L’Audiència de València ha confirmat la decisió del Jutjat d’instrucció 9 de mantindre el secret de les actuacions en el cas Alqueria, que investiga presumptes irregularitats en les contractacions de l’empresa de la Diputació, Divalterra, amb el que desestima el recurs de l’expresident de la corporació Jorge Rodríguez.
Segons la Sala de la Secció Quarta de l’Audiència provincial, concorren raons vàlides per a decretar el secret de les actuacions, que s’adverteix com a necessari i proporcionat a les finalitats de la mateixa investigació penal i així es revela de l’especial complexitat del cas, indica un acte datat el 9 de gener, han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia valencià.
Amb aquesta decisió el tribunal desestima el recurs d’apel·lació plantejat per l’expresident de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, un dels sis investigats en aquesta causa, perquè s’alçara el secret sumarial.
L’Audiència ha confirmat per tant la provisió del 22 d’octubre de 2018 i l’acte del 12 de novembre, dictats pel Jutjat d’Instrucció 9 de València.
Rodríguez, dos assessors i tres alts càrrecs de Divalterra van ser detinguts el mes de juny passat en el marc d’una investigació per presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics.
Les perquisicions es van iniciar en 2018 després de la denúncia interposada per la Fiscalia Anticorrupció de València i se centren en irregularitats en la contractació de personal d’alta direcció en Divalterra, antiga Imelsa, en 2015.
Des de aquest moment, el jutge manté secreta la investigació per a garantir el seu èxit, que requereix entre altres diligències analitzar l’abundant documentació i els efectes telefònics i informàtics intervinguts durant els registres practicats per la UDEF en les seus de la citada empresa pública, la mateixa Diputació de València i l’Ajuntament d’Ontinyent.
La Secció Quarta de l’Audiència de València no aprecia que aquesta mesura i les actuacions pels quals es prorroga hagen produït indefensió als investigats, encara que al·ludeix en l’acte a la necessitat que les resolucions es notifiquen puntualment al lletrat de la defensa a fi de “fer valdre els recursos pertinents” com en aquest cas.
També assenyala que el secret sumarial és una mesura excepcional que “no pot durar més del temps necessari per a assegurar el bon èxit de la investigació”, per la qual cosa cal que les perquisicions policials avancen amb “urgència”.
En qualsevol cas, la Sala discrepa de les al·legacions de l’apel·lant perquè “examinades les actuacions, fàcilment es desprén de les mateixes la necessitat de la mesura adoptada, que a més de ser necessària s’hi haja motivada”.
“Estem davant unes diligències d’investigació complexes, amb gran quantitat de documentació confiscada en diverses seus públiques i domicilis privats pendent d’ordenació i estudi”, precisa l’acte.
Igualment, després del corresponent bolcat, ha d’analitzar-se la informació continguda en els “instruments de comunicació emprats pels querellats, havent-se de per tant dilucidar les presumptes activitats il·lícites i graus de participació de diverses persones”.
Per a l’Audiència, “en tals condicions i amb la finalitat d’evitar ràpides reaccions defensives, amb possible destrucció de proves o ocultació d’indicis, resulta correcte la conducta de l’instructor decretant el secret de totes les actuacions, perquè això posaria en perill la investigació sumarial”.
