà, com són, per exemple, la insostenibilitat del sistema econòmic actual, el canvi climàtic, la fam i la nutrició inadequada d’àmplies capes de població». «Estos problemes, igual que altres, com els moviments migratoris que es realitzen en condicions vergonyoses i semblen irresolubles a nivells de política nacional o internacional, troben vies de solució a escala municipal o de ciutat», ha sentenciat, després d’assegurar que les administracions locals i la ciutadania en general «tenim molt a dir i moltes solucions a aportar».

En este context, ha continuat l’alcalde de València, «i amb l’objectiu de participar en la resolució dels grans problemes de la història que ens ha tocat viure, que són massa importants per a deixar-los només en mà dels estats i les entitats supranacionals, s’han desenvolupat moltes iniciatives a escala local, que compartim amb urbs de tot el planeta, tal com es plasma en el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà que signàrem el 15 d’octubre de 2015 més de cent ciutats».

«L’objectiu d’este acord era desenvolupar sistemes alimentaris que siguen sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per assegurar menjar sà i accessible a totes les persones, amb la finalitat de reduir els desaprofitaments d’aliments, preservar la biodiversitat i adaptar-se i mitigar els efectes del canvi climàtic», ha recordat Joan Ribó.

«I en coherència amb este pacte», ha destacat l’alcalde de la capital del Túria, «València, ubicada en un enclavament privilegiat per a la producció d’aliments, amb una horta periurbana que és una de les majors i més productives del món, i amb un moment de canvi polític a l’Ajuntament, viu immersa en un procés de transformació agrària i alimentària amb l’objectiu de posar fi al procés de destrucció i degradació de l’horta amb iniciatives de producció sostenible d’aliments, majoritàriament de caràcter ecològic, i la seua posterior distribució i comercialització a la ciutat mitjançant mecanismes de mercats locals, quilòmetre zero, mercats de productors, producció ecològica, etc…»

L’alcalde ha explicat «el progrés de la política alimentària de València per a garantir simultàniament la salut i la qualitat, a més, evidentment, d’eradicar la pobresa de la ciutat i, al mateix temps, reduir de forma dràstica l’emissió de gasos d’efecte hivernacle en la producció i la distribució d’aliments, tal com possibilita l’agricultura urbana i ecològica quan es distribuïx en proximitat».

Entre les accions d’esta política, Joan Ribó ha ressaltat alguns exemples, com la introducció de la dieta mediterrània, amb productes ecològics i de proximitat als col·legis «per a educar en l’alimentació sana els més joves i, paral·lelament, potenciar la demanda de productes i verdures ecològiques que afavorisquen i ajuden a desenvolupar la introducció de pràctiques més ecològiques i sostenibles a l’horta de València i la seua àrea metropolitana, que, d’altra banda, mitiguen les primeres conseqüències del canvi climàtic».

A més, segons ha argumentat Ribó, en el marc d’esta política, l’Ajuntament de València ha signat aliances per a la prevenció del canvi, per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle un 40 % en 2030 i, recentment, un acord amb la FAO per a promoure vies de producció i distribució sostenible d’aliments que garantisquen la salut i la qualitat alimentària. Així mateix, ha continuat, l’Ajuntament de València «treballa per a contribuir, en la mesura de les seues possibilitats, al compliment de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el passat 25 de setembre de 2015, per a caminar cap a models de desenvolupament inclusius i sostenibles a nivell local encaminats a eliminar la fam en el món mitjançant la producció de suficients aliments segurs i nutritius i la generació de mecanismes de distribució que permeten l’accés a tota la població de forma sostenible».

VALÈNCIA, CAPITAL MUNDIAL DE L’ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE

Per a acabar, l’alcalde ha explicat «que arran d’esta voluntat i treball» València va ser triada Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2017, i ha recordat les activitats dutes a terme durant aquell any, en el qual es va organitzar, per exemple, la Cimera d’Alcaldes de les Ciutats Signatàries del Pacte de Milà. «Esta trobada va suposar un avanç important per a aconseguir en totes les grans ciutats una alimentació més saludable, inclusiva i sostenible com certifica la Declaració de València, un document consensuat pels més de cent seixanta alcaldes i representants municipals de tot el món reunits a València i amb la presència de José Graziano da Silva, director general de la FAO».

Seguidament, l’Ajuntament de València va acordar a la tardor de 2018 la creació del CEMAS, el Consell Rector del qual es va constituir el passat 14 de febrer que, tal com ha reiterat l’alcalde de València, «treballarà en col·laboració amb la FAO com una institució facilitadora d’informació, coneixement i connexió a nivell mundial amb altres entitats de Nacions Unides i entitats públiques i privades, fundacions i centres de recerca «per a aconseguir sistemes alimentaris locals sostenibles en un marc de drets i dignitat per a totes les persones».