La Delegació de Memòria Històrica debat sobre “l’abandó” a les víctimes del franquisme

Més d’un centenar de persones van omplir ahir el Saló Gregori Mayans del MUVIM per a participar en la Jornada Municipalista sobre la Querella Argentina contra els crims del franquisme que organitzava la Delegació de Memòria Històrica conjuntament amb la Plataforma Valenciana de Suport a la Querella Argentina.

La diputada delegada de Memòria Històrica de la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo, va inaugurar l’acte explicant la implicació de la corporació provincial en la lluita contra la impunitat. En aquest sentit, Pérez Garijo va recordar que “la Querella Argentina és la única denúncia oberta en el món contra els crims del franquisme que, paradoxalment, s’instrueix a un jutjat de Buenos Aires.” “Quasi 42 anys després de la mort del dictador, els crims d’assassins, torturadors, lladres de xiquets i xiquetes, colpistes… continuen impunes.
Tant l’ONU com el Consell d’Europa han retret diverses vegades a l’estat espanyol el fet d’abandonar les víctimes del franquisme. Mai s’ha pres declaració a cap dels culpables, inclús algun dels membres de la dictadura han ocupat llocs de responsabilitat en democràcia. Que la justícia d’un altre país estiga fent el que mai ha fet la nostra és una vergonya”, va afegir Pérez Garijo abans de donar la paraula a Alberto Aznar, un jove advocat i membre d’Amnistia Internacional.

Aznar va explicar la darrera campanya engegada per Amnistía Internacional per a denunciar la impunitat dels crims de la guerra civil i el franquisme titulada “Justicia por navidad”, en la qual s’assenyalava el fet que “quatre organismes de Drets Humans de l’ONU han advertit al govern espanyol que està incomplint el dret internacional deixant a les víctimes i els seus familiars desemparades, negant el seu dret a la justícia i la veritat.” “En particular, l’estat espanyol no pot escudar-se en la prescripció i extinció de la responsabilitat penal, ja que la tortura, les execucions sumàries i la desaparició forçada poden constituir crims de lesa Humanitat”, va apuntar Aznar.

A continuació, va intervenir el magistrat i portaveu territorial de Jueces para la democracia, Joaquim Bosch, qui va utilitzar la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón com a exemple del tractament judicial a la investigació dels crims del franquisme. En la seua opinió, “hauria de provocar-se un canvi en el terreny polític per a remoure la judicatura i que torne a obrir-se el debat”. “La derogació o la modificació de la Llei d’Amnistia per part del parlament espanyol generaria un gran impacte en aquest sentit”, va puntualitzar Bosch.

CatalanSpanish