No m’importa que destrossen i enverinen la biosfera del nostre planeta els interessos financers del capitalisme més deshumanitzat per al privilegi d’unes poques famílies que cada vegada s’enriqueixen més, si la resta majoritària de ciutadans/as no fem absolutament gens, excepte lamentar-nos dels desastres “naturals” cada vegada més grossos, en les perruqueries, supermercats i bars…, com si no fora amb nosaltres/as. El gas volcànic que el fumador exhala i l’automobilista expulsa per les toveres ens fa mal, com els conservants en els aliments, els plaguicides en els camps i la radioactivitat nuclear de les centrals nuclears accidentades al Japó i Rússia que segueixen contaminant l’atmosfera i els oceans.
Avui ja ningú és innocent, ni està exclòs del que passa al món, el que contamina, és conscient del que fa i del que consumeix. La propaganda pot ser molt potent, però el consumidor té la paella pel mànec…, i també el vot, si val la pena, perquè les armes democràtiques més demolidores les tenen els pobles.
Que la nostra espècie humana està malalta, i en perill, la seua capacitat de reproducció, no és cap secret…, però què fem sobre aquest tema? Existeix ja una tecnologia neta des de fa moltes dècades i no la demandem. Podemos tombar un mercat contaminador tan sols canviant d’opinió, ells ens manipulen, manipulem a ells. Demandem una tecnologia neta que relegue en un segon pla la que contamina i ens emmalalteix per a tota la vida.
Hem de començar a modelar el nostre pensament, netejar-ho de l’òxid manipulador de les velles i podrides consignes de sempre, els nostres fills i néts no mereixen aquesta herència sinistra de treballs escombraries, clandestins i nocius, de llargues jornades o breus hores mal pagades, sense futur per a ells/as…, excepte en les guerres que fabriquen els, fins ara, amos de les nostres destinacions. Per això persistim en la idea del sentiment de culpa -reminiscències religioses?- que ens “obliga” a acceptar les misèries polítiques, els abusos econòmics i els desseguidats ecològics que es cometen contra el medi ambient i l’agricultura. La inacció i la passivitat amb la qual afrontem tant espoli natural, ambiental i humà, on s’enriqueixen unes minories i s’empobreixen les majories, ens converteix en carn dòcil per a la seua pau i carn de canó per a les seues guerres. El benefici, en qualsevol lloc en el qual juguen, sempre és d’ells, el perjudici, per als pobres i “beneïts” ciutadans/as.
El problema és que els éssers humans caminem encara amb els peus crucificats en els sòls i no ens creiem capaços de canviar la història: “Fa fred en la història”, sentència en un poema el meu bon amic i poeta Manuel Valero Gómez: Germans i germanes, deixeu de tremolar.
