Destapat un frau de 3,5 M/€ a la Seguretat Social en prostíbuls de tota Espanya

Una de les organitzacions utilitzava una empresa instrumental de la seua propietat amb la finalitat d'autoalquilar-se l'edifici on es desenvolupava l'activitat d'alternació.

Agents de la Policia Nacional, en col·laboració amb la Tresoreria General de la Seguretat Social, han dut a terme a Badajoz, Càceres, Salamanca, Toledo i València l’operació Venus, dirigida contra el frau a la Seguretat Social en prostíbuls. Quatre persones han sigut detingudes i altres dues estan sent investigades.

Les investigacions policials van començar a principis del present any, després de rebre diverses denúncies que alertaven sobre diversos il·lícits penals comeses contra els interessos de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Gràcies a això, s’ha descobert la generació d’un frau per valor de 3.449.660,77 euros.

Rovira  

L’estudi de la documentació va permetre comprovar que les persones implicades pretenien eludir el pagament de les quantitats degudes i frustrar les legítimes aspiracions de cobrament per part de la Tresoreria. Per a això, en alguns casos van crear successions empresarials en les quals les societats deutores eren tancades sense els tràmits legals oportuns. Eren succeïdes per societats que estaven latents i llistes per a ser posades en marxa ràpidament, lliures de càrregues. A més, s’han trobat empreses pantalla que ocultaven els beneficis i el patrimoni de les societats investigades.

Els sis responsables del delicte van resultar ser els administradors de fet de les empreses, però també diversos familiars que estaven desenvolupant la funció d’administradors de les mercantils com testaferros. Se’ls van imputar delictes contra la Seguretat Social (frau de cotitzacions) i frustració de l’execució.

Múltiples empreses; una sola marca

Tot l’entramat societari investigat va mantindre sempre inalterat el nom comercial del seu producte i oferia una “marca” que resultava inconfusible per als seus clients, a pesar que els seus mercantils van canviar de nom en multitud d’ocasions.

En esta successió empresarial opaca dedicada a l’explotació d’un club d’alternació a Toledo van participar sis empreses principals ajudades per, almenys, altres dues secundàries. Un total de 86 treballadors coincidien en més d’una de les empreses implicades. El deute acumulat amb la Seguretat Social era d’1.339.062,70 euros.

Diners en metàl·lic per a no ser controlats

L’ús dels diners en metàl·lic era la norma en les empreses investigades. No solament utilitzaven el sistema de caixa conjunta entre les societats actives, sinó que també pagaven als treballadors d’esta forma i utilitzaven este mateix mètode amb els seus proveïdors. Estos distribuïdors, que en alguns dels casos treballaven amb els mateixos productes, servien a petició del seu client setmanalment amb l’única fi que les seues factures mai superaren els 2.500 euros, aconseguint d’esta forma evitar haver de fer transferències, segons assenyala la normativa.

Un caixer “bancari” dins del bordell

Les recepcionistes controlaven entre 1.500 i 4.000 euros per cadascun dels dos torns del dia durant tota la setmana i funcionaven com si d’un caixer automàtic es tractara.

La manera de fer l’intercanvi era senzilla i efectiva. Els clients havien de fer un pagament previ al local amb la seua targeta de crèdit, normalment comprant tiquets que s’aconseguien en les màquines expenedores, amb els quals suposadament adquirien determinats serveis com a llençols o productes de neteja.

Un detingut va guanyar més de 5.000.000 d’euros en “autoalquiler

El cap d’una de les trames era l’apoderat de les empreses instrumentals, que controlava a través de la seua dona i el seu fill, als qui havia posat al seu comandament fictici en qualitat de testaferros en diferents períodes temporals.

Una d’estes societats, radicada a Salamanca, es dedicava aparentment al lloguer d’equips per a cultius, si bé els treballadors donats d’alta es dedicaven en la seua majoria a cuidar animals. Eixa societat era la que llogava l’edifici de Toledo, on es desenvolupava l’activitat d’alternació per quanties anuals que, en els últims huit períodes, van oscil·lar entre els 400.000 i el milió d’euros.

Este “autoalquiler” semblava complir una funció fonamental, que era justificar la despesa de les societats explotadores de l’edifici per a, així, reduir impostos, augmentant els costos d’explotació de la societat gestora amb la finalitat de declarar menys ingressos i, en este cas concret, revertir este benefici novament en la seua persona a través d’una societat neta controlada per ell com apoderat i el seu fill com a administrador, sense perill que poguera ser embargat tal muntant econòmic.

Una treballadora d’una de les empreses instrumentals investigades va estar durant 15 anys realitzant labors de neteja a les cases particulars del principal investigat i en les dels seus familiars. Desenvolupava el seu treball de dilluns a diumenge de manera ininterrompuda i sense cap descans. Esta tasca distava molt de la suposada labor de la societat, la qual figurava com a empresa explotadora de maquinària del camp.

PublicitatJuega Limpio Orihuela