Una de les coses que té l’estiu és poder retrobar-se amb amics que feia temps que no ens véiem per qüestions personals. En aquests reencontres, que es duen a terme en un bar aprofitant la seua terrassa que solament té vistes a blocs d’edificis on admirar la seua arquitectura insípida, un es posa al dia de com li ha anat tot aquest temps en el qual no ens hem arribat a veure. Quan les nostres consumicions estan per la meitat i sembla que no hi ha res interessant que ens haja ocorregut a tots dos és quan sorgeix la frase que ho canvia tot, que l’interés se centra en aquestes paraules que desperta la meua disposició a absorbir la història que ve darrere de “la meua última cita es va aprofitar de la meua ingenuïtat”.
No sabia com explicar-me la història, notava que se sentia avergonyit pel que li havia passat a més de desil·lusionat. En tot aquest relat ometré el nom del meu amic, ja que, com a víctima es troba emocionalment abatut. Perquè aquesta xica li contactés va ser perquè ell va trobar una web on s’oferien dones per sexe gratis. A pesar que no era el que el meu amic anava buscant, ja que, ell buscava conéixer a una xica, va decidir enviar-los un missatge que no va tardar un dia a contestar una xica que vivia a Alacant. Em va mostrar tota la conversa i a banda de les faltes d’ortografia que no entraré a valorar, ja deixa entreveure que no té experiències en cites, per descriure’s físicament i emocionalment. “No tinc experiència en cites, així que és quelcom puntual, m’urgeix pagar una coseta”, ja li deixa caure que la cita no li sortirà barata, li diu que és d’Andalusia que corroborarà el meu amic per l’accent quan va quedar amb ella i que, li urgeix pagar el lloguer endarrerit per això va posar el seu anunci. Més tard, li parla del temps que estarien i quasi sense vindre al cas li explica el que a ella li agradaria fer i que li feren. No han passat ni deu minuts de conversa i ja li parla de sexe. També li esmenta que va tenir una cita i li va sortir malament, a pesar que va confiar molt la van enganyar. Després de teixir aquesta presentació, li demana 80 euros i una foto. Tots dos es passen les fotos, que ella, una d’elles procura que siga una mica sensual, per després preguntar-li para quan seria la cita. Com no se sap on van quedar, el meu amic li pregunta on seria, al que ella li respondrà que a la seua casa, matisant que serà una trobada passional.
Una altra de les coses que li proposa és una dutxa junts amb carícies i quan ja ha vist que per fi ha picat la seua víctima, li explica que ha de portar unes claus al seu treball i que si la recull en la gasolinera, l’única que existeix prop de les 400 vivendes d’Alacant, descrivint que aniria amb leggins negres, samarreta rosa de tirants, pèl recollit i ulleres de sol, ja que ella sabia en quin cotxe arribava ell. Li demana que quan estiga a deu minuts d’arribar al lloc indicat la pogués avisar. El temps passa, el meu amic es retarda una mica i ella s’inquieta en veure que no li contesta als missatges de whatsapp, llavors és quan decideix cridar-ho per inventar-se una història com que un “moro” estava assetjant-la perquè el meu amic es donés pressa a arribar. Una vegada que l’arreplega ella li explica allò que s’ha succeït amb l’acaçador inexistent, ja que, m’explica el meu amic que a part d’algun cotxe repostant només estava ella en la gasolinera. Li indica com és la seua casa i troben un lloc a prop on estacionar el vehicle. De camí a la seua casa en un dels carrers de les 400 vivendes d’Alacant, haig de matisar que aquest tipus de coses és igual d’on siga l’engalipadora, en aquest cas és una casualitat que viu en aquest barri però podria haver estat d’un altre barri de la ciutat alacantina, una vegada aclarit aquest detall prosseguisc amb la història. Ella li explica que és d’un poble de Sevilla i que ha hagut d’emigrar per un tema de violència de gènere. De moment sembla tot normal, la xica és d’uns trenta-pocs anys, amb una alçada d’un metre seixanta i poc, el pèl malgrat portar-ho en una cua ho tenia llarg i negre, amb ondulacions tirant arrissat. Uns ulls grans de color negre, uns llavis fins, el seu nas la ténia camusa i la seua característica fonamental és la parladora que és, segons el meu amic, massa.
En uns minuts arriben fins a la porta de la seua casa i pugen fins a cinc pisos, en un edifici sense ascensor. Una vegada dins de la seua casa, li porta fins a l’habitació, allí queda en el compte que el meu amic no coneix el seu nom i l’hi pregunta, dient-li que es diu Sandra, que després del que li succeirà, ja fins al nom, podria ser fals. Ella li demana els diners per endavant i que es vaja despullant per passar al bany a dutxar-se junts. El bany, just al costat de l’habitació, era una miqueta diminut i brut, netejat algunes zones amb massa pressa amb lleixiu per l’olor recent d’aquest producte, abans que ella desaparegués per complet li diu que li té una sorpresa preparada que potser no la hi espera.
La seua vida en perill
Quan el meu amic es troba en el bany, ella li demana que li endolle l’aixeta d’aigua calenta per veure si es connecta l’escalfador, i aquestes van ser les últimes paraules que va escoltar d’ella, havia marxat deixant-ho solament en el pis. Per uns instants va témer per la seua vida, perquè no sabia si ella apareixeria amb algun per propinar-li una pallissa per robar-li diners que ja no ténia tret que anés al caixer. Va donar un cop d’ull a aquella casa d’un bany, un dormitori, una espècie de sala d’estar la porta de la qual tenia un llençol lligat als becs del marc i una cuina una miqueta envellida. En el dormitori els mobles estaven deteriorats i en l’armari la roba s’amuntegava perquè no hi havia una barra on penjar aquesta roba. En obrir un dels calaixos d’una tauleta va descobrir una pipa d’haixix i molt paper d’alumini.
Minuts més tard li va sonar els missatges de whatsapap, era ella comptant-li una història més inversemblant encara, que es trobava en la farmàcia del cantó, a mesura que baixava al carrer el segon cantó a l’esquerra i que havia anat allí a comprar preservatius però com estava la seua veïna li feia vergonya comprar-los, a més de donar-li presses perquè baixara ell a comprar-los, li deia que se li estava acabant la bateria del telèfon. El meu amic ja sabia que a partir d’aquí, ja no la tornaria a veure, i encara que va seguir el joc per veure on li portava allò, se sentia enganyat, perquè una vegada que va baixar al carrer ella li va bloquejar. Va intentar cridar-la per demanar-li explicacions i fins i tot li va enviar missatges de per què motive li havia estafat, però ja no va haver-hi resposta.
Fonts policials consultades per aquest diari ens expliquen que encara que es tracta d’un engany, no obstant això, com que no hi ha forcejament ni violència, ja que, el meu amic li va lliurar els diners per voluntat pròpia, no existeix llavors la tipificació de delicte com a tal, a ulls de la societat és com si li hagués regalat diners a aquesta xica. Els estafadors o estafadora amoroses són molt comunes en internet, aquests aconsegueixen baixar la barrera de protecció que se sol tenir quan estem coneixent a una persona. L’estafador mostra una careta feble, tendra, sensible i sensual fins que li explica a la seua víctima les dificultats econòmiques, per sort, el meu amic va sortir amb vida d’allí, però podria haver-se complet el temor que va arribar a passar estant només. Per sort, l’estafadora nomes es va aprofitar de la bona voluntat del meu amic, que quan va descobrir que ja no la veuria, el seu esfondrament emocional, el sentiment de culpa i la sensació de no haver vist venir l’engany abans, per haver-ho evitat, s’apoderen d’ell i li fan desconfiar d’altres xiques que si podrien tenir bones intencions.
