De distorsió del temps a imaginació dissociativa: 5 coses que passen en el nostre cervell quan naveguem per internet

La ciberpsicòloga forense Mary Aiken ho descriu com un “món hiperconnectat” en el qual “tot s’amplifica” (el bé, com l’altruisme, i el dolent, com la delinqüència) i ens tornem molt més vulnerables.
“La tecnologia s’ha infiltrat en cadascun dels aspectes de la nostra vida”, escriu Aiken en el seu llibre The Cyber Effect (2016), en el qual parla del comportament humà en internet.

“Estem vivint un moment històric molt emocionant en el qual estan canviant molts aspectes de la vida en la Terra. Però el nou no sempre és bo i tecnologia no és sinònim de progrés”, diu la psicòloga, el treball de la qual en l’FBI i Interpol va inspirar la sèrie televisiva CSI Cyber.

Aiken diu que, una vegada que entrem en el ciberespai (el món digital), “viatgem” a un lloc diferent en el qual les nostres emocions i percepcions es transformen.
Com evolucionarem els humans en els pròxims 200 anys (la potencialment aterridora visió de Yuval Harari)

¿Com arribem al ciberespai?
“Molts no s’adonen. Estan asseguts en el sofà de la seua casa i quan estan en línia gens canvia. En la seua ment no es van anar a cap lloc, però les condicions són diferents de les de la vida real. Per açò els nostres instints ens fallen en el ciberespai”.
Aiken i altres psicòlegs com Patricia Wallace (The Psychology of the Internet, 1999) o John Suler (The Psychology of Cyberspace, 2001 i 2004) porten diferents anys investigant aquest fenomen.

I aquests són alguns dels efectes que han observat.
1. “Puc ser qui vulga ser” (desinhibició en línia)
“Aquest efecte és molt interessant perquè fa que la gent faça coses en el món cibernètic que no faria en el mut real”, li va explicar Aiken a la BBC.
Els éssers humans som menys amables en internet que en persona i més proclius a ofendre als altres.
¿Quin és la millor manera de detenir als trolls informàtics?
Trobades amb els dimonis d’internet
Una de les raons és la invisibilitat que ens proporciona internet, la il·lusió de l’anonimat.

2. “No em coneixes” (anonimat dissociatiu)
La majoria de les persones en internet no saben qui eres.
Quan tenim la possibilitat de separar les nostres accions del món real i de la nostra identitat, ens sentim menys vulnerables a l’hora d’obrir-nos als altres.
I aquest efecte té com a conseqüència altres efectes, com el de l’agrupació digital.
“En un estat mental menys inhibit, les persones amb idees afins es troben més fàcilment”, explica Aiken.
“Si eres una xiqueta de 13 anys amb un problema alimentós, ¿quines eren les probabilitats que conegueres a algú amb una condició similar abans d’internet? Ara amb dos clics pots trobar a persones afins”.

3. “No pots veure’m” (invisibilitat)
L’oportunitat de ser invisible amplifica l’efecte desinhibidor.
No has de preocupar-te sobre com et veus o com sones quan dius (tecleges) alguna cosa i pots evitar el contacte visual.
Una altra de les conseqüències d’aquesta invisibilitat és el que Aiken flama “cibersocialització”, una forma accelerada de socialització potenciada per les xarxes socials i la manera en què ens comuniquem en internet.
I també la minimització de l’autoritat.
“Si la gent no pot veure’t a tu o el que t’envolta, no saben si eres el president d’una empresa o una persona ‘normal’. En internet, l’autoritat es minimitza. La gent està molt més disposada a parlar o comportar-se malament”, explica Suler.

4. “¿Quant temps ha passat?” (distorsió del temps)
“Fes açò la pròxima vegada que et connectes a internet: desconnecta el rellotge de la teua pantalla i, de tant en tant, posa’t a prova per a veure si eres capaç de calcular amb encert el pas del temps”, suggereix Aiken.
Aquest fenomen ha sigut àmpliament estudiat en els últims anys.
Al febrer del 2017, un grup de psicòlegs del Centre de Neurociència Cognitiva i Sistemes Cognitius de la Universitat de Kent, Regne Unit, va publicar un estudi en el qual asseguraven que tendim a subestimar les hores que passem en xarxes socials com Facebook.
¿Quant temps necessitem deixar d’usar el telèfon i les xarxes socials perquè una desintoxicació digital siga efectiva?
La raó és que internet modifica el nostre procés d’atenció.
A aquesta distorsió del temps caldria sumar l’asincronisme de l’univers virtual: la interacció en internet no ocorre en temps real, i no haver de tractar amb reaccions immediates fa que ens relaxem.

5. “És només un joc” (imaginació dissociativa)
Suler diu que en internet ens sentim com a personatges imaginaris que “vam crear” i que existeixen en un espai diferent, la dimensió digital.
“És un món somiat, fora de les responsabilitats del món real . Separem o dissociem la ficció en línia dels fets sense línia.
La ciberadvocada Emily Finch va dir que alguns veuen la seua vida en internet com una espècie de joc amb regles i normes que no s’apliquen en la seua vida diària.
“Una vegada que apaguen la computadora i tornen a la seua rutina del dia a dia, creuen que poden deixar arrere la seua identitat en el joc”, explica Suler.
¿Per què haurien de ser responsables del que ocorre en aqueix món de ficció que no té res a veure amb la realitat?.

ValenciàEspañol