El director literari de la Biblioteca de l’Exili, Manuel Aznar, a la Seu Ciutat d’Alacant

El catedràtic de Literatura Espanyola Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), director del Taller de Investigaciones Valleinclanianas i del Grup d'Estudis de l'Exili Literari, parlarà de "La significación histórica del Segundo Congreso Internacional de Escritores para la defensa de la Cultura".

El director de la Biblioteca de l’Exili, catedràtic de Literatura Espanyola Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), director del Taller de Investigaciones Valleinclanianas i del Grup d’Estudis de l’Exili Literari (GEXEL), serà demà dimarts, 28 de novembre, a la Seu Ciutat d’Alacant (Ramón y Cajal, 4) per a impartir la conferència «La significación histórica del Segundo Congreso Internacional de escritores para la defensa de la cultura (Valencia-Madrid-Barcelona-París, julio de 1937)». La xarrada tindrà lloc a les 20 hores i forma part del programa d’activitats organitzades pel CEMAB. El catedràtic de Literatura Hispanoamericana de la UA, José Carlos Rovira, presentarà el conferenciant.

Una de les resolucions del Primer Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, celebrat a París el 1935, va consistir en la creació d’una Associació Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura (AIDC) el Comitè Internacional de la qual va quedar compost per dotze escriptors antifeixistes d’indubtable prestigi, un dels quals era Valle-Inclán. La inauguració el 4 de juliol de 1937 a l’Ajuntament de València del Segon Congrés Internacional d’Escriptors per a Defensa de la Cultura va constituir, sens dubte, l’acte de propaganda intel·lectual més espectacular realitzat pel Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts durant la Guerra Civil espanyola. En aquest congrés, que va organitzar també sessions a Madrid, Barcelona i París, van intervenir més d’un centenar d’escriptors antifeixistes de tot el món, entre els quals es trobaven intel·lectuals de gran prestigi literari com André Chamson, Aleksei Tolstoi, Bertolt Brecht, Langston Hughes; Octavio Paz, Alejo Carpentier, Nicolás Guillén, Vicente Huidobro, Pablo Neruda, Rafael Alberti, Antonio Machado o Juan Gil-Albert, entre molts altres escriptors i artistes de renom internacional.

Rovira  

Manuel Aznar assegura que «en l’Espanya del 1937, amb un poble en armes contra el feixisme internacional, el Segon Congrés Internacional d’Escriptors per a Defensa de la Cultura no podia ser un congrés més, un simple entreteniment de saló, sinó un congrés de la intel·lectualitat antifeixista mundial que va tenir llavors i té ara, setanta anys després, una significació històrica real en el nostre temps».

Manuel Aznar

Manuel Aznar Soler, catedràtic de literatura espanyola contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és director del Taller de Investigaciones Valleinclanianas (TIV) i del Grup d’Estudis de l’Exili Literari (GEXEL), dos grups d’investigació vinculats al Seminari de Literatura Espanyola Contemporània del Departament de Filologia Espanyola de la UAB, seminari del qual és responsable. Actualment és director literari de la «Biblioteca de l’Exili», així com director de Laberintosanuario de estudios sobre els exilios culturales espanyoles», i del Correo de Euclidesanuario científico de la Fundación Max Aub.

Especialitzat en la literatura durant la II República, la Guerra Civil i l’exili republicà del 1939, entre les seues publicacions es poden esmentar llibres comLiteratura española y antifascismo (1927-1939) [1987], I Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura (París 1935) [1987], Guía de lectura de “Martes de carnaval”, de Valle-Inclán [1992] o Max Aub y la vanguardia teatral (Escritos sobre teatro, 1928-1938) [1993]. Ha preparat edicions, entre altres, de Rafael Dieste, Juan Gil-Albert, María Teresa León o José Sanchis Sinisterra, i estudis i assajos sobre, per exemple, Manuel Azaña, José Bergamín, Juan Chabás o Valle-Inclán. És autor de nombrosos llibres, capítols de llibres, edicions i articles sobre la literatura espanyola dels segles XVIII, XIX i XX. Entre els seus últims llibres hi ha Valencia, capital literaria y cultural de la República [2007], Materiales documentales del Segundo Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura (Valencia-Madrid-Barcelona-París, 1937) [2009] i República literaria y revolución (1920-1939) [2010].

PublicitatJuega Limpio Orihuela