A la major part de la gent li sonarà per ser un cognom de futbolista. A mi, coses de la meua atrotinada vida professional durant uns quants anys com a orientador educatiu per Catalunya, em sona a nom d’un Institut, concretament un de la ciutat de Figueres, capital de l’Alt Empordà, que du el nom d’Alexandre Deulofeu, i que per casualitats de la vida és on jo vaig obtindre la meua primera destinació definitiva després d’aprovar les oposicions.
He de dir que, afortunadament per a la meua vida personal i familiar, no vaig haver d’incorporar-me a tal destinació que, potser fins i tot era millor de la que vaig ocupar en comissió de serveis a Constantí (El Tarragonés), però estava a la meitat de distància des de la meua ciutat, que sempre ha sigut i serà Castelló de la Plana.
Quan va ser definitiva l’adjudicació d’aquesta destinació, evidentment vaig parlar amb la direcció del centre per a dir-los que probablement no m’incorporaria si podia quedar-me més a prop de casa, com així va ser, però em va picar la curiositat: Qui era Alexandre Deulofeu? I vaig intentar esbrinar-ho…
Em vaig assabentar que aquest home, nascut a l’Armentera (1903), però que va viure a Figueres molt de temps on va morir (1978), va estudiar farmàcia i químiques, però també va destacar com a polític i com a filòsof de la història. Va exercir de professor a l’Institut de Figueres i també va ser regidor i alcalde d’aquesta ciutat. Destacat membre de la Joventut Nacionalista Republicana i d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Empordà, va patir com tants altres de la seua generació el dur exili lluny de casa.
Però el que més em va cridar l’atenció és que ell va escriure prou sobre el que va denominar «la matemàtica de la història», una teoria cíclica sobre l’evolució de les civilitzacions; diu que les civilitzacions, i més concretament els imperis, segueixen una evolució semblant a la dels éssers vius, però que, a més a més, aquesta evolució respon a determinades fórmules matemàtiques, per tant es podria predir l’evolució dels grans imperis de la història. Podria semblar cosa de bojos, però el cas és que Alexandre Deulofeu, amb les formulacions de la seua teoria va predir una sèrie de fets que es van produir anys després de la seua mort. Sorprenent?!
Com ho va fer? La veritat és que no ho sé, però ho va fer, estudiant el passat va elaborar la seua teoria que li va permetre anunciar entre altres fets: que Gran Bretanya i França entrarien en decadència i que Alemanya, tot i haver perdut la II Guerra Mundial, encapçalaria Europa; que cap a l’any 2000 l’URSS s’enfonsaria i les Alemanyes es reunificarien; que Iugoslàvia es dividiria en diverses repúbliques independents o confederades… Sorprenent!!!
Però en queden algunes: 2029, «l’imperi espanyol arriba a la fi del seu cicle de 550 anys i es desintegrarà, la decadència es perllongarà fins a la desaparició del poder centralitzat i els pobles ibèrics aconseguiran el retorn a la seua llibertat». No sé si en aquest cas ho haurà encertat, o no, però en altres casos ho ha clavat.
Hi ha d’altres: la implosió de França serà a començament del segle XXII, i Escòcia, País de Gal·les i Irlanda reunificada seran lliures ben entrat aquest mateix segle… Aquestes darreres, almenys jo, ja no podré comprovar-les. Però la de l’any 2029 no em queda tan lluny…
