De la Terra a la Lluna

La missió Apollo tractava del valor dels astronautes per a embarcar-se en un viatge al desconegut, solament uns anys arrere s'havien descobert els cinturons de radiació que envolten la Terra i que plantegen un gran risc per als éssers vius i els equips electrònics

La missió Apollo per a portar a ésser humà a la Lluna va ser una missió de contrastos; es tractava de l’immens i del xicotet; del mundà al gloriós; del valor de l’ésser humà i de l’esperit d’exploració humà.

La part tecnològica i científica de la carrera espacial va quedar enfosquida per la situació política en la qual es trobava el món, les dues superpotències lluitant per prevaldre en l’espai. Però fins i tot en aquest convuls entorn geopolític, la missió Apollo va ser un èxit tecnològic i científic que va canviar el món per sempre.

Rovira  

La missió Apollo tractava del mundà que requereix portar a un fràgil ésser humà a un entorn desconegut i atendre les seues necessitats: aprendre a suportar un simple catarro en un entorn de micro-gravetat, com i què menjar, i un llarg etcètera de coses poc glamuroses però necessàries i que han tingut un gran impacte en el desenvolupament tecnològic de la medicina, per exemple. I tractava del gloriós, una missió que va inspirar a generacions per a aconseguir l’impossible; molts líders d’empreses tecnològiques actuals han reconegut en la missió Apollo la inspiració que els ha portats on estan i a desenvolupar coses inimaginables.

La missió Apollo tractava de l’immens, la distància entre la Terra i la Lluna que pot contindre a tots els planetes del sistema solar alineats i recórrer-la en quatre dies; de la supercomputadora que controlava el coet Saturn V i que anava en la part més alta dels més de cent metres d’estructura. Tractava del xicotet, el xicotet volum per a tres astronautes i la primera micro-computadora, l’AGC (Apollo Guidance Computer), dissenyada pel MIT i que emprava els circuits integrats desenvolupats en Silicon Valley, Califòrnia, una llavor de la indústria aeroespacial que va germinar en una nova indústria informàtica que ha liderat el desenvolupament tecnològic en les últimes dècades.

La missió Apollo tractava del valor dels astronautes per a embarcar-se en un viatge al desconegut, solament uns anys arrere s’havien descobert els cinturons de radiació que envolten la Terra i que plantegen un gran risc per als éssers vius i els equips electrònics. Gràcies als animals que van precedir a l’ésser humà en l’espai, es van poder prendre les mesures necessàries per a incrementar la seguretat dels astronautes.

La missió Apollo va continuar més enllà de l’alunissatje el 20 de juliol de 1969 del mòdul Eagle; Apollo XI i cinc missions més van portar un total de 12 persones a la superfície lunar, desenes d’experiments científics, es va poder fer un Gran Premi sobre la superfície lunar amb un rover, es va descobrir que la Lluna s’allunya de la Terra molt lentament, que els astronautes van patir símptomes similars a les al·lèrgies primaverals sobre la superfície lunar. Encara més, les missions a altres planetes: Pioneer i Voyager, ens van permetre veure imatges de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú; les missions a Mercuri, Venus i Mart; l’exploració de Saturn i la seua lluna Tità; veure a Plutó de prop i acompanyar a un cometa en el seu camí pel sistema solar; la presència contínua humana en l’espai a bord de l’Estació Espacial Internacional (ISS). Tot això i més és la continuació de l’exploració iniciada amb la missió Apollo.

Necessitem una altra missió que inspire a la humanitat novament, l’arribada de l’ésser humà a Mart, potser? Possiblement, però farem una parada en el camí, diuen que des de la Lluna les vistes del Planeta Blau són espectaculars.

 

Julio Gallegos Alvarado. Professor de Vehicles Espacials Escola d’Arquitectura, Enginyeria i Disseny de la Universitat Europea

PublicitatJuega Limpio Orihuela